França demana controlar els passaports europeus a les fronteres exteriors

França creu que ha arribat l'hora de canviar Schengen per fer front a l'amenaça terrorista. El ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, presentarà aquest divendres a Brussel·les una proposta perquè tots els europeus siguin controlats a la frontera cada vegada que tornin o marxin a un país tercer. El sistema de lliure circulació ja permet controls als europeus en situacions de risc, però les revisions mèdiques sistemàtiques estan prohibides. La petició francesa no afecta les fronteres interiors de la UE, la desaparició de les quals és l'essència de l'espai comú.

El fenomen dels anomenats combatents estrangers, la majoria joves amb passaport europeu que viatgen a Síria o l'Iraq i en ocasions retornen, suposa un important repte per a l'espai Schengen. Al contrari que els ciutadans de tercers països, els europeus que accedeixen a l'espai de lliure trànsit, integrat per 26 països no veuen el seu passaport controlat per la policia. Arran de l'auge d'aquest fenomen, els Estats van començar a aplicar indicadors de risc que permeten controlar, per exemple, tots els europeus procedents d'un vol de Turquia perquè es considera una ruta sospitosa per al terrorisme.

El Govern francès advoca per convertir aquestes excepcions en norma. Es tracta de “revisar […] les disposicions del codi de fronteres Schengen per instaurar per a tota la Unió controls sistemàtics a les fronteres exteriors, inclosos els beneficiaris de la lliure circulació”, segons un document al qual ha tingut accés EL PAÍS. París presentarà aquestes mesures a la reunió extraordinària que mantindran aquest divendres els ministres.

Més que polític, el repte és tècnic. La majoria de països no tenen la tecnologia que permet confrontar les dades del passatger amb bases policials en un instant. Així que l'aplicació de la mesura aniria associada a les llargues cues als aeroports que van desaparèixer per als ciutadans europeus fa 20 anys. El document francès insta a “basar-se en instruments tecnològics moderns per alleujar els fluxos”.

Més enllà del terrorisme, el text vincula aquestes mesures a l'“influx excepcional de migrants” que viu Europa i exigeix “assegurar que les persones que arriben a Europa siguin objecte, sistemàticament, d'estrictes verificacions de seguretat”. Aquestes revisions mèdiques han d'incloure, per a França, comprovar el nom dels passatgers a la base de dades de Schengen (SIS, per les seves sigles en anglès), un fitxer alimentat amb dades policials. També a la base de documents perduts i robats de la Interpol (SLTD), creada després dels atemptats de l'11-S per detectar els viatgers amb passaport robat.

Guardacostes comuns

El punt més vulnerable d'accés a Europa –no de terroristes, sinó de demandants d'asil i altres migrants– és la frontera de Grècia amb Turquia. Allà, París demana desplegar equips d'intervenció ràpida, una mesura que Atenes ha rebutjat fins ara perquè considera que ja controla bé la frontera. Per homogeneïtzar la supervisió, París dóna suport vivament a la instauració d'un cos de guardacostes europeus que apliqui criteris comuns. La Comissió Europea presentarà una proposta en aquesta línia abans del gener.

Pressionat per l'impacte dels atemptats, el Govern francès llança un altre repte als seus socis en demanar que el registre de passatgers aeris que la UE pretén aprovar abans que s'acabi l'any s'estengui també als vols intracomunitaris. El Consell Europeu –representa els Estats membres– lluita amb el Parlament per establir aquesta eina, que permetrà emmagatzemar dades clau dels passatgers que es desplacin fora de la UE i viceversa. França demana ara que aquest model s'ampliï per recopilar també dades personals de qualsevol ciutadà que voli, per exemple, de Madrid a París.