Estrasburg investigarà si Espanya va vulnerar el dret a l’honor de Mas

Després del disgust pels mals resultats del 20-D, i amb el futur polític penjant d'un fil, Artur Mas ha rebut aquest dimecres una bona notícia: la justícia europea investigarà si Espanya ha vulnerat el seu dret a l'honor. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha admès a tràmit el recurs que Mas va interposar contra la carpetada a la causa dels informes apòcrifs. El 2012, el president es va querellar per injúries i calúmnies contra el diari El Mundo per haver publicat un esborrany policial que li atribuïa el cobrament de comissions.

La jutgessa d'instrucció, l'Audiència de Madrid i el Tribunal Constitucional van arxivar la causa i van concloure que els periodistes van actuar “de manera raonable en la comprovació de la veracitat dels fets”. Mas, no obstant això, va recórrer a Estrasburg per vulneració del dret fonamental a la intimitat personal i a l'honor amb un altre argument: la justícia espanyola no havia investigat prou les “circumstàncies” que van portar a publicar aquest esborrany, cosa que li va generar “indefensió”.

En plena campanya per a les eleccions catalanes del 2012 –en les quals Mas va plantejar, per primera vegada, la necessitat de celebrar un referèndum sobre la independència– El Mundo va publicar el contingut de l'esborrany. El document, anònim, acusava Mas i el seu antecessor, Jordi Pujol, d'haver cobrat comissions procedents del Palau de la Música i haver-les dipositat en comptes a Suïssa. L'existència del suposat informe no va ser reconeguda pel jutge i el fiscal del cas Palau i ni tan sols pel Ministeri de l'Interior o la policia.

Mas (i també Pujol) es van querellar contra l'empresa propietària del diari i contra els dos periodistes que signaven la informació. Després del fracàs de la querella, i ja enmig de l'escàndol per la seva fortuna oculta, Pujol va desistir de recórrer al TEDH. Mas va seguir endavant. La decisió d'Estrasburg és poc habitual –només admet el 2% dels recursos que rep– i implica, de moment, que el Govern espanyol haurà de fer al·legacions a la demanda. El cas podria acabar amb una condemna a l'Estat, però en cap cas permetria reobrir la querella inicial per injúries.