Espanya planeja dirigir la missió de l’ONU al Líban

A l'espera que es concreti el suport espanyol a França en la lluita contra l'Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès), el Ministeri de Defensa ja planeja prendre l'any que ve el comandament de la missió de l'ONU al sud del Líban (Unifil), on operen 10.500 cascos blaus. Tot i que la candidatura encara no s'ha presentat formalment i l'haurà de ratificar el Govern que surti de les urnes del 20 de desembre, l'Executiu espanyol ha mostrat la seva disponibilitat i ha sondejat diversos socis sobre la possibilitat que un general espanyol rellevi l'italià Luciano Portolano quan conclogui el seu mandat de dos anys, al juliol. Serà la segona vegada que un militar espanyol dirigeixi Unifil, ja que el 2010 i el 2011 ho va fer el general Alberto Asarta.

El ministre de Defensa, Pedro Morenés, va visitar el passat dia 24 el contingent espanyol al Líban, format per uns 600 militars. L'assumpció del comandament no hauria de suposar un increment substancial de les tropes, més enllà dels suports de l'Estat Major, però la situació podria canviar si França, que té 800 soldats a Unifil, decideix reduir la seva presència militar a la zona per alliberar efectius i dedicar-los a la lluita contra l'ISIS o la vigilància antiterrorista en territori francès.

Els altres escenaris on Espanya podria substituir tropes franceses són Mali i la República Centreafricana (RCA). Espanya ja participa en les dues missions de la Unió Europea: EUTM Mali, amb 117 militars, i EUMAN RCA, amb 22. Atès que es tracta de missions d'instrucció, amb una plantilla de personal molt reduïda, no tenen capacitat per absorbir un reforç important de soldats. El més lògic, apunten les fonts consultades, és que Espanya s'integrés en les missions de l'ONU, Minusma (a Mali) o Minusca (RCA), com ha fet Alemanya amb l'anunciat enviament de 650 soldats. En ser missions de Nacions Unides tenen la màxima cobertura del dret internacional. Més complicat seria integrar-se en les dues missions operacions franceses a l'Àfrica subsahariana, la Barkhane al Sahel i la Sangaris a la RCA, a les quals Espanya ja dóna suport mitjançant transport aeri amb els seus destacaments a Dakar (Senegal) i Libreville (Gabon).

Si finalment Espanya optés per col·laborar en la lluita contra l'ISIS a Síria, el menú d'opcions aniria, segons els experts, des de prestar una fragata al grup de combat del portaavions Charles De Gaulle, com han fet el Regne Unit i Bèlgica, l'opció més suau, fins a participar directament en els bombardejos, la més dura. A mig camí, i el que sembla més probable, és la col·laboració amb avions de reabastament en vol KC-130, una capacitat crítica i escassa; o fins i tot amb caces de superioritat aèria (F-18 o Eurofighter) per donar protecció als bombarders. Després que Turquia abastés un caça rus, aquesta missió és més necessària que mai, opinen els experts. Finalment, Espanya podria augmentar els 300 instructors que té a Bagdad per ensinistrar l'Exèrcit iraquià en la seva lluita contra l'ISIS i incrementar el subministrament d'equips i armament (i no només nord-americà com ha fet fins ara, sinó també de fabricació espanyola) a les Forces Armades iraquianes i a les milícies kurdes.