“La majoria dels espanyols acabaran acceptant el referèndum”

Xavier Domènech (Sabadell, 1974) és el candidat d'En Comú Podem, que aspira a guanyar el 20-D.

Pregunta. A Catalunya Sí que es Pot no li va anar bé el 27-S. Com s'explica ara que les enquestes diguin que poden guanyar?

Resposta. El 27-S la majoria va assumir el plebiscit i així s'explica part dels resultats de CSQP, Junts pel Sí i Ciutadans. El context i el debat són diferents: es tracta de revertir la política social i econòmica del PP i d'apostar pel referèndum. També hi ha més confluents. És molt bona notícia que les enquestes diguin que el PP i Ciutadans no sumen.

P. Ha estat clau la implicació de Colau?

R. La figura de Colau simbolitza molt bé la implicació de BComú i els comuns de Lleida, Tarragona o Terrassa i ha donat molta força a aquesta campanya.

P. Colau ha estat criticada per l'independentisme per haver dit que Madrid havia de tornar a ser la capital de l'Estat dels catalans. ERC diu que va ser una patinada.

R. Colau va dir que després del 24-M hi ha una potència de canvi a diverses ciutats. Podia haver dit Madrid, la Corunya, València o Cadis. Volia dir que Madrid tornés a representar el canvi. Aquell Madrid que estava en mans del PP és el de l'esperança del canvi i de Manuela Carmena, que dóna suport al dret a decidir. I ho va dir en un míting en el qual 10.000 persones van cridar "Visca Catalunya". Ens podem concentrar en l'anècdota però la categoria és una altra: que cinc milions de persones poden apostar pel canvi i el dret a decidir.

Pablo Iglesias és el candidat a la presidència del Govern espanyol que entén millor el fet català

P. Però ella va parlar de la capital de l'Estat. Ho ha matisat. No sé si se'n penedeix…

R. Els que es queden en una anècdota tenen poc a dir.

P. Han persuadit Iglesias perquè eviti comentaris com els de la campanya anterior?

R. Ell reflexiona molt sobre la política. I aquestes reflexions són compartides. No l'hem persuadit. És el candidat a la presidència del Govern espanyol que entén millor, de bon tros, el fet nacional català.

P. Fernández Díaz diu que no el veu com a president del Govern convocant un referèndum.

R. Iglesias l'ha situat en l'eix de la campanya i ho diu aquí, a Cadis i a la Moncloa. Apostem pel referèndum perquè hi creiem.

P. El desconcerta que Homs digui que volen el referèndum perquè guanyi el no?

R. Doncs sí. La democràcia és això: s'ha de fer amb independència de si creus que ha de guanyar el sí o el no.

El contracte únic de Ciutadans és el malson neoliberal portat a l’extrem

P. Acusaran la seva indefinició?

R. Reunim independentistes, confederalistes, federalistes i gent a favor del dret a decidir sense definir quin seria el seu vot. El 80% del país hi dóna suport i la nostra força és conjuminar aquesta diversitat.

P. Veu algun recorregut a la declaració de desconnexió aprovada pel Parlament?

R. No se soluciona el conflicte amb una declaració un dilluns subjecta al fet que Mas sigui president.

P. Si aquesta via no és viable, per què ho ha de ser la seva quan el PP, el PSOE i Ciutadans la rebutgen?

R. És il·lusori creure que una mobilització de tres anys es resoldrà negant el problema, negociant per dalt o amb la gran proposta de traslladar a Barcelona el Senat. El que comparteix la gran majoria de catalans ho acabarà compartint la gran majoria d'espanyols. És la solució donada a Escòcia i al Canadà. S'imposarà el sentit comú.

P. Sempre parla de “la bona gent de la CUP”. Intenten atreure els seus votants?

R. A diferència d'altres, nosaltres no fem interpel·lacions directes. Apostem pel sobiranista que busca el canvi real i la justícia social.

P. La CUP investirà Mas?

R. Té un debat difícil i intens. No sóc de la CUP. Jo no ho faria però són molt lliures de fer el que vulguin.

P. Els atacs aquests últims dies entre vostès i C's han anat a pitjor. És la pugna final entre els emergents?

Hi ha bastants candidats que no eren coneguts i han obtingut bons resultats. El més important són les propostes i la feina a tot el territori

R. Són dues forces alternatives antitètiques: una representa el centralisme i les polítiques liberals que ens han portat a la crisi i, l'altra, el dret a decidir, la justícia social i contra la corrupció. El contracte únic mostra molt bé el que és Ciutadans. No s'atreveix a portar-ho al programa ni el PP. És el malson neoliberal portat a l'extrem. Fan servir un eufemisme per no anomenar-ho reforma laboral però significa que els treballadors no recuperen els seus drets d'indemnització fins als nou anys de contracte; es perd la causalitat i la tutela judicial en cas d'acomiadament, que es carreguen els pactes internacionals de l'Estat sobre drets laborals, l'Estatut dels treballadors i l'article 35 de la Constitució.

P. Vostè era poc conegut i no està pesant en les enquestes com va passar el 27-S. Per què creu que passa?

R. Fem massa anàlisis i comparacions entre unes eleccions i unes altres. Hi ha bastants candidats que no eren coneguts i han obtingut bons resultats. El més important d'aquesta candidatura són les propostes i la feina a tot el territori. Es va explicar que era una llista molt barcelonina, però hem estat a Tarragona, Tàrrega, Girona, Manresa, Tortosa. És una candidatura que expressa molt bé el que volem representar: l'esperit del municipalisme de forces que es conjunten i expressen un objectiu comú. Hi ha moltes cares implicades com Mónica Oltra, Iñigo Errejón o Ada Colau.

P. Tenen garantida l'autonomia i grup propi? Si es disgreguen en grups podria restar força al nucli de Podem a l'hora de constituir-se el Congrés.

R.  Sí, en tindrem. És una aposta que teníem claríssimament nosaltres i els companys de Podem a l'Estat. Podem està dins de la confluència i ens dóna una força enorme. I és una aposta de futur de reconeixement ple de les diverses realitats nacionals de l'Estat. Que pot provocar algun problema tècnic? La política ha d'estar per sobre d'això.