Podem aconsegueix fer la remuntada i es perfila com a alternativa al PSOE

Podem es perfila aquest 20-D com a alternativa al PSOE. Els primers sondejos realitzats per les televisions atribueixen al partit de Pablo Iglesias la segona posició en vots (21,7% davant del 20,5% dels socialistes), tot i que quedaria per sota en escons (entre 76 i 80 davant d'una forqueta de 81 i 85) pel repartiment a les circumscripcions més petites. La formació emergent, que es va fundar el gener del 2014 per trencar el bipartidisme de PP i PSOE i es va convertir en la sorpresa de les eleccions europees, aconseguiria, en qualsevol cas, confirmar aquesta "remuntada" de la qual ha fet bandera durant la campanya electoral.

Per a la lectura d'aquest resultat és clau l'èxit de les seves aliances territorials. Els pactes aconseguits per Podem han determinat en bona mesura aquestes dades. Els acords per concórrer en les coalicions En Comú Podem a Catalunya, amb Compromís-Podem-És el Moment a la Comunitat Valenciana i En Marea a Galícia han impulsat Pablo Iglesias, que aspira ara a coordinar el missatge de fins a quatre grups parlamentaris, si la Mesa del Congrés dels Diputats els ho concedeix. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i promotora de la plataforma Barcelona en Comú, i Mònica Oltra, vicepresidenta de la Comunitat Valenciana i dirigent de Compromís, s'han convertit en dues de les figures més emblemàtiques de la campanya electoral i del projecte de “plurinacionalitat” de la formació.

Podem, segons han recordat durant la campanya els seus dirigents, “va néixer per això”. És a dir, per aconseguir una sensació de “victòria” en les eleccions generals. La formació comptava a quedar molt per sota del Partit Popular, tot i que va seguir fins al final de la campanya electoral amb la seva aspiració fundacional pràcticament intacta: competir amb el PSOE.

L'estratègia adoptada per afeblir els socialistes ha tingut dues fases, que s'han anat alternant de forma intermitent des de la primavera. La primera va coincidir amb l'enfrontament directe amb els socialistes, amb l'intent de demostrar que el projecte de Pedro Sánchez ja no representa el votant mitjà d'aquest partit i que la força més idònia per encapçalar una “nova Transició” és Podem. La segona fase va buscar desplaçar el secretari general del PSOE, esborrar-lo del mapa polític. Totes dues s'han pogut veure en les últimes setmanes. En la precampanya i gràcies als debats electorals es va produir un xoc obert entre les dues formacions. Després, Pablo Iglesias va començar a ignorar Sánchez i fins i tot va suggerir que l'expresident del Govern Felipe González i la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, tenen més categoria que l'actual líder d'aquest partit.

La disputa electoral reflecteix també la polarització del vot entre Podem i el PP. Aquest era un dels objectius de l'exeurodiputat. Centrant els seus atacs en el cap de l'Executiu, va intentar transmetre la sensació d'acaparar el vot útil de l'esquerra. En aquest context, el viatge d'Iglesias cap al 20-D il·lustra també el seu canvi de posició. Quan va fundar Podem, i fins a les eleccions europees de maig del 2014, el líder de la formació va fer de l'atreviment potser el seu principal senyal d'identitat. Ara, amb prou feines un any i mig després, Iglesias ha buscat accentuar un perfil presidenciable. En la recta final de la campanya, marcada en l'equador per l'assassinat de dos policies espanyols a Kabul, va optar per rebaixar el to i va oferir públicament “lleialtat” al Govern espanyol en assumptes d'Estat.

Activitat parlamentària

Amb tot, la lectura dels resultats obliga ara Podem a repensar, a curt termini, la seva relació amb el PSOE. Les dues forces comparteixen, en el fons, alguns eixos programàtics. Totes dues han posat l'accent, durant la campanya, en la lluita contra la igualtat i la corrupció, i totes dues estan convençudes que la propera legislatura estarà marcada pel diàleg entorn de la reforma de la Constitució. Iglesias assegura que intentarà entendre's amb Sánchez en el blindatge dels drets socials a la Carta Magna, i amb Albert Rivera, líder de Ciutadans, per aconseguir una reforma de la llei electoral i mesures de regeneració.

Ni el PSOE ni Ciutadans accepten, en canvi, la defensa del referèndum català del qual Podem ha fet bandera durant la campanya, i que al Congrés dels Diputats serà un dels objectius de les aliances territorials aconseguides a Catalunya (En Comú Podem), a la Comunitat Valenciana (Compromís-Podem-És el Moment) i a Galícia (En Marea).

Aquesta nit es respirava un ambient d'eufòria continguda al Teatro Goya de Madrid, on la formació emergent va fer el seguiment dels resultats amb el seu secretari general i el seu número dos, Íñigo Errejón, principal responsable de l'estratègia electoral adoptada. El partit ha convocat en paral·lel els seus simpatitzants a la plaça del Museu Reina Sofia per celebrar el resultat fins a la matinada. Aquí mateix Podem va aplaudir l'elecció de cinc eurodiputats la nit del 25 de maig del 2014, convertint-se en la principal sorpresa de les eleccions europees.

Obstacles

Des de llavors, la direcció ha passat per diversos moments de crisi. El partit es va dividir entre una ànima més assembleària i una altra, la guanyadora, més jeràrquica tot just abans de l'assemblea fundacional de Vistalegre. Es va enfrontar a tots els partits. Primer, als de l'anomenada “casta” —terme que va ser enterrat després de les eleccions autonòmiques i municipals del maig passat i que ara ha estat rescatat durant la campanya— i també amb Esquerra Unida, formació de la qual Iglesias s'ha volgut distanciar per evitar una imatge de vella política i de radicalitat. La cúpula de Podem nega que s'hagi moderat i recorre a un altre verb per explicar els viratges programàtics. Podem “s'ha convertit en una força madura per pilotar el canvi” en una nova fase, opina Iglesias. Avui comença aquesta nova fase.