Mourinho, mig any de llàgrimes

Jose Mourinho gaudeix amb l'enfrontament, és el seu hàbitat natural. Futbolistes, entrenadors, periodistes, àrbitres... Viu en la polèmica i no l'evita, per aquest motiu ell mateix es va autoanomenar The special one –ara reconvertit en The happy one–. Sempre ha estat feliç, per més que ara li costi somriure. El palmarès del qual gaudeix seria envejable per a molts dels seus col·legues de professió. Lligues, copes d'Europa, copes de la UEFA o copes de la Lliga llueixen al seu historial. L'última temporada va afegir al seu currículum un nou títol de la Premier i la Capital One Cup. Llàstima que del passat gairebé no se'n pot viure, o això deu pensar.

A l'equador d'aquesta temporada, Jose Mourinho ha fet una de les pitjors campanyes de la seva ja dilatada carrera. Té conflictes oberts dins de la plantilla, està a un punt del descens, el seu acomiadament ha sobrevolat Stamford Bridge, ha perdut nou dels 16 partits de la Premier –tants com durant els dos últims anys junts– i a l'equip li costa carburar sobre el terreny de joc. Els dies de vi i roses han quedat enrere. L'únic que pot celebrar, encara que no sigui un títol, és la seva classificació per als vuitens de la Champions League, que va aconseguir l'última jornada en derrotar el Porto de Casillas. Mig any per oblidar per qui va ser guardonat per la FIFA com a millor entrenador del món el 2010.

Un club de 300 milions que mira al descens

El Chelsea no ha estat un dels equips grans d'Anglaterra. El tron pertany a clàssics com el Manchester United o el Liverpool. Amb l'arribada del segle XXI, els londinencs van agitar la Lliga i van començar a colar-se als llocs de privilegi –dels cinc títols que té, quatre són de l'última dècada–. Malgrat els abundants recursos econòmics, fruit de la compra del club el 2003 pel magnat rus Roman Abramovitx, l'àmplia nòmina de bons jugadors i els èxits recents, l'equip londinenc s'ha encallat aquesta temporada. Observa el descens amb cert vertigen. Només està un punt per sobre de la zona vermella. Jose Mourinho no s'havia trobat en aquesta tessitura mai en la seva carrera. Bournemouth, Stoke City, Leicester City, Crystal Palace... conjunts de la part baixa, alguns de recentment ascendits, que aquesta temporada han derrotat el portuguès. I per tancar el cercle, l'Stoke el va eliminar també de la Copa de la Lliga.

Enfrontat amb la plantilla

Que a Jose Mourinho li agrada portar al límit els seus equips no és nou. En alguna ocasió, aquest nivell d'exigència li ha generat algun disgust amb pesos pesats de la plantilla. A Chelsea tothom va demanar que tornés i, ara, sembla disgustat amb molts dels seus homes. Diego Costa, aquell davanter que l'any passat li va marcar més d'una vintena de gols, li va llançar el peto fa una setmana després d'estar escalfant i assabentar-se que no jugaria ni un minut contra el Tottenham. Després de l'última derrota en Lliga contra el Leicester, el portuguès va carregar contra els seus futbolistes. "La meva feina ha estat traïda. És frustrant veure el que fan als entrenaments i després als partits". Altres topades d'aquests sis mesos porten el nom de John Terry, a qui va increpar per no acceptar un canvi; Matic, al qual veu en mala forma; o Hazard, que creu que el número 10 que porta a l'esquena li queda gran.

Enfrontat amb el seu equip de treball

Dos noms propis han sobresortit més que el de Mourinho durant els últims mesos. La doctora Eva Carneiro i el fisioterapeuta Jon Fearn han vist com la seva presència al Chelsea es tallava d'arrel. El portuguès els va expulsar de l'equip per entrenar a la gespa per atendre Hazard sense el seu consentiment. "Siguis metge o secretària, si estàs en una banqueta has d'entendre el joc", va comentar el lusità. Tot aquest aldarull, amb acomiadaments pel mig, està als jutjats. Dins i fora del camp, The special one continua fent gala d'un caràcter una mica indomable.

La Champions com a as a la màniga

En aquest curs convuls, Mourinho tenia en la Champions una carta per justificar l'any. Al final, no li ha servit per evitar que l'acomiadessin. Amb la Lliga gairebé impossible, el Chelsea està als vuitens de final, encara que amb un repte difícil contra el PSG –en la campanya passada va ser l'equip que el va eliminar en la mateixa ronda–. Va aconseguir els encreuaments de la competició continental en l'últim partit després de derrotar el Porto, al qual va guiar el 2004 a la seva única Lliga de Campions, i veu un besllum de llum per salvar una temporada que podria ser en blanc, com ja li va passar el 2013 amb el Reial Madrid.

Un recanvi per a Mourinho?

Els mitjans anglesos han informat en reiterades ocasions que si Mourinho no estava lluny de Stamford Bridge, era per l'elevada indemnització que hauria de pagar-li: uns 50 milions d'euros –a la qual finalment ha renunciat després de ser acomiadat aquest dijous–. El portuguès va renovar la seva relació amb els blues fins al 2019, però això no li ha valgut per concloure el seu contracte per més que ell volgués. Va reiterar que estava content a Londres i que el club no trobaria ningú millor que ell –per alguna cosa és The special one–. Després de la derrota contra el Southampton a principis d'octubre, va assegurar que si el feien fora, acomiadarien el millor entrenador de la història del Chelsea. Per si aquest mig any de llàgrimes a Anglaterra es converteix en tragèdia, tal com ha acabat passant, els dirigents treballen sobre una possible llista de tècnics que podrien substituir-lo.