Occident assumeix que necessita el règim sirià per vèncer l’ISIS

La reunió entre el president rus, Vladímir Putin, i el francès, François Hollande, ha donat un primer resultat: el ministre d'Exteriors gal, Laurent Fabius, ha indicat aquest divendres que París considera la possibilitat de cooperar amb les tropes del règim sirià en l'ofensiva contra l'Estat Islàmic en el marc de la transició política que la comunitat internacional impulsa a Síria. Fabius ha apuntat que els bombardejos no són suficients, que és necessària una acció terrestre, i que en aquesta pot tenir un paper el règim de Bashar al-Assad. Damasc ha donat la benvinguda a aquesta posició.

Després dels atemptats del 13 de novembre, el Govern francès ha intensificat els bombardejos sobre posicions de l'ISIS a Síria i l'Iraq i ha llançat una ofensiva diplomàtica per aconseguir més coordinació internacional en les operacions contra el grup terrorista. Tanmateix, no preveu desplegar tropes sobre el terreny, una faceta de l'acció militar que París considera indispensable per a l'èxit. “Han de ser tropes sirianes, àrabs, kurdes...”, ha indicat Laurent Fabius, ministre d'Exteriors francès, en una entrevista mantinguda amb cinc diaris europeus, entre els quals EL PAÍS. Fabius ha aclarit posteriorment que el seu Govern considera la possibilitat de “cooperar amb les forces de l'Exèrcit sirià en el marc d'una transició política creïble”.

Es tracta de la primera vegada que l'Executiu francès manifesta de forma explícita la possibilitat de cooperar sobre el plànol militar amb les forces del règim.

Fabius, no obstant això, no considera que aquest sigui un canvi de posició perquè aquesta cooperació s'emmarcaria sempre en la transició política siriana, en la qual, considera, no pot participar Bashar al-Assad. Sí que admet el Govern de François Hollande “elements del règim” en aquesta transició.

La prioritat del Govern d'Hollande és atacar ara durament l'ISIS i sumar aliats a una gran coalició global. “França lluitarà fins al final i guanyarà la batalla contra el terrorisme”, ha afirmat aquest divendres el president francès en l'emocionant homenatge a les 130 víctimes dels atemptats de París. Moscou, que anteriorment ha bombardejat l'oposició al règim, ha estat sensible a les demandes de París després d'aquests atemptats i ha començat a coordinar les seves accions amb França. Segons Fabius, Putin i Hollande han acordat “establir un mapa de les forces que no són terroristes i que combaten l'ISIS”. Moscou s'abstindrà de bombardejar aquestes forces.

La possibilitat que les tropes del règim sirià combatin en el terreny amb tropes aliades contra l'ISIS ha estat ben rebuda a Damasc. “Més val tard que mai”, ha respost des de Moscou el ministre d'Afers Exteriors sirià, Walid Mouallem. “Si Fabius és seriós respecte a treballar amb l'Exèrcit sirià, i amb tropes en el terreny contra Daesh [acrònim àrab pejoratiu en referència a l'ISIS], donem la benvinguda a aquesta proposició”. Tot i això, el ministre ha matisat les seves declaracions indicant que per a això seria necessari “un canvi fonamental”.

“Per canvi fonamental, fa referència a un canvi radical en la política francesa en el seu suport a països com Turquia o l'Aràbia Saudita, que alimenten el terrorisme a Síria”, valora en una conversa telefònica Bassam Abu Abdalà, analista i professor de relacions internacionals a la Universitat de Damasc. “I això inclou no interferir en els assumptes sirians interns com l'elecció del president”, ha afegit. Per Abu Abdalà, les visites recents  de tres delegacions parlamentàries franceses a Síria posen de manifest un canvi “en l'atmosfera política francesa envers Síria”, exacerbada després dels atacs de París.

El desenvolupament de la posició francesa s'emmarca en l'esforç dels principals actors internacionals per impulsar una transició política a Síria. A les converses s'ha incorporat recentment l'Iran, i els analistes han observat en els últims temps una moderació de les crides de les potències occidentals a una sortida del poder immediata de Bashar al-Assad.

Moscou ha estat la penúltima etapa d'Hollande en la seva ofensiva diplomàtica per recaptar suports en la coalició global contra l'ISIS. Després d'entrevistar-se també amb els mandataris del Regne Unit, Estats Units, Alemanya i Itàlia, veurà aquest diumenge a París el xinès Xi Jinping.

Quatre països (Regne Unit, Alemanya, Finlàndia i Irlanda) han ofert ja el seu suport a aquest projecte. El reforç de les tropes a Mali alleujaria la càrrega francesa a la zona per poder concentrar-se al Pròxim Orient. Alemanya ajudarà en tots dos fronts. El Regne Unit, ampliarà, si el seu Parlament ho permet, els bombardejos a Síria (ara només ho fa a l'Iraq). Finlàndia ofereix suport logístic a Erbil, al nord de l'Iraq, i també a Mali. En aquest últim país, també s'hi podrien afegir tropes irlandeses.

El reforç de l'anomenada operació Chammal al Pròxim Orient ha deixat França al límit de les seves capacitats militars a l'exterior. París té destacats a la zona 3.500 efectius i un gran arsenal bèl·lic (38 avions) que li ha permès en els últims deu dies, des del 15 de novembre, fer 106 vols sobre Síria i l'Iraq i dur a terme 20 bombardejos contra l'ISIS. Són operacions que es desenvolupen en paral·lel en un altre polvorí terrorista, el Sahel, on França té desplegats 4.500 soldats.

Suport alemany

Alemanya és el país que ha posat sobre la taula la proposta més concreta, en acceptar enviar 650 soldats a Mali, un país desestabilitzat per grups terroristes on les tropes franceses lluiten amb els cascos blaus de la MINUSMA. Berlín aportarà, a més, per al Pròxim Orient entre quatre i sis avions de reconeixement Tornado, avions cisterna i una fragata per custodiar el portaavions Charles de Gaulle.

El Sahel és un vesper. El 20 de novembre passat, un grup terrorista va matar 19 persones en una presa d'ostatges a l'hotel Radisson Blu de la capital de Mali, Bamako. Gràcies a les forces que hi tenia establertes, França va poder enviar immediatament 40 experts antiterroristes que van participar finalment en l'alliberament dels ostatges.

Les últimes operacions franceses al nord de Mali han causat la mort de dos terroristes i la detenció de diversos d'aquests. La missió en aquest moment és destruir els refugis dels grups terroristes, segons informa el Ministeri de Defensa, i intentar que no aconsegueixin reconstruir-los.

Aquestes són operacions que tenen l'aprovació de la població francesa i de tot l'arc parlamentari polític. Dimecres passat, l'Assemblea Nacional va aprovar gairebé per unanimitat (515 vots a favor contra quatre) el reforç del desplegament militar francès al Pròxim Orient.