Les deu claus de la nova proposta de Junts pel Sí a la CUP

Les 61 pàgines de l'última proposta que Junts pel Sí ha fet a la Candidatura d'Unitat Popular responen algunes incògnites però en deixen altres d'obertes. Aquestes són les deu claus del document:

Un preacord que no ho és. Tot i que Junts pel Sí i la CUP preveien presentar avui un preacord, finalment el format és una proposta de la coalició a la formació assembleària. Segons Raül Romeva, el pla de xoc s'ha redactat d'acord amb el que s'ha pactat a les reunions, però la CUP només el ratificarà si la militància hi dóna el vistiplau. El text va més enllà del pla de xoc i incorpora el full de ruta per a la independència (amb el fragment del programa electoral de Junts pel Sí i la resolució de ruptura) i el decret de formació de govern que no ha avalat la CUP. Els militants de la formació tindran l'última paraula en l'assemblea del dia 27.

Sense canvis en la presidència coral. No hi ha variació. Junts pel Sí incorpora a l'acord el que diuen l'Estat i la llei de la presidència sobre les funcions mínimes que ha de tenir el màxim representant de la Generalitat. Uns textos per argumentar que no poden cedir més atribucions, com exigeix la CUP, que no vol que Mas tingui la potestat d'avançar eleccions. Respecte a l'estructura del Govern, la coalició manté la proposta que va fer en un esborrany de decret: tres grans àrees executives. La qüestió de confiança que va prometre Artur Mas es manté, i es fixa per al segon semestre del 2016.

Pla de xoc de 270 milions. Hi ha 270 milions per a mesures socials, que inclouen: incrementar les beques menjador i ampliar-les a l'estiu; aplicar la llei contra la pobresa energètica i dedicar 10 milions a pagar subministraments bàsics; aturar els desnonaments i donar sortida als 1.500 casos d'emergència en un període de 9 mesos; ampliar en 70 milions addicionals la renda mínima d'inserció; 50 milions per garantir les prestacions de la llei de dependència; 5 milions per invertir en centres educatius de zones desfavorides; 15 milions per a escoles bressol; 10 milions per recuperar el pla de barris; i 10 milions en polítiques d'habitatge. Totes aquestes mesures són d'aplicació immediata.

Model sanitari. El pla de xoc preveu aturar la privatització dels CAP, però permet l'assistència sanitària privada en centres públics sempre que es faci de manera transparent. El document també estableix una moratòria al Consorci Sanitari de Lleida per garantir que serà 100% públic. La proposta promet reduir un 50% les llistes d'espera per a la primera visita a l'especialista i les proves diagnòstiques i el 10% les llistes d'espera quirúrgiques. Tot, amb un cost de 86 milions d'euros.

Pressupostos. Junts pel Sí no ha aconseguit que el full de ruta per a la independència i el pla de xoc social anessin acompanyats d'uns Pressupostos. No obstant això, el document planteja la creació d'un grup de treball pressupostari per redactar els comptes i analitzar-ne l'execució. La proposta de Junts pel Sí estableix nous impostos per pagar les mesures socials, però fa poques concrecions. Es compromet a "aprofundir en la fiscalitat ambiental mitjançant la defensa de l'aplicació de les actuals figures impositives contra les quals s'ha recorregut al Constitucional" i a perseguir el frau fiscal. En aquest punt s'inclou la creació d'una policia fiscal després de la independència. 

Barcelona World. Un dels punts de fricció de l'acord queda parcialment sense resoldre. El text preveu la paralització del Pla de Desenvolupament Urbanístic de Barcelona World. Si s'aprova, es crearà un grup de treball entre Junts pel Sí i la CUP per fer una possible revisió del pla. La suspensió, diu el document, es mantindrà fins que no hi hagi acord per consens. 

Aigües Ter-Llobregat. Un altre dels punts de fricció era la privatització d'Aigües Ter-Llobregat, que la CUP volia revertir. En aquest cas, no es preveuen canvis a curt termini i tot es fia al futur: "Vindrà determinada per allò que s'hagi acordat sobre el model de gestió de l'aigua al si del procés constituent, en el marc del qual es defensarà el model públic de gestió". 

Estructures d'Estat. El document amplia la resolució de ruptura amb mesures que ha de prendre el nou Govern. Més enllà de les tres lleis (procés constituent, agència tributària, i agència de protecció social), es promou la creació de 15 noves delegacions exteriors de la Generalitat. En un segon apartat, s'estableixen mesures que s'han de tenir a punt per quan es declari la independència, com la Hisenda, la Seguretat Social, o el Servei d'Intel·ligència. En un tercer, la redacció d'avantprojectes normatius a llarg termini en àmbits com la seguretat pública, el medi ambient o el benestar social. 

Seguiment de l'acord. El document conté un annex que preveu com mantindran l'acord Junts pel Sí i la CUP els 18 mesos que preveuen que durarà el procés d'independència. La proposta de Junts pel Sí estableix que hi hagi una reunió setmanal en què es debatran els principals temes, però també recalca que hi haurà posicionaments separats en tot allò en què no es posin d'acord. El pacte es donarà per acabat si Mas no supera la qüestió de confiança o al cap de 18 mesos si no hi ha independència. 

La investidura. Tot queda pendent del que votin els militants de la CUP el 27 de desembre a Girona, que hauran d'escollir entre quatre escenaris. El primer serà aquest acord que li ha presentat Junts pel Sí, incloent la presidència d'Artur Mas. El segon serà donar llum verda a la presidència de Mas per "desbloquejar" la situació, però rebutjant l'acord per a la independència i el pla de xoc social. El tercer planteja seguir amb les negociacions: rebutjar l'acord i insistir a Junts pel Sí que busqui un candidat alternatiu. La quarta és abstenir-se i forçar Junts pel Sí a buscar dos vots per a la investidura en altres formacions o anar a noves eleccions al març. En cas de donar el vistiplau a Mas, des de Junts pel Sí preveuen que els mecanismes per a la investidura s'activin de manera immediata, de manera que es pugui fer el debat al Parlament entre el 29 i el 31 de desembre.