Penes justes

En la seva intervenció en el debat de RTVE de dimecres, la candidata de Ciutadans per Madrid, Marta Rivera, va defensar la necessitat de revisar la llei integral contra la violència de gènere per eliminar l'agreujament de determinades penes en casos d'amenaces o agressions d'un home a la seva parella. D'aquesta intervenció cal interpretar que el partit d'Albert Rivera se situa fora del consens en una qüestió tan sensible com la violència masclista. Encara que el líder de Ciutadans va matisar després les declaracions de la seva candidata i va advocar per tractar aquesta violència “com una qüestió d'Estat”, la veritat és que el seu programa proposa clarament “igualar les penes amb independència del sexe de l'agressor” i concreta de forma explícita que la llei “ha de ser modificada per eliminar l'asimetria penal per qüestió de sexe”.

L'esmentada asimetria va ser introduïda en la llei integral promoguda pel Govern de Rodríguez Zapatero, aprovada el desembre del 2004 per unanimitat de totes les forces polítiques. El legislador va entendre llavors que les dones víctimes de maltractaments continuats requerien una tutela penal reforçada. Fins aquell moment era freqüent que les denúncies per amenaces o agressions lleus acabessin en una simple multa, com qualsevol altra amenaça o agressió fora de la parella. La raó d'aquest tracte diferenciat obeeix a la idea que la violència masclista es dirigeix contra les dones pel fet de ser-ho i com a conseqüència d'uns patrons culturals que determinen relacions de desigualtat dins de la parella. S'entén que aquesta relació no és per una mera discriminació de tipus personal, sinó estructural. D'aquesta manera, els casos d'amenaces i lesions lleus, castigats en altres supòsits amb penes de tres mesos a un any de presó, van passar a ser de sis mesos a un any en el cas d'un home que “pega o maltracta psicològicament la seva parella o exparella sense causar-li una lesió que requereixi tractament”. També s'agreuja la pena per lesions que requereixen assistència mèdica.

Aquest agreujant té la seva raó de ser, i el fet que Ciutadans la qüestioni indica que no comparteix les premisses del consens sobre la lluita contra la violència de gènere o que ha elaborat aquest apartat del seu programa sense la suficient profunditat. Ambdues possibilitats són igualment negatives per a un partit que en altres aspectes ha donat mostres d'esperit renovador. Sobretot quan aquesta és una qüestió que ha merescut fins i tot l'aprovació del Tribunal Constitucional.

En una sentència emesa el 2008 després d'un recurs presentat per un jutjat de Sant Sebastià, l'alt tribunal va declarar que no hi ha discriminació i va avalar el plus de gravetat amb l'argument que l'agressió suposa un mal major a la víctima si aquesta es produeix en un context de relació masclista, cosa que a més li dóna un gran poder intimidatori. Amb aquests antecedents, en cas que es dugui a terme el gir que proposa Ciutadans, probablement propiciaria una reculada en els resultats de la lluita contra aquesta violència. Rivera ha incorregut a més en el recurs habitual d'al·legar “malentesos” i en l'error de voler superar el debat suscitat i escapar de la polèmica amb maniobres de distracció.