El mestre Busquets torna al Bernabéu

Set partits de Lliga, 433 passades ben fetes –93% de les intentades– 56 duels guanyats al rival, 545 minuts jugats i 42 recuperacions a la pista de Chamartín. Sergio Busquets torna al Bernabéu, un camp on el seu futbol de barri adquireix el màxim impacte, admirat igualment per companys i rivals i sobretot pels entrenadors.

“No, Busi no és el millor. Busi és el mestre”, assegura Neymar. “És el jugador més intel·ligent de tots el que he tingut. És un plaer tenir-lo per tot el que dóna al camp i fora, per com viu el futbol i el que dóna. És un exemple del que és un jugador de futbol professional. Sempre tria bé”, assegura Luis Enrique, que l'ha utilitzat de migcampista i d'interior, i reconeix que també li serveix de central, com ja el van emprar abans Tito Vilanova i el seu gran valedor Guardiola. “N'hi ha millors, però cap m'agrada tant com Busquets”, avisa Xavi. “És el paio que mai et deixa tirat”, va dir Reina. Porta el 5.

“Sense ell, res hauria estat el mateix”, va jurar Guardiola. Va dir Del Bosque: “És el jugador més solidari que he vist. Podria fer més del que fa, però sempre pensa abans a ajudar al company pel bé de l'equip que a lluir-se ell; és una delícia”. “Em recorda Redondo, per com dominen els partits, per personalitat i caràcter”, afegeix Toni Grande, la mà dreta del seleccionador, tan madridista com el de Salamanca, rendit també al migcampista. “Al vestuari és seriós i responsable com Pirri i sempre té també ganes de guanyar”, afegeix Grande. “És una mica pesat”, tèrcia Iniesta. “Sempre està pendent de tot, dins i fora del camp, i això el converteix en referent de l'equip. Una garantia. Quan hi ha la pilota pel mig no deixa que et distreguis. És pura col·locació, una referència perfecta. I en el dia a dia ens recorda en tot moment l'exigència d'un professional. Un referent sempre”, assegura el seu capità al Barça.

“Com a tio és de puta mare”, es deixa anar Sergio Roberto. Diuen que és el millor del món en el seu lloc i davant la pregunta de per què?, respon el de Reus. “No l'has vist?”, prossegueix. “Se li nota en tots els detalls, en les facetes”. Aleshores, apareix Piqué: “No fica gols, però té detalls d'una qualitat que potser per a la gent passen desapercebuts però que al camp em deixen al·lucinat. Sense ell, no hauríem guanyat ni la meitat del que hem guanyat, ni amb el Barça ni amb la selecció. És un jugador majúscul, superlatiu”.

Les denúncies

Ho assumeix Ter Stegen: “No em sorprèn res d'ell perquè el vaig seguir molt des d'Alemanya. Ho fa tot fàcil i això és el més difícil. Té una visió clarivident del joc. Aquí he descobert el Sergio del vestuari: té opinió i pes a l'equip, és important el que pensa i el que diu”. En aparença, en les maneres, no s'assembla al seu pare Carlos, porter del dream team, però els treballadors del vestidor adverteixen: “En el fons té els mateixos valors d'honradesa i solidaritat. És un company de cap a peus”. Manel Estiarte, mà dreta de Guardiola que el va conèixer a Tercera, recorda: “En cadascun dels 14 títols guanyats deia: ‘Manel! No t'oblidis que vam guanyar a la Pobla de Mafumet. No es va oblidar mai d'on veníem”. Deu ser per això i perquè es deixa la vida pels seus companys que Messi el vol sempre al seu costat. “Per a l'equip, el que faci falta”, repeteix Sergio, que es tornarà a ajuntar amb Leo a Chamartín, com aquella tarda en què Busquets es va apartar en veure passar l'argentí, que no va parar en 40 metres fins a batre Casillas. Encara bromeja Leo. “Che, quina assistència que em vas fer, Busi!”. I Busquets, que està a punt de ser pare, riu. No alça mai la veu i només s'irrita si se li recorda que va ser denunciat per insults racistes i acusat de trepitjar Pepe en dos partits amb el Madrid. A ell li agrada el silenci del camp, com al mestre el de l'aula.