‘PressingCUP’

L’assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular va decidir diumenge mantenir el no a la investidura d'Artur Mas, que té bloquejada la legislatura catalana. Avui, el seu cap de files al Parlament, Antonio Baños, creu que la possibilitat que part dels parlamentaris de la CUP votin l'actual president en funcions segueix sent possible. “Totes les opcions segueixen obertes”, ha respost quan, en una entrevista a RAC1, se li ha preguntat per aquesta possibilitat. A la mateixa emissora, Jordi Basté, al seu editorial del matí, ha fet servir una cançó d’Albert Pla per dir que el votant que va donar suport a la independència, “la bona gent del carrer” que pensava que això aniria bé, se sent castigat, foradat, profanat, agredit, envestit, corferit... “Vigileu que la gent no perdona”. Per Basté, si fos Artur Mas, “ho acabaria enviant tot a fer punyetes”.

Anna Gabriel (Catalunya Ràdio) ha declarat que “si realment Junts pel Sí està convençut que es vol trencar amb Espanya i amb la corrupció”, i els planteja un “candidat de consens”, aleshores “la CUP demà mateix votaria amb els seus 10 diputats el president de la Generalitat”. La conductora del programa, Mònica Terribas, a la portada s’ha preguntat si Junts pel Sí i la CUP teixiran la independència o “quedaran atrapats en els seus propis dogmes i condicions innegociables”, i si l'altra meitat, que no vol la independència, enfortirà més encara el seu projecte amb l'embranzida de les urnes d'aquí a tres setmanes i “la paràlisi de les catalanes des de fa dos mesos”. Francesc-Marc Álvaro, a Els matins de TV3, considerava avui que molts votants de la CUP ho havien fet perquè volien un vigilant del procés, no un veto.

A les xarxes socials hi ha una pluja d’insults contra la CUP

A Onda Cero, el socialista Miquel Iceta afirmava aquest dilluns que hi ha un 75% de possibilitats d’haver d’anar a unes noves eleccions catalanes, tot i que la situació no està tancada. “El problema alguns el volen veure en la CUP”, argumentava Iceta, però no recorden que Junts pel Sí i el mateix Artur Mas van insistir molt que l’important era el procés i no les persones”. Per Iceta, el problema no és només la investidura. Després s’ha de governar i les dues formacions són com l’aigua i l’oli, no es barregen.

A les xarxes socials, el recull e-notícies, hi ha una pluja d’insults contra la CUP que, “fins i tot amenacen amb sang”. Destaca una piulada d’Agustí Colomines. Quan li pregunten si veu plausible que hi hagi infiltrats del CNI a la CUP, respon: “I tant!”. L’historiador també assenyala que “la insistència de la @cupnacional a fer fora el president em resulta sospitosa. De vegades l'enemic penetra en el terreny amic per destruir-lo”. “Si fins i tot Herri Batasuna tenia a la Mesa Nacional un paio que era un infiltrat”, conclou.

Per Vicent Partal els qui volen la independència, que “ahir ens vam sentir insultats quan Anna Gabriel afirmava amb tanta seguretat que sabia què exigeix el país”, simplement “ens cal escampar la decepció tan de pressa com sigui possible i posar-nos a pensar. Sí: ara tocar fer l’esforç de tornar a posar-nos dempeus i caminar, però aquesta vegada amb un avantatge respecte d’ahir. Ara caminarem havent aclarit molt el panorama polític i assumint de seguida aquesta fotografia del país que tenim des d’ahir i que és molt més real que no la que vèiem al setembre”. Per Salvador Cot (El Món), “ara el més important és assumir la trencadissa com a pròpia i evitar una reedició de la guerra civil que enfanga i bloqueja el catalanisme polític de forma periòdica. El fracàs ha de generar anàlisi, no pas insults. Perquè si la llarguíssima campanya electoral a la qual ens veiem abocats es converteix en una lluita per assenyalar culpables, aleshores sí que aquesta idea que deriva de Valentí Almirall haurà estat derrotada. Idus martiae venerunt”.

Miquel Giménez (El Plural) escriu que no han servit de res els atacs dels trabucaires mediàtics de Mas, ni els oferiments ni els xantatges. “Antonio Baños i la seva gent han dit que no”. La CUP, segueix, dóna per enterrat Artur Mas. “L’únic que sembla no haver-se’n assabentat és l’interfecte”.

