Mas i Urkullu demanen posar fi a “la imposició i la falta de diàleg”

El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, han coincidit aquest dissabte en què després dels resultats del 20-D cal posar el “punt final” a una forma de fer política “basada en la imposició i la falta de diàleg”, en al·lusió a l'última etapa del Govern del PP i denuncien "la falta de reconeixement de la plurinacionalitat" de l’Estat. Els dos mandataris s'han reunit durant una hora després del partit amistós disputat entre les seleccions de futbol de Catalunya i Euskadi, jugat al Nou Camp i amb la victòria del combinat basc per 1-0.

La reunió entre Urkullu i Mas s'havia fixat per analitzar el panorama polític després de les recents eleccions generals del 20-D, segons van explicar per endavant fonts del Govern basc, però la cita ha estat marcada per la situació d'inestabilitat que travessa Catalunya, que segueix pendent de l'assemblea nacional que la CUP celebra aquest diumenge per decidir si dóna suport la investidura de Mas com a president.

No hi ha cap al·lusió a l’assemblea de la CUP en la nota informativa sobre la trobada Mas-Urkullu que el Govern va difondre després de la mitjanit. Els dos dirigents autonòmics consideren que després dels comicis s'obre “una oportunitat” per tractar de solucionar “els greus problemes estructurals de l’Estat”. I la solució no arribarà mitjançant “vetos ni línies vermelles”, assegura el comunicat oficial.

“No es percep un veritable diàleg amb ànim d'arribar a acords, ni un veritable compromís amb aquesta qüestió, ni pels principals partits polítics, ni per altres poders de l’Estat. El mateix discurs de Nadal del rei Felip VI va evidenciar aquesta falta de compromís i altesa de mires”, argumenten els mandataris.

Mas i Urkullu han constatat “la falta de resposta” als plantejaments que arriben des de Catalunya i Euskadi quan adverteixen que “l’Estat espanyol, lluny de buscar camins d'expressió i solució a les demandes de reconeixement de la diversitat, s'aferra fer el camí invers, el de la uniformització i la recentralització”.

Cada un, amb la línia marcada pels seus respectius governs, han reiterat que tant Catalunya com Euskadi defensen “opcions democràtiques i pacífiques avalades per àmplies majories democràtiques”.

A més de coincidir que el nou escenari polític està molt més fragmentat en el conjunt del país després del 20-D, constatar les dificultats que hi haurà per formar govern a Espanya i comprovar que Podem ha estat la força més votada tant a Catalunya com a Euskadi, Urkullu i Mas no han passat per alt la situació complexa que travessa el Govern català, que segueix en funcions tres mesos després de les eleccions catalanes.

Aquesta és la quarta vegada que es reuneixen des que tots dos coincideixen com a màxims responsables dels Governs basc i català. Les tres últimes vegades s'han ajuntat en ocasió de partits de futbol. Al maig del 2014 van compartir un dinar privat a Ajuria Enea, a la residència del lehendakari, una cita que no s'havia anunciat prèviament als mitjans de comunicació. Aquell dia, Urkullu va oferir al president “treballar conjuntament per a un nou model d’Estat” dins de la Constitució, i aconseguir per aquesta via una nova Espanya més sensible i amb un encaix millor de les nacionalitats històriques.

Mas, que en aquella data no havia signat encara el decret de convocatòria de la consulta sobiranista del 9-N, va rebutjar l'oferta d'una aliança de comunitats històriques i va optar per la via de la unilateralitat per aconseguir la independència de Catalunya.

Al desembre d'aquell any van tornar a veure's les cares. Mas va acudir a Bilbao al partit de futbol entre les seleccions d'Euskadi i Catalunya. D'aquesta cita va transcendir que els dos dirigents “treballarien junts” per “fer front al creixent procés de recentralització” del Govern de Rajoy. Van constatar així mateix que la “crisi institucional” del model d’Estat s’estava “agreujant”.

Aprofitant l’enfrontament Barça-Athletic de la passada Supercopa, Mas va rebre a Barcelona Urkullu el maig d'aquest any, una setmana després de les eleccions municipals, en què el PNB va sortir enfortit de les urnes, mentre que CiU va experimentar un retrocés, amb la pèrdua fins i tot de l'alcaldia de Barcelona.

Des de l'escalada sobiranista liderada per Mas, els processos a Euskadi i Catalunya han portat ritmes molt diferents. Enfront de l'aposta decidida del president per la independència, Urkullu ha optat per guanyar més cotes d'autogovern per al País Basc a través de l'acord i d'un pacte amb l’Estat. El mandatari basc ha marcat distància amb l'accelerament que ha volgut donar Mas al procés català, fins al punt que el novembre passat Urkullu va advertir que no es pot crear un Estat a la UE "de la nit al dia", i menys encara a través d'una declaració unilateral, com ha aprovat la majoria parlamentària de Catalunya amb el suport de Junts pel Sí i la CUP.

Urkullu, en canvi, és partidari d'esgotar la via del diàleg i l'acord per reformar l’Estat. "Jo no crec en la unilateralitat, i defenso la bilateralitat amb la qual es va articular l'Estat espanyol actual”, va dir recentment en una sessió al Parlament. Aquesta mateixa setmana, el lehendakari s'ha decantat per afrontar una “nova transició” que desemboqui en un model d’Estat que “reconegui la seva realitat plurinacional”.