El Madrid guanya l’Eibar sense encant

S'ho ha treballat el Madrid, que sense brillantor almenys ha tirat de pic i pala. Molt exigit per un Eibar que combat en gran, l'equip blanc ha interpretat bé de què anava el duel, ha sabut estrènyer les dents davant d’un adversari que no concedeix descans, un club encomiable que es defensa com pocs. No ha estat un Madrid cosmètic, però sí sobri i aplicat en aquests temps de pesadeses. L'equip no acaba de quallar, no té segell, i mentre es defineix només li queda remar i remar. A Ipurua, amb Benzema a l'ombra, s’ha enganxat als seus dos davanters. Ha ressuscitat Bale, que deu mesos després ha marcat fora del Bernabéu. Els seus números no es corresponen amb un davanter del Madrid, com revela que ha anotat en quatre dels últims 30 partits oficials, però davant l’Eibar ha estat oportú. I Cristiano ha rematat la feina, de penal. Amb el portuguès passa el contrari, les seves xifres certifiquen un jugador d'època: amb 234 gols ja és el tercer millor golejador de la història de la Lliga, igualat amb Hugo Sánchez i només superat per Zarra i Messi.

No era un dia per a equips amb cames de marbre, i menys per aquest Madrid desorientat. A Ipurua no hi ha treva, tot resulta fatigós. L'Eibar mossega, no concedeix dos tocs ni a l'apuntador, se serveix de la pressió alta i converteix el recinte en un camp de mines. Kroos i Modric han fet circular la pilota amb fluïdesa. Pels costats, James, altre cop als escenaris, amb prou feines ha tingut pòsit, el contrari que Kovacic, molt actiu. Tanmateix, cap dels migcampistes ha sabut despenjar-se, infiltrar-se entre les selvàtiques línies rivals. A aquest equip li falta emoció i li sobra ortodòxia.

Amb la defensa avançada dels de Mendilibar, el xoc requeria que sorprenguessin els volants. No ha anat així, tots han estat tan continguts com els laterals. Ho ha pagat el Madrid, que ha jugat més d'amplada que de llargada. Fins al reeixit cop de cap de Bale a un pas de la mitja part, només Cristiano ha fet alguna cosa en atac. El lusità ha perdut un pols tot sol amb Riesgo després d'una bona assistència de James. No hi ha hagut més pistes del colombià, futbolista al qual Benítez hauria de rehabilitar sense més demora. Pel que sigui, James ha perdut puixança i el Madrid no s'ho pot permetre. Ha estat precisament el cafeter qui ha jugat en curt amb Modric en un córner i la centrada amb peu de seda del croat l'ha reblat Bale, que ha estat a un dit del segon just abans de l'aturada. Una garrotada per a l'Eibar, que rumiava ja el descans després d'un primer acte molt meritori. Sobretot per l'absència dels seus dos millors agitadors en atac, Borja Bastón, lesionat, i Keko, sancionat. Massa llast per a un equip al qual no li sobra res.

El Madrid ha perdut el fil després del descans, s'ha tornat més imprecís davant el pas al capdavant del seu rival. L'Eibar no és un conjunt que especuli, la seva trama és cristal·lina: s'afanya per conquistar la pilota i després no s'entreté en l'ofensiva. Va per la directa, en gran manera per les bandes. Sense el seu golejador Bastón, li ha faltat força prop de Keylor Navas, on Nacho i Pepe han arrestat Enrich. Benítez ha entès que l'envit de l'Eibar era pels laterals i ha retirat James per donar via a Lucas Vázquez, jugador de més recorregut que el colombià, més predisposat per a la mitja punta.

Malgrat el fogueig de l'Eibar, la trobada estava a l'aire, amb Cristiano com a única amenaça per als locals. Sense rastre de Bale, cap madridista sumava en atac. Però el portuguès ha perdut dos reptes més amb Riesgo i, immediatament, Benítez ha volgut conservar el botí amb l'entrada de Casemiro per Kovacic. Fins que en un erràtic servei de banda prop de l'àrea visitant –curiós, perquè no ha estat el primer error de parvulari–, ha contraatacat el Madrid i Dani García ha semblat derrocar Lucas amb el taló esquerre. Cristiano ha embocat i ha donar més vida als seus, que per enèsima vegada han vist caure un jugador, aquesta vegada Carvajal, lesionat en el tram final. És hora d'un congrés mèdic a la casa blanca. Mentrestant, en aquests temps de confusió, tota victòria és glòria beneïda. Sense cap encant, en aquests dies de ressaca infinita després del clàssic, només cal suar.