Un 70% dels ciutadans censuren que Rajoy rebutgés acudir al debat
Només el president va suspendre en el debat de dilluns, segons el sondeig de Metroscopia
Només Mariano Rajoy va suspendre en el debat electoral organitzat dilluns per EL PAÍS, segons un sondeig de Metroscopia per a aquest mitjà. El president del Govern i cap de llista del PP no va assistir per voluntat pròpia a la cita, decisió estratègica que desaproven un 69% dels electors. Fins i tot un de cada quatre votants del PP asseguren que hauria preferit que Rajoy hagués anat al debat. Els tres participants –Pedro Sánchez, del PSOE; Albert Rivera, de Ciutadans, i Pablo Iglesias, de Podem– aproven, amb una mínima diferència de valoració i amb elevada acceptació entre els seus.
Al conjunt dels electors no els agrada que els candidats a la presidència del Govern eludeixin els debats abans de les eleccions generals. Per això, una clara majoria d'espanyols, fins a un 69%, censura l'absència de Rajoy del debat organitzat dilluns per aquest diari amb els seus tres principals rivals a la Moncloa: Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias.
El sondeig de Metroscopia per EL PAÍS assegura que només un 22% dels consultats entén la decisió del cap de l'Executiu, adoptada per interès estratègic. El faristol de Rajoy va quedar buit durant el debat per posar en evidència la seva absència. Ell mateix ha justificat la seva decisió per continuar amb el que ha passat fins ara, és a dir, que el president només debat amb el líder de l'oposició. I així ho farà l'última setmana de campanya.
La decisió del cap de llista dels populars té una elevada acceptació entre els seus votants –un 65%–, però la censura un de cada quatre: un 24% dels electors del PP creu que aquesta decisió és desencertada.
Aquesta dada resulta transcendent, atès que els marges que mostren totes les enquestes d'intenció de vot són tan petits que el rebuig d'aquest percentatge a una decisió estratègica com la del debat pot ser vital per als populars, sempre que es tradueixi en un rebuig en el vot final.
La crítica a l'absència del candidat amb més possibilitats de guanyar les eleccions del 20 de desembre, segons totes les enquestes, supera lògicament el 90% quan es pregunta als votants de les altres tres formacions, els aspirants a la prefectura de l'Executiu de les quals sí que hi van acudir.
Un seguiment elevat i en diversos suports
El sondeig de Metroscopia indica que un 26%, és a dir, un de cada quatre potencials electors consultats, va seguir íntegrament o una part del debat d'EL PAÍS, el primer transmès a Espanya a través d'Internet, a través de la web d'aquest diari o d'altres que van fer servir el senyal; per emissores de televisió que van oferir el senyal; en directe per la cadena SER; per les informacions ofertes des de dilluns a la nit per diferents mitjans de comunicació, o per les xarxes socials.
L'encreuament d'aquest percentatge de seguiment amb el d'indecisos i amb la volatilitat del vot suggereix l'impacte d'aquest tipus d'espais.
La situació es repetirà la setmana que ve, quan Rajoy no acudeixi al debat convocat per Atresmedia i en el seu lloc ho faci la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. EL PAÍS no va acceptar la petició del PP perquè es fes aquesta mateixa substitució, i per això no va haver-hi representació popular dilluns.
Els tres aspirants a la Moncloa que sí que van assistir aproven, amb poca diferència entre ells. Pràcticament suposa un empat i, sobretot, mostra un alt nivell d'acceptació entre els seus corresponents electorats. Rivera obté un 5,9; Sánchez, un 5,8, i Iglesias, un 5. A aquestes dades cal aplicar-los, a més del marge d'error, el simple factor estadístic de les diferències en estimació de vot dels seus respectius partits. És a dir, atès que Ciutadans supera els altres dos grups en les enquestes, encara que sigui lleugerament, resulta lògic que aconsegueixi una nota també una mica més alta. Aquest factor estadístic perjudica Iglesias, ja que Podem és, segons els sondejos més recents, el quart partit en aquest moment.
Un altre factor a aplicar per entendre la nota de cadascun és el del nivell d'acceptació en funció del grau de simpatia o adscripció ideològica dels enquestats. Rivera aconsegueix una nota de 7,9 entre els electors de Ciutadans, però supera àmpliament l'aprovat entre els del PP i el PSOE, precisament els partits als quals disputa el vot fins al 20-D.
Sánchez és per escassa diferència el menys acceptat entre els seus, amb una nota de 7,5, i suspèn entre els votants del PP i els de Podem, cosa que en principi sembla lògica. Aprova lleugerament entre els electors de Ciutadans.
Iglesias i el PSOE
En el cas d'Iglesias la nota global de 5 queda clarament afectada a la baixa pel fet que Podem és rotundament rebutjat pels votants populars. La seva mitjana baixa perquè aquests últims li donen només una qualificació de 2, cosa que amb tota seguretat no importunarà en absolut aquest partit.
La bona notícia per a Iglesias, i pèssima per al PSOE, és que la seva nota entre els votants socialistes, als quals va apel·lar directament durant el debat, arriba al 6,2.
El sondeig immediat –sense rigor científic– realitzat per la web d'aquest diari la mateixa nit de dilluns va donar com a guanyador el líder de Podem amb un 47,01%, seguit pel de Ciutadans amb el 28,9% i el del PSOE amb el 24,09%. Iglesias apareixia a més com a guanyador en tots els blocs temàtics.
En aquest resultat influeix la mobilització dels electors de cada formació i el percentatge dels que tenen més accés a Internet. El sondeig de Metroscopia s'ha fet aquest aquest dimarts, quan el debat ja ha rebotat en diferents mitjans. Per això puntuen també els qui directament no el van seguir dilluns al vespre.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.