Si hi ha un personatge que no es mereix un rescat és Artur Mas (Libertad Digital)

“Artur Mas ha recollit un nou fracàs”, comenta l’editorial de Libertad Digital. “A l’il·luminat que volia estafar l’electorat presentant-se com un simple número 4 de la candidatura contenidor de Junts pel Sí li està sortint malament la jugada” i està perdent l’ínfim crèdit que encara tenia. S’ha convertit en un autèntic indesitjable”. “Si hi ha un personatge que no es mereix un rescat, ni ara ni, molt menys, després del 20-D, és ell”.

Premsa escrita. Als diaris d’aquest dilluns, alguns mitjans comenten la situació. A l’Ara, el director adjunt Ignasi Aragay, pensant en els 434 vots de l’assemblea cupaire favorables a acceptar Mas, treu la conclusió que negociar un vot a Mas ja figura entre les atribucions dels negociadors de la CUP. “Es comencen a moure. No està tan malament”. A l’editorial, el diari afirma que la coherència de la CUP pot acabar en frustració. Sembla, diu, que la CUP valora més la persona, el nom, que la voluntat que hi ha al darrere dels 72 diputats que conformen la primera majoria absoluta independentista. La CUP “sembla que té pànic escènic a prendre decisions d’Estat pròpies d’un partit possibilista, tot i que això vulgui dir fer possible el que van votar gairebé dos milions de persones”. L’editorial d’El Periódico recorda que la segona alternativa preferida de les quatre que es van sotmetre a votació a l’assemblea de la CUP va ser anar a unes noves eleccions. “Només una quarta part dels militants que es van pronunciar van donar suport a Mas”. Conclusió, van passar la pilota a JxSí, “que ara s’ha de plantejar seriosament si el mal menor no és tornar a anar a les urnes”.

L’editorial d'El Punt Avui critica la CUP per caure en el mateix error que els analistes de Madrid: “personalitzar en Artur Mas una gestió que els desagrada”. “No es pot posar 62 diputats contra l’espasa i la paret i després dir que si es lesionen serà ben bé culpa seva [...]. Fóra bo que s’interrogués sobre el paper que està fent”. Salvador Sostres, (Abc, 30 de novembre) creu que l’odi al burgés és l’essència d’un partit que no ha enganyat. “El que està passant a Catalunya no és responsabilitat de la CUP, sinó de Mas, que va abandonar el centre i va propiciar el caos [...] El catalanisme polític es manté en la fase prèvia, i salvatge, d’immolar-se”. Una nota sense firma a El Mundo d’aquest dilluns analitza que la coherència de la CUP “desespera Junts pel Sí i dóna ales als enemics de Mas, que en té, perquè es proposin com a successors”.

Ens hem quedat encallats en aquella escena del ‘western’ en què els dos ‘cowboys’ es queden parats al bell mig del carrer, davant del ‘saloon’

Moltes anàlisis ja s’anticipaven a l’assemblea de diumenge. Enric Hernàndez (El Periódico, 29 de novembre) defensava que “abans d'allargar una farsa destinada al fracàs, més valdria girar full d’aquest tràngol, mitjançant unes eleccions”. Josep Cuní (La Vanguardia, 28 de novembre) escriu que cada cop que un polític independentista diu que convocar eleccions és un risc “em pregunto, per a qui? No serà per als ciutadans”. A Josep Maria Solé i Sabaté (El Punt Avui, 29 de novembre) li dol que la CUP “faci la feina” que desitgen des de Rajoy i el PP o el PSOE als amos de Freixenet, Almirall o Pronovias.

Un dia abans, Germà Capdevila, al mateix diari, explica com després que el Parlament aprovés començar a treballar abans de 30 dies per tramitar lleis imprescindibles per bastir la nova república, “ens hem quedat encallats en aquella escena del western en què els dos cowboys es queden parats al bell mig del carrer, davant del saloon”. “No sabem quin dels dos desenfundarà primer”. Tampoc sabem, escriu, si volen matar o ferir, “però l’escena s’està fent una mica llarga”. Santiago González (El Mundo, 27 de novembre) presenta un Artur Mas que volia la ruptura amb Espanya i només ha trencat Catalunya. “Ja només li resta trencar la CUP per convertir-se en Caius Detritus, el personatge d’Astèrix”.

Mentrestant, com deia José Antonio Zarzalejos (La Vanguardia, 29 de novembre), qui ha desconnectat de Mas és l'Estat i, "de manera progressiva però imparable", la mateixa societat catalana. "El president ho percep, com denota el seu discurs públic cada vegada més crispat".