El clàssic d’‘amb Messi o sense’

El Barça arriba encantat de la vida al Bernabéu. La darrera jornada va aconseguir el liderat després d'un excel·lent partit al Camp Nou contra el Vila-real i d'una molt mala nit del Madrid a Sevilla, l'equip funciona amb precisió des que Busquets torna a estar en plena forma i no hi ha cap futbolista avui dia més decisiu al torneig que l'inquiet Neymar. El Barça juga amb tanta confiança que ni tan sols sembla que estigui pendent dels seus internacionals en una doble jornada FIFA.

Els blaugrana han passat en dos mesos de sobreviure a gaudir del futbol, extremistes com han estat sempre a la pista i en els resultats, on s'aprecia que no han cedit ni un empat a la Lliga. No hi ha tècnic que se'n surti millor en el conflicte que Luis Enrique, una qualitat essencial per entrenar a un club volcànic com el Barça. Els barcelonistes s'endureixen des de l'adversitat, com es va veure la temporada passada i també s'ha vist en l'actual, sempre a partir de la gestió de Messi.

A l’argentí se l’espera amb l’objectiu que marqui les diferències perquè per acompanyar ja hi ha el planter

El triplet del Barça es va explicar a partir de la bona convivència del trident que formen Messi, Luis Suárez i Neymar i el liderat d'avui té la seva raó de ser en la capacitat de la plantilla per guanyar punts malgrat l'absència de Messi sense discutir mai la jerarquia del 10. L'equip estava a -1 quan es va lesionar l'argentí i avui suma +3. Ningú ha discutit, no obstant això, l'autoritat de Messi. Fins i tot es pot dir que el Barça ha jugat amb deu a l'espera del número u.

Hi ha un lloc en l'alineació reservat per al 10 que momentàniament han ocupat jugadors transitoris o si es vol joves promeses tot esperant definir el seu futur, com són Munir, Sandro o fins i tot Sergi Roberto, disposat a convertir-se si cal en un lateral capaç de treure-li la titularitat a Alves. Fins i tot Neymar s'ha preocupat de subratllar que no ha exercit de Messi. A l'argentí, per tant, se l'espera amb l'objectiu que marqui les diferències perquè per acompanyar ja hi ha el planter de la Masia.

Ningú ha discutit l’autoritat de Messi. Fins i tot es pot dir que el Barça ha jugat amb deu a l’espera del número 1

El clàssic arriba, per tant, en les millors condicions per a Messi i el Barça. Luis Enrique pot actuar de la mateixa manera que al Calderón, quan va disposar d'una formació sense el 10, un equip que va lluitar fenomenalment (1-1), per finalment recórrer a l'argentí, decisiu en la victòria (1-2). L'entrenador va respectar el col·lectiu i al mateix temps el lideratge de Leo. Ara pot procedir de la mateixa manera: confiar en els jugadors que han fet remuntar l'equip i recórrer després a Messi.

No hi ha cap escenari millor per a la reaparició d'un fora de sèrie que el Bernabéu. A ningú l'estranya, per tant, que el 10 s'entreni amb el Barça B. Tot i que la memòria blaugrana reté exhibicions solemnes com les de Maradona i Ronaldinho, el jugador que va provocar més destrossa a Chamartín va ser Messi quan va trasbalsar Mourinho i Florentino a la Champions. El 10 vol jugar a Madrid. Abans, no obstant això, haurà de respectar segurament l'equip liderat per Neymar.

Caldrà veure què fa Luis Enrique des de l'abundància que suposa enfrontar el Madrid sense necessitat de forçar Messi. Un quadre idíl·lic si es té en compte el calendari i les lesions que van perjudicar l'equip i també la incertesa amb la qual conviu el Madrid. L'equip blanc prepara el partit com una final, pendent de recuperacions miraculoses, de la relació jugadors-entrenador, de l'estat de forma de Cristiano Ronaldo, de contenciosos extraesportius com el de Benzema.

El Madrid d'avui s'assembla d'alguna manera al Barça d'abans, circumstància que convida a recordar que el clàssic no sempre el guanya l'equip que hi arriba millor, sinó el més necessitat, i el de Benítez necessita els punts més que el de Luis Enrique, feliç i content de poder jugar amb el misteri Messi.