La Fiscalia ordena als Mossos acudir al jutjat si hi ha desobediència
El ministeri públic reclama també a la Policia i a la Guàrdia Civil que comuniquin a l'Audiència i a la mateixa Fiscalia “qualsevol fet” que busqui executar la resolució del Parlament després que la suspengui el Constitucional
El fiscal en cap de l'Audiència, Javier Zaragoza, va ordenar el passat 5 d'octubre per escrit als Mossos d'Esquadra, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil que comuniquin al jutjat de guàrdia de l'Audiència i al ministeri públic “qualsevol fet” que busqui executar la resolució del Parlament una vegada la suspengui el Tribunal Constitucional. D'aquesta manera, la Fiscalia de l'Audiència Nacional s'ha mobilitzat davant la declaració independentista aprovada dilluns pel Parlament de Catalunya amb els vots de la coalició Junts pel Sí i de la formació antisistema CUP.
En el seu escrit, que també va enviar al director general de la Policia de la Generalitat, el fiscal Zaragoza adverteix que “els actes d'execució d'aquest mandat il·legal” per “qualsevol autoritat o funcionari públic (sigui local, provincial o autonòmic)” podrien constituir “no només delicte de sedició, sinó també de prevaricació, desobediència, usurpació de funcions o ús indegut de fons públics”.
El fiscal recorda que l'Audiència Nacional és competent per investigar i jutjar els delictes contra la Corona, la seva consort, el seu successor, alts organismes de la nació i la forma de Govern, sempre que els seus autors no siguin aforats. Dins de la categoria de delictes contra la forma de Govern, la Fiscalia inclou “l'execució d'actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la seva finalitat o el propòsit sigui canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional, en el cas en qüestió de la comunitat autònoma de Catalunya”.
La sedició, segons el Codi Penal vigent, consisteix “en l'alçament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic […] o de les resolucions administratives i judicials”. Aquest delicte, en els casos més greus, implica penes de presó de fins a 15 anys.
La rebel·lió, per la seva banda, consisteix en “l'alçament violent i públic” amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional i es castiga amb penes de 25 a 30 anys de presó. En aquests dos últims casos se sanciona específicament, recorda la Fiscalia, no només la comissió, sinó “la conspiració, la proposició i la provocació” per cometre els delictes.
El fiscal Zaragoza ordena als cossos policials estatals i autonòmics que practiquin “de forma immediata” les diligències necessàries per “acreditar els fets delictius” i les “responsabilitats penals exigibles” que puguin produir-se si s'incompleix la previsible suspensió del Tribunal Constitucional de la resolució independentista.
En el seu escrit, Zaragoza recorda que la Constitució proclama la “dependència amb caràcter general” de “tots els cossos policials” respecte de jutges, tribunals i ministeri fiscals. I al mateix temps recorda que la Llei de Policia de la Generalitat de Catalunya es pronuncia “en el mateix sentit”.
Un catàleg dels delictes que inclou la rebel·lió i la sedició
El fiscal, en el seu escrit, recorda el “catàleg de delictes” que l'Audiència Nacional té competència per jutjar i enumera els que “es poden cometre en el curs d'aquest procés independentista il·legal”. En particular, el ministeri públic assenyala els següents:
- Envair amb força, violència o intimidació la seu de l'Assemblea Legislativa de Catalunya, quan estiguin reunits (article 493 del Codi Penal). Presó de tres a cinc anys.
- Promoure, dirigir o presidir manifestacions o reunions davant la seu de l'Assemblea Legislativa quan estigui reunida alterant el seu funcionament normal (art. 494 CP). Presó de sis mesos a un any o multa de 12 a 24 mesos.
- Intentar penetrar amb armes o altres instruments perillosos a la seu de l'Assemblