El nombre de morts supera per primer cop el de naixements a Espanya

La caiguda de la població espanyola avança més ràpidament del que es preveia. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va encertar les seves previsions de l'any passat, en què estimava que seria el 2015 quan es creuaria la línia vermella del creixement vegetatiu negatiu. Per primera vegada ha passat en el primer semestre, segons les dades provisionals publicades avui.  Aquest fet, que no es registra en exercicis complets des de la Guerra Civil o l'epidèmia de la grip espanyola el 1918, podria no ser definitiu a causa del fet que en els primers mesos de l'any hi ha un increment substancial de defuncions respecte al segon semestre, però llança un senyal d'alarma entorn d'un problema que pateix la societat espanyola. En el primer semestre del 1999 es va produir també un creixement vegetatiu negatiu que es va corregir en el segon. "Cal assenyalar que els primers semestres de cada any es caracteritzen per presentar saldos vegetatius més baixos que els registrats en el conjunt de l'any, en tenir més mortalitat i menys natalitat que els segons semestres. No obstant això, un saldo vegetatiu negatiu durant el primer semestre no implica necessàriament que es mantingui en el conjunt de l'any", adverteix l'INE.

En el primer semestre el nombre de naixements va ser de 206.656, mentre que les defuncions van ascendir a 225.924, amb un creixement vegetatiu negatiu de 19.268, i de 23.179 respecte al mateix període de l'any passat. El nombre de naixements de mare estrangera va suposar el 17,4% del total de naixements, enfront del 17,8% del mateix semestre de l'any passat, de manera que va mantenir una lleugera tendència a la baixa.

El nombre de naixements

El creixement vegetatiu negatiu irromp, no només perquè el nombre de morts és elevat, sinó perquè, a més, el de naixements és molt baix. El nombre de naixements a Espanya, en el primer semestre del 2015, ha confirmat la tendència a la baixa que experimenta aquesta dada des del 2008 i ha marcat un mínim des del 2010, amb 206.656 naixements, un 0,8% menys que en el mateix període de l'any anterior. Aquesta dada, si es confirma amb l'estadística del segon semestre d'aquest any, empitjoraria la ja mala situació d'Espanya en la classificació de països amb la pitjor situació demogràfica.

Espanya és el cinquè país de la UE en aquesta llista negra, ja que les espanyoles són les europees que més tard tenen fills i les terceres que menys en tenen. El 2050, si res no canvia, la població en edat de jubilació haurà duplicat el nombre de menors de 15 anys i el 2080 s'haurà arribat a un dels escenaris més temuts pels sociòlegs: la inversió de la piràmide poblacional, segons les dades d'un estudi presentat a finals de l'any passat al Parlament Europeu per l'Institut de Política Familiar.

Les previsions de l'INE confirmen aquesta via. Espanya perdrà un milió d'habitants en els propers 15 anys i 5,6 milions fins al 2064, segons la projecció de població a 50 anys de l'institut. I si es mantenen les tendències demogràfiques actuals, la població es reduirà dels 46,5 milions (gener del 2014) a 45,8 milions el 2024 i 40,9 el 2064 (un 12%).

Si el creixement vegetatiu o natural de la població és la diferència entre el nombre de persones que neixen i el nombre que moren en un lloc durant un any, la situació no és millor quan parlem del creixement real, és a dir, quan al creixement vegetatiu li sumem la immigració i li restem l'emigració.