Mor l’exeurodiputat socialista i escriptor Jose María Mendiluce

José María Mendiluce ha mort aquest dissabte a Barcelona amb 64 anys a causa d'una malaltia degenerativa òssia, segons han confirmat fonts del PSC. Mendiluce va militar a l'oposició franquista, va ser mediador humanitari en conflictes internacionals i eurodiputat independent per la llista del PSOE.

Escriptor, economista, polític i eurodiputat va ser portaveu de la Federació els Verds-Esquerra Verda, formació amb la qual va concórrer sense èxit a l'alcaldia de Madrid a les eleccions de maig del 2003. Nascut a Madrid el 14 d'abril de 1951, va estudiar Ciències Econòmiques i Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid (1968-73).

El seu compromís antifranquista el va portar a militar des de molt jove en el moviment estudiantil, a la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), de la qual va ser un dels seus líders, des de posicions radicals, per la qual cosa va ser detingut en diverses ocasions.

Membre de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), va intervenir com a mediador humanitari en conflictes com els d'Angola, Iberoamèrica, el Kurdistan turc, o l'antiga Iugoslàvia.

En aquest últim conflicte va destacar com a mediador humanitari, en aconseguir obrir un pont aeri a Sarajevo des del qual va poder arribar l'ajuda humanitària. La seva tasca a l'antiga Iugoslàvia va ser reconeguda, el 16 d'octubre de 1995, amb el premi Carmen García Bloise en la seva primera edició.

L'agost de 1993 va ser traslladat a Brussel·les, en ser nomenat Representant Regional d'ACNUR per als països del Benelux i les Institucions Europees, càrrec que va abandonar per presentar-se com a independent a les llistes de la coalició PSOE-Progressistes, al número 8, a les eleccions al Parlament Europeu el juny de 1994. Va aconseguir l'acta d'eurodiputat i va ser triat vicepresident primer de la Comissió d'Afers Exteriors, Seguretat i Defensa, per a la legislatura europea 1994-1999.

Va ser novament candidat independent dins de la llista PSOE-Progressistes en les següents europees, de juny del 1999, i reelegit eurodiputat.

Mesos després, el 15 de desembre del 1999, va ser nomenat president de Greeenpeace Internacional, presidència que va haver d'abandonar el 31 de gener del 2000, en ser incompatible amb un càrrec polític.

Durant el temps que va romandre com a eurodiputat va ser membre de la Comissó de Cultura, Joventut, Educació, Mitjans de comunicació i Esport; suplent de la Comissió d'Afers Exteriors, Drets Humans, Seguretat Comuna i Política de Defensa; membre a l'Assemblea Parlamentària Paritària del Conveni concertat entre els Estats d'Àfrica, del Carib i del Pacífic i la UE (ACP-UE); i suplent en la Comissió Parlamentària Mixta, UE-República Txeca.

El juny de 2001 va ser triat portaveu de la Federació dels Verds-Esquerra Verda. La formació constituïda un mes abans a Madrid i integrada per organitzacions i partits procedents de l'esquerra, l'ecologisme i els moviments socials.

Mendiluce va encapçalar la candidatura a l'alcaldia de Madrid per la Federació els Verds-Esquerra Verda per a les eleccions municipals de maig de 2003, encara que l'intent va acabar en fracàs ja que la formació no va aconseguir cap representant municipal.

Va ser un dels primers polítics espanyols a reconèixer públicament la seva homosexualitat en una entrevista apareguda el 2 de gener de 2003 a la revista Zero, destinada al públic gai.

Quant a la seva faceta com a escriptor va publicar El amor armado (1996), Con rabia y esperanzas (1997), Tiempo de rebeldes (1998), Pura vida, que va ser finalista del Premi Planeta el 1998, Luanda, 1936 (2001) i La sonrisa de Ariadna (2005).