El Bitcoin, una moneda sense amo

A les persones físiques se les deté; a les monedes virtuals, no. La identificació del presumpte creador de la moneda virtual Bitcoin és la segona en dos anys. L'anterior va ser a Los Angeles (EUA), a Sidney (Austràlia). Llavors, com ara, els implicats negaran fins al final ser els fundadors d'aquesta divisa virtual, ja que d'això pot dependre la imputació del delicte federal (Estats Units) més greu: atemptar contra el dòlar. Però, a diferència d'un delicte físic, l'expansió mundial de la moneda virtual no s'acabarà amb una detenció física. El Bitcoin és una moneda sense amo, sense control d'un Banc Central (ai, ni d'un Govern, ai!). Craig Wright –la persona investigada a Austràlia– no és el Draghi de la moneda virtual.

La història oficial del Bitcoin diu que va ser creat el 2009 –això sí– per un tal Satoshi Nakamoto, que no se sap si el nom fictici respon a una persona o a un grup. Era, en teoria, una moneda virtual més de les moltes que circulen i han circulat per Internet, d'altra banda, una cosa tan comuna com les barates o les monedes comercials que s'implanten en algunes ciutats, els cupons o les mateixes monedes virtuals de jocs com Second Life o World of Warcraft. Actualment circulen per la xarxa unes 200 monedes virtuals (litecoin, namecoin..); llavors, quin és el problema?

El problema és el seu èxit. El Bitcoin té el 90% de les transaccions amb monedes virtuals amb una capitalització superior als 6.200 milions d'euros. El problema és que s'ha estès per tot el món virtual, però també pel món físic. Hi ha caixers automàtics que canvien dòlars o euros per bitcoins; i cadenes com Starbucks comencen a acceptar aquesta moneda com a pagament. La seva expansió és tan important que ha alertat els bancs centrals mundials, de l'Europeu a la Reserva Federal dels Estats Units o als Bancs de la Xina i Rússia. A la majoria dels països, el bitcoin opera en l'alegalitat, tot i que a Rússia i la Xina està absolutament prohibit; tot i això, el bitcoin és una moneda refugi en aquells països amb crisi monetària o amenaces de corralito.

"El bitcoin sobreviurà", explicava el president de la fundació, Jon Matonis, en una entrevista a aquest diari l'any passat, quan la moneda virtual va fluctuar entre els 20 i els 1.000 euros. Ara cotitza per sobre dels 400 euros, i la seva salut no s'infringeix amb successives detencions a bandes de delinqüents que operen amb aquesta moneda, o amb l'enfonsament de cases dedicades al seu emmagatzemament de comptes. Bancs d'inversions ja recomanen tenir a la cartera dels seus clients una part en aquesta moneda virtual, no en d'altres.

El Bitcoin és un sistema monetari descentralitzat, anònim i segur, independent de les fluctuacions que encoratgin les polítiques de governs i bancs centrals; és una moneda xifrada i amb sistema de circulació P2P, entre iguals.

Nakamoto va deixar traçat tot el sistema monetari: creació periòdica de moneda fins als 21 milions de Bitcoins l'any 2140 (actualment n'hi ha 14,9 milions), amb recompenses als informàtics que validen les transaccions amb complicadíssimes operacions matemàtiques en milers d'ordinadors i que impedeixen que un mateix bitcoin sigui usat en més d'una operació (aquesta és la gran dificultat d'una moneda virtual sobre una de física).

La moneda és un codi criptogràfic que la gent s'intercanvia com a pagament. Cada propietari té un o diversos moneders electrònics, amb una clau pública per rebre pagaments i una clau privada per efectuar-los. Un sistema perquè ningú, ni tan sols Nakamoto o Wright o el detingut de torn, pugui ser amo o administrador de la moneda i manipular-ne el valor.

A Wright, ara –o a Nakamota fa un any–, podran acusar-lo, podran confiscar-li l'ordinador i tocar-li els seus discos durs, però ni és un Oncle Garrepa, amb la casa abarrotada de bitcoins, ni té la clau per fer desaparèixer totes les monedes virtuals que hi ha i que hi haurà.