L’il·lustrador de l’elegància

Xavier Gosé va ser, amb les seves il·lustracions per a revistes i publicacions, un dels cronistes de la modernitat que es vivia al París de la belle époque al començament del segle XX; i va arribar a ser un dels artistes catalans més internacionals del moment. Les seves obres mostraven les tendències de moda del moment. Les seves il·lustracions són, sobretot, dames afectades de l'alta burgesia, que llueixen models d'alta costura amb certa indolència. Després de morir el 1915 la seva obra va caure pràcticament en l'oblit. Per posar-hi remei el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha organitzat l'exposició Xavier Gosé. Il·lustrador de la modernitat, en què ha reunit 300 obres, entre pintures, dibuixos, revistes i il·lustracions, la majoria de la seva feina coneguda, al mateix temps que presenta treballs inèdits que amplien la visió sobre la trajectòria d'aquest artista que va néixer el 1876 a Alcalá de Henares i va morir a Lleida el 1915, amb 39 anys, malalt de tuberculosi.

Barcelona i París són les dues ciutats que formen l'univers estètic d'aquest dibuixant i il·lustrador de moda. A Barcelona es va relacionar amb artistes com Torres García, Nonell, Mir i Sunyer i, com aquests artistes, va reflectir en les obres que va fer per a revistes com L’Esquella de la Torratxa o Barcelona Cómica l'altra cara de la Barcelona modernista, la dels suburbis. El 1899 va exposar per primera vegada, amb gran èxit de públic i de crítica, a Els Quatre Gats, lloc on coincidia amb altres artistes del moment, “encara que es mantenia en un segon pla”, va explicar Mariángels Fondevila, conservadora del MNAC i comissària de la mostra amb Jesús Navarro, director del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, centre que conserva més obres d'aquest artista.

Com molts dels artistes de la seva època, es va instal·lar a París. El 1900 es va sentir atret per l'esplendor que es vivia en aquell moment a la ciutat francesa. Després d'un començament difícil, “en què s'alimentava poc i malament”, Gosé va començar a treballar en les principals publicacions de la ciutat com La Rieres, Cocorico, La Vie Parisienne i Le Témoin, reflectint la vida dels bars, els cafès i els cabarets d'aquesta ciutat, i en general l'univers de dandis de Montparnasse. La seva entrada en el món de la moda era cosa de temps. El 1905, Ignacio Zuloaga li va encarregar el vestuari de l'òpera Pepita Jiménez, d’Isaac Albéniz, que li va obrir el camí a treballar per a les grans marques de l'alta costura com Poiret, Worth i Redfern, entre d’altres, i va popularitzar la figura de la parisienne: També va col·laborar amb revistes internacionals de moda, com les alemanyes Simplicissimus i Jugend, que va fer que aconseguís un nivell econòmic esplaiat.

Gosé no va trencar la seva relació amb Catalunya. El 1903 va exposar a la Sala Parés i el 1911 a les galeries Dalmau, malgrat que va ser criticat per apartar-se del noucentisme vigent. Navarro, orgullós de portar a Barcelona un dels autors més ben representat al seu museu, va explicar que la gran assignatura pendent amb ell és ara exposar-lo a París. “Segur que sortirien noves obres que estan en mans de col·leccionistes francesos”, va afegir.