Perdre la por de la democràcia

Les eleccions del 20-D són clau per al nostre futur. En aquests comicis es dirimeix l’alternativa entre continuïtat o canvi amb relació a les polítiques d’austeritat, el bipartidisme, la corrupció i la qüestió territorial. No es tracta de problemàtiques separades, sinó constitutives d’una política que mostra símptomes d’esgotament i requereix ser actualitzada.

Barcelona és a l’epicentre del debat territorial i de la regeneració democràtica. Són qüestions diferents, però que comparteixen l’exigència de més i millor democràcia, d’instruments que acostin els espais de decisió a la ciutadania. Avui, la qüestió territorial ja no se circumscriu als nacionalismes perifèrics, sinó que impregna la política d’Estat. De fet, totes les formacions estatals d’esquerres que es presenten el 20-D són partidàries d’una reforma constitucional que impliqui un replantejament territorial; i, per primera vegada, hi ha una candidatura amb possibilitats de governar que defensa la realització d’un referèndum a Catalunya.

Hi ha suport ciutadà al referèndum: un 80% dels catalans és favorable a celebrar-lo

Barcelona necessita unes institucions que funcionin i col·laborin entre elles. Per això hem de superar el bucle sense fi que bloqueja el funcionament institucional i enrareix el debat polític. No podem seguir amb una situació en què el Govern central afirma que la celebració d’un referèndum requereix una reforma constitucional, però es nega a tramitar-la. Al mateix temps que els partits nacionalistes aproven mesures unilaterals, sistemàticament recorregudes per l’Executiu espanyol. Aquesta situació és insostenible i no dóna més de si.

Hi ha suport ciutadà al referèndum: un 80% dels catalans és favorable a fer-lo, i a Espanya –des de l’eclosió de Podem– augmenten diàriament els seus partidaris. Una vegada més, es demostra que la ciutadania va per davant de les institucions, anteposant el sentit comú als impediments legals. La celebració d’un referèndum no és una qüestió nacionalista, és una qüestió democràtica. Fins ara, tots els succedanis assajats –el 9-N, les eleccions del 27-S– no han pogut substituir l’únic procediment democràtic internacionalment reconegut per dirimir aquells litigis que no poden ser resolts en el debat parlamentari.

L’actual situació de bloqueig perjudica el normal funcionament de les institucions

S’argumenta que l’ordenament legal no permet la independència. No obstant això, la Constitució no pot ser una cotilla que constrenyi la democràcia, i la seva interpretació ha d’adaptar-se al pas del temps. Aquestes solucions que podien semblar bones per al 1978 no ho han de continuar sent per força al segle XXI. Així, la convocatòria d’un referèndum previ a la reforma constitucional constituiria la millor opció per a ambdues parts, contribuint a normalitzar el debat polític sobre els pros i els contres de la independència, actualment enrarit i encallat en disquisicions jurídiques.

Els exemples del Regne Unit o del Canadà poden servir-nos d’inspiració per trobar una sortida. Els governs no han de tenir por de preguntar a la gent. De fet, els referèndums fets en països democràtics no van crear cap fractura insalvable, al contrari, es va parlar de propostes i arguments.

El referèndum és l’única manera de trencar els murs que separen i d’obrir un diàleg fratern entre Catalunya i la resta de pobles d’Espanya. De la mateixa manera que els governs municipals del canvi de Madrid i Barcelona s’entenen i col·laboren, és possible reconstruir el diàleg amb la resta de l’Estat.

Com a alcaldessa de Barcelona considero que l’actual situació de bloqueig perjudica el normal funcionament de les institucions, i insto el nou Govern espanyol, sigui del color que sigui, a abordar la qüestió sense por, establint les lleres legals que permetin celebrar una consulta. Els costos polítics i socials de persistir en l’immobilisme són molt més alts que els de permetre que la gent resolgui els conflictes mitjançant procediments democràtics. No tinguem por de la democràcia.