Sánchez recapta suports davant l’ofensiva dels principals barons

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, d'una banda, i alguns líders territorials socialistes, per una altra, han començat la tasca de proselitisme entre les seves forces per si es produeix el cas, molt probable, que les hostilitats internes es desencadenin a curt termini després dels mals resultats a les eleccions del passat 20-D. Sánchez intentarà deixar sense arguments els barons regionals presentant uns límits a la negociació amb Podem concordes amb els postulats d'aquests. Però hi haurà altres fronts de conflicte.

Aquesta tarda es veuran les cares Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, i els secretaris regionals, convocats pel primer per intentar reconduir el malestar que ha aflorat després de les eleccions del diumenge passat. La política de pactes, la data de la celebració del congrés del partit, i la candidatura de Pedro Sánchez, tant per a la secretaria general com per ser de nou el candidat si es repeteixen les eleccions, són els grans assumptes de controvèrsia. Aquesta cita informal precedeix a la celebració, demà dilluns, del Comitè Federal del partit. Sánchez vol arribar a aquesta reunió del màxim òrgan socialista amb una posició comuna almenys sobre l'immediat, com és la política de pactes amb altres forces polítiques, per si Mariano Rajoy, president del PP, no aconsegueix una majoria per a la seva investidura.

Segurament hi haurà acord demà en el comitè però ningú se sent enganyat. Si en aquesta ocasió no se sotmet cap resolució a votació, no s'exclou en absolut que es produeixi una divisió de criteris al PSOE que hagi de dirimir-se amb els vots. El PSOE ha començat de nou “a explicar”, com assenyala un dirigent regional.

Fa només 17 mesos ja va haver-hi aquest procés de mesurament de forces en l'elecció del secretari general, en el qual Pedro Sánchez va sortir victoriós enfront d'Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias. Ara els recomptes tornen a ser la tònica. D'una banda, Sánchez i el seu nucli, i, per una altra, els barons que li professen més desafecte fan comptes, federació a federació, sobre qui tindria la majoria en el cas que calgui sotmetre a votació diferents opcions polítiques i orgàniques —que se solucionarien en un comitè federal— o fins i tot, entre tota la militància, en eleccions primàries. En aquest últim cas, el resultat seria més difícil de preveure.

La força numèrica d'Andalusia és inqüestionable, amb Susana Díaz al capdavant. A ella, li donarien suport almenys els secretaris generals de València, Astúries, Extremadura, Castella-la Manxa i Aragó; és a dir tots els presidents autonòmics menys la presidenta de Balears Francina Armengol. Però cadascun d'ells té criteri propi per la qual cosa si hi ha enfrontament obert cadascú tindrà la seva veu pròpia i, a més, en primàries els militants voten en secret. Ells, els afiliats, serien l'esperança de Sánchez, mentre que alguns secretaris territorials emfatitzen sobre la capacitat d'influència dels caps regionals, provincials i locals.

Encara és aviat per fer una previsió de forces encara que sempre s'invoca el poder d'Andalusia i, per tant, de la seva presidenta en el cas que anés cap a una guerra oberta contra Sánchez.