Brussel·les amplia l’alerta per amenaces d’atemptats

Brussel·les manté la màxima alerta. Almenys dues grans operacions policials es mantenen obertes al centre de la ciutat a la recerca de sospitosos de terrorisme. El soroll a les xarxes socials és gran, però no hi ha dades sobre detinguts, i els grans mitjans del país estan seguint les recomanacions de les forces de seguretat i dosifiquen la informació per no entorpir l'operació. Mentrestant, el Govern belga ha ampliat un dia més, fins dilluns, l'estat de setge de la capital europea, ocupada per les forces de seguretat durant el cap de setmana pel risc “greu i imminent” d'atemptats terroristes a l'estil de París. L'Exèrcit segueix patrullant els carrers, com a recordatori permanent de la situació d'emergència. El metro seguirà tancat un dia més. I les escoles no obriran les portes en una ciutat que ja suma el tercer dia paralitzada per la por.

Europa, a mitjans de la segona dècada del segle XXI: davant els perills per a la seguretat, l'Exèrcit ocupa els carrers; se segellen les boques de metro; comerços, cinemes i teatres estan tancats i barrats; se suspenen esdeveniments culturals i esportius, i en el tercer dia de màxima alerta els estudiants han de quedar-se a casa, sense possibilitat d'anar a l’escola, a l'institut, a la universitat. El Govern belga ha ampliat aquest diumenge un dia més l'estat de setge que va començar dissabte a la matinada. El primer ministre, Charles Michel, va comparèixer davant la premsa flanquejat pel seu gabinet per reiterar que segueix el “risc seriós i imminent” d'atemptats a l'estil dels atacs de París, que obliguen a mantenir l'alerta en el nivell màxim 24 hores més. En un dia lectiu, i amb milionaris perjudicis econòmics com un efecte secundari indesitjat: Brussel·les té un milió d'habitants, però entre setmana suma una població d'unes 250.000 persones addicionals, que es veuran perjudicades per la paràlisi.

Les estacions són àmbits de trànsit; àmbits d'inquietud. La por és evident a les terminals ferroviàries de Brussel·les, sense ni tan sols usuaris, plenes a vessar de policies que sospiten de qualsevol embalum, de qualsevol cara que respongui a primera vista a un “perfil de risc”, un d'aquells eufemismes que sempre amaguen alguna cosa fosca en el seu interior. Malgrat els riscos, no hi ha hagut aquest diumenge atemptats a Bèlgica, però no hi han faltat els esglais: a l’Estació Central es va tancar un dels accessos davant les sospites que va provocar una bossa oblidada; la policia va desallotjar una cadena de televisió a Vilvoorde, i les forces de seguretat tenien en marxa una macrooperació policial diumenge a última hora de la nit i no van deixar de patrullar el centre al llarg del segon dia de màxima alerta.

Hi haurà un tercer dia, més difícil encara: amb un Eurogrup a les institucions europees, i amb l'habitual marea de cotxes anant i venint de Brussel·les. La ciutat estava aquest diumenge semideserta: no van obrir els bulliciosos mercats de finals de setmana, no va haver-hi esport professional i els ciutadans van optar majoritàriament per quedar-se a casa, i van deixar un aire fantasmal als carrers, ocupats per les forces de seguretat.

El Govern va optar per no donar explicacions: es va limitar a declarar-se preocupat, “particularment pel transport públic i per qualsevol lloc on hi hagi aglomeracions”. Michel va apel·lar a “la prudència” i “la vigilància” de la gent. Va prometre reforçar el dispositiu de seguretat per seguir buscant un dels terroristes fugits de París, i revisar dilluns el nivell d'alerta. I tot i així no va poder evitar les primeres crítiques: les associacions de comerciants van titllar d’“improvisació” la resposta belga a l'amenaça terrorista, enmig del dilema que suposa sempre triar entre llibertat i seguretat, encara a la capital de la UE i a mitjans de la segona dècada del segle XXI.