Les fortaleses i debilitats dels quatre principals aspirants

Experiència o il·lusió de canvi. Líders carismàtics o treball d'equip.  Els quatre partits que, segons totes les enquestes, rivalitzaran per la victòria –PP, PSOE, Ciutadans i Podem– encarnen defectes i virtuts de la vella i la nova política.

Partit Popular

Rajoy, el candidat de l'experiència i la vella política

Experimentat però també gran. Amb coneixement i bagatge davant les decisions difícils però amb moltes rèmores, inhibicions, contemplacions i punts negres quan ha d'encarar alguna cosa que no li agrada. Les noves promeses electorals del candidat del PP, Mariano Rajoy, tenen la mateixa possibilitat que es duguin a terme, com està intentant-ho ara, quan hi ha més recursos en la recta final de la legislatura, que les incompleixi, com va fer només arribar al poder. És pràctic o realista. Persevera en les seves idees i reformes fins que donen resultat o té una por atroç a canviar res, no sigui que empitjori les coses. Aquesta tesi val per afrontar el rescat d'Espanya, la corrupció interna del PP o el desafiament català.

Rajoy és, amb 60 anys, l'aspirant més veterà, amb 34 anys de càrrecs consecutius en tot tipus de despatxos, gairebé la mateixa edat que tenen dos dels seus nous rivals, Albert Rivera i Pablo Iglesias. Els pros i els contres de Rajoy tenen la mateixa cara. És el súmmum de la vella política, de la casta establerta, però també de l'ordre, el sentit comú, la llei i l'antídot contra el risc o el que és incert.

El punt fort de la seva oferta pel 20-D és la creació d'ocupació (l'objectiu 20/20, 20 milions d'ocupacions el 2020) que és la màcula que ha sentenciat gairebé tot el seu mandat juntament amb la corrupció.

El PP busca ara mantenir-se en primera posició, treure una distància de més de sis punts al segon i que Ciutadans no tingui més remei que deixar-los governar. Els populars pensaven aguantar així amb el gruix del seu electorat, les classes mitjanes, els pensionistes i l'Espanya rural, però Ciutadans empeny tant que ha forçat a canviar de plans i campanya.

PSOE

Sánchez, vinculat a les reformes... i a la crisi

La defensa del passat propi com a reclam per a les eleccions del 20 de desembre. El PSOE ha governat a Espanya 21 anys, davant dels 12 del PP, des de la recuperació de la democràcia, després dels cinc anys de Govern d'UCD entre 1977 i 1982. Tanta experiència de govern els serveix ara per defensar el seu llegat en confiar que els ciutadans associïn les principals transformacions i reformes a Espanya amb governs socialistes.

En la seva aposta, vol donar per descomptat que la societat reconeixerà als socialistes més llums que ombres, més mèrits que demèrits. L'entrada d'Espanya a la Unió Europea, les reformes democràtiques, la universalització de drets, la implantació de les bases de l'Estat del benestar... totes aquestes fites els ressaltarà Sánchez, sempre amb el nom de l'expresident Felipe González a la boca. L'aposta és també per José Luis Rodríguez Zapatero. En unes eleccions d'altíssim risc per al PSOE, els seus estrategues han decidit defensar el conjunt de la gestió governamental socialista.

Zapatero va ser el president dels drets civils, de la igualtat entre homes i dones i el de lleis socials inèdites. I el de la cruesa de la crisi econòmica. Aquesta és la debilitat que afronta Sánchez perquè per a molts ciutadans el PSOE és responsable, juntament amb el PP, de les conseqüències de la recessió que va assolar la segona legislatura de Rodríguez Zapatero. El repte de Sánchez és convèncer que el desig de canvi que manifesta la societat només el pot encarnar amb solvència i rostre humà un nou Govern socialista, presidit per un polític nou.

 CIUTADANS

El carisma del líder contra la falta d'experiència

Albert Rivera és el polític més ben valorat d'Espanya, segons el baròmetre del CIS. El 40% dels espanyols creu que és el president que necessita el país, segons Metroscopia. El 47% dels enquestats per aquesta companyia, finalment, admet que se sentiria “esperançat” si el candidat de Ciutadans encapçalés el proper Executiu.

En conseqüència, el millor actiu de la formació és Rivera, que afronta la campanya electoral del 20-D sabent que els rivals polítics li atribuiran falta d'experiència per afrontar la gestió dels efectes de la crisi, el repte separatista català i l'amenaça gihadista. Ciutadans no ha presidit mai una comunitat autònoma ni ha gaudit del bastó de comandament d'una capital de província.

La campanya de les eleccions generals posa a prova les obres del projecte de Rivera, que ha intentat enfortir el partit amb la incorporació de professionals prestigiosos com l'economista Luis Garicano. La formació té una implantació nacional encara feble, com reflecteix el fet que no va aconseguir presentar llista en 1.000 dels més de 8.000 municipis en les eleccions locals del maig. Això el penalitza a les províncies petites i a l'Espanya rural, igual que el seu discurs en favor de la unitat fiscal fa disminuir les seves expectatives al País Basc i Navarra.

Davant d'això, Rivera. Un candidat de 36 anys que ha basat el seu salt a la política nacional en la seva capacitat per convèncer els votants que on uns altres tenen un diagnòstic ell té solucions, en un dur discurs contra la corrupció i en les seves propostes per regenerar el sistema.

PODEM

Els riscos del referèndum a Catalunya i la moderació

Podem afronta la campanya electoral en un clima de recuperació, encara lleu segons les enquestes, que ha infós ànims al seu candidat a la Moncloa, Pablo Iglesias, que sembla haver deixat a una banda el cansament. Aquesta és la principal fortalesa de la formació emergent, que, d'alguna manera, entra a la competició amb el PSOE i Ciutadans sense molt a perdre, ja que se situa darrere de les dues formacions. Un altre dels factors a favor dels quals disposa Podem és la seva política d'aliances territorials a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Galícia, que li permet tenir el suport durant la campanya de figures molt acceptades entre els votants de l'esquerra alternativa com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la vicepresidenta valenciana, Mònica Oltra i el gallec Xosé Manuel Beiras.

Els principals esculls de Podem tenen a veure precisament amb la seva política territorial. Iglesias ha plantejat una campanya amb almenys tres visites a Catalunya, en què defensarà la celebració d'un referèndum vinculant. No obstant això, aquest discurs pot restar-li vots en altres comunitats. L’equilibri complex entre moderació del programa i l'esperit fundacional del partit, més atrevit, també haurà de manejar-se amb extrema cautela per evitar perdre els vots que van alçar inicialment aquesta força i tractar, alhora, d'esgarrapar una porció d'electors a Pedro Sánchez, candidat socialista. El rebuig d’Iglesias a pactar amb el PSOE, excepte en el cas que el superi, per evitar un Govern de PP i Ciutadans també pot desanimar un sector de votants potencials de Podem.