“Us farem el que feu a Síria”

Passada la mitjanit, a la sala parisenca Bataclan es van sentir fins a set trets i sis detonacions. La policia acabava d'entrar-hi. Els agents temien que els assaltants que s'havien tancat a la sala amb centenars de persones que assistien a un concert dels Eagles of Death Metal acabessin fent-la volar per l'aire. Però la massacre ja s'havia executat molt abans.

El concert va començar cap a les nou de la nit. Uns 40 minuts després, mentre el vocalista de la banda californiana començava a entonar el tema Kiss the Devil, el públic va sentir diverses detonacions al costat de la porta d'entrada. Sortits d'un vehicle negre estacionat a la porta del Bataclan, tres terroristes acabaven d'assassinar els guàrdies de seguretat per accedir a la sala, abans de començar a disparar a boca de canó entre el públic. “Us farem el que vosaltres feu a Síria”, van cridar els responsables de l'atac, d'uns 30 anys i tipologia àrab, segons diversos testimonis, que parlaven francès sense accent. Els qui eren a prop de l'escenari van aconseguir escapar, igual que la banda. No ho van poder fer la resta d'assistents.

Presents al concert, Hervé Antoine i el seu fill Lheureux recorden que tot va anar molt ràpid. “Van començar a sentir-se trets i els membres del grup es van tirar a terra”, rememoren. "Hi havia sang i cadàvers per tot arreu, era difícil no ensopegar. No paraven de disparar. Vam aconseguir amagar-nos darrere d'un mostrador mentre la gent anava caient morta. Però ells seguien disparant. Es feia interminable”, relata Hervé. Segons els presents, els que es movien o treien els mòbils eren eliminats a l'acte. El seu fill recorda que, al final d'aquella tensa espera, la policia va entrar a la sala i va llançar diverses granades intimidatòries. “Llavors van començar els trets. Crec que els devien liquidar, i llavors vam poder sortir. Però es va fer etern”, afirma.

L'operació policial que va posar fi al segrest de la sala va ser conduïda per dues unitats d'elit de la policia francesa passades les 12.30 de la nit. Tancat als lavabos amb tres persones més, Pierre Janaszak, presentador radiofònic, va aconseguir sobreviure. Des del seu amagatall, va sentir els terroristes negociar amb la policia. “És culpa del vostre president. No hauria d'intervenir a Síria”, deien. Segons el fiscal de París, François Molins, també es van referir a l'Iraq. Els tres terroristes van morir durant l'assalt. Un d'ells, per un tret dels agents. Els altres dos van fer esclatar el cinturó explosiu als camerinos de la sala de concerts, segons diversos testimonis. Un dels autors de l'atac al Bataclan, identificat per l'empremta digital d'un dit amputat, és un ciutadà francès nascut el 1985 a la perifèria sud de París, fitxat pels serveis policials per la seva “radicalització”.

La sala de concerts ja havia estat objecte d'altres amenaces. El 2011, el terrorista Farouk Ben Abbes, integrant d'un grup vinculat a Al-Qaida a Gaza, va confessar a la Direcció General de la Seguretat Interior que havia tingut al cap “un projecte d'atemptat contra el Bataclan”. Un altre membre del mateix grup hauria confiat en un interrogatori que el motiu era que “els propietaris de la sala són jueus”. El seu actual propietari és l'industrial Arnaud Lagardère, que va adquirir el 70% de les accions el setembre d'aquest any.

Als voltants de la sala, alguns veïns protestaven per la desprotecció, recordant que l'atemptat contra la redacció de Charlie Hebdo va tenir lloc a 500 metres. La majoria de comerciants van preferir tancar ahir. Però la Jacky, que regenta una botiga d'antiguitats davant del Bataclan des de fa més de 40 anys, va decidir aixecar la persiana. “No podem abaixar els braços. No li negaré que em fa por acabar amb una bala perduda. Però no ens queda cap més remei que continuar vivint”. En plena plaça de la República, un col·lectiu de street art pintava el lema de París: "Fluctuat Nec Mergitur". La seva traducció transcriu el que molts sentien ahir: “Batuda per les ones, però no enfonsada”