El cor contra el cap

Tot just entrar al vestidor del River Plate, va sorprendre pel seu discurs escarit i directe, per un missatge que no deixava lloc a la interpretació. “Jo els exigiré més perquè crec que es pot arribar més lluny”, va exposar Marcelo Muñeco Gallardo davant la contrarietat d'algun futbolista, encara orgullós per haver vençut recentment el torneig final del 2014 (antigament clausura) de la lliga argentina. Però Ramón Díaz va renunciar a la banqueta de forma abrupta i sorprenent i Enzo Francescoli, director esportiu i ídol dels Millonarios, va prendre la decisió de nomenar Gallardo. “Estava convençut que no m'equivocava. És de la casa, té una gran personalitat, seriós, rigorós, va sempre de cara i sabia que volia un River de pressió alta i que ataqués molt”, exposa. I el River va conquistar la Copa Sud-americana (2104) i la Libertadores (2015), eliminant, entre d'altres, l'arxienemic Boca, per plantar-se a la final del Mundial de Clubs davant del Barça (11.30, Telecinco i 8TV).

Però el River ja no és el que era, destenyit per les baixes capitals del central Funes Mori (Everton), a més del davanter Teófilo Gutiérrez (Sporting de Portugal) i fins a cert punt Cavenaghi (Apoel Nicòsia). Aquestes absències han esquerdat el llibret de Gallardo perquè s'ha desdibuixat el seu model, que passava per la pressió avançada i per situar la defensa sobre la medul·lar. “El River pot prendre precaucions, pensar els partits en funció de l'adversari, però no pot ficar-se en situacions desconegudes com situar-nos 30 metres més enrere i jugar a la nostra àrea. Seria il·lògic”, explica per al llibre El pizarrón de Gallardo, de Christian Leblebidjian. Un fet que ja no és tan accentuat com es va poder veure davant del Sanfrecce Hiroshima a la semifinal (0-1).

“Ha canviat jugadors, esquemes, i pot pressionar o esperar. Ja ho veurem”, va resoldre Mascherano, jugador del planter del River. “Li he vist fer de tot. Pot defensar a dalt o a baix… té variants”, va afegir Luis Enrique. “Haurem d'adaptar-nos al que sigui perquè nosaltres volem sortir jugant des d'enrere”, afegeix Busquets, pragmàtic. “Bé, una cosa és el seu campionat i una altra el Barça, ja veurem on situen la línia”, completa Luis Suárez.

“M'agradaria que l'equip arribés en una millor situació col·lectiva, individual i futbolística. Però hem de saber en quins moments hem d'aguantar defensivament, perquè patirem i correrem darrere de la pilota, i quan els hem d'agredir ofensivament”, afegeix Gallardo, conscient també que el seu equip ja no és el mateix, per més que no renunciï a la seva ambició. “Després de guanyar et relaxes de forma inconscient. És bo detectar-ho i fer que el planter se n'adoni. Perquè mentre tu descanses, els rivals et volen menjar el fetge”, resumeix el tècnic, que fa poc va renovar fins al 2017. El més curiós va ser com van transcórrer les negociacions. “L'única condició que va posar va ser que mai ens aburgesarem, que sempre renovarem les nostres il·lusions a la recerca de reptes nous”, relata el president Rodolfo D'Onofrio. “Perquè una bona temporada la té qualsevol; els millors equips són els que se sostenen en el temps. I a això apunto”, replica el tècnic, idolatrat per una afició que li dedica cançons pel seu passat com a jugador milionari –també va triomfar al Mònaco i va passar pel PSG– i present com a figura de la banqueta.

També li tenen un respecte reverencial els jugadors. “Ens ha donat un estil”, assenyala el capità Ponzio. “Té les coses clares i així les transmet”, afirma el central Maidana. Fins i tot Messi va convenir que li semblava “un tècnic molt intel·ligent”, encara que o s'està amb Gallardo i el club o contra ells. Ho sap bé Teo Gutiérrez, que en la semifinal passada de la Libertadores se'n va anar a la banqueta encara que fos el millor davanter. “No em serveix tenir algú que només està pensant a anar-se'n, que manifesta que el seu cicle al River està complet”, va assenyalar Gallardo davant dels micros.

Lector de llibres de guerra per inspirar-se en les tàctiques i estratègies, Gallardo diu que li agrada Wenger per insistir amb la seva idea encara que guanyi o perdi, però que li agradaria prendre un cafè amb Mourinho i sobretot amb Guardiola pel que han fet pel futbol. I explica la seva filosofia: “En el rol d'entrenador cal errar al menys possible perquè equivocar-nos, ens equivocarem sempre”. Una afirmació que no impedeix remarcar la seva ambició: “Tot és cíclic i va canviant, però un cop t'acostumes a guanyar, és més bonic el que et pot passar. Voler més, voler seguir guanyant no és un desig, és una forma de viure i de sentir”. Perquè ja ho va dir després de la Libertadores sobre la gespa i amb la copa a la mà. “El River va a totes!”. És la set de Gallardo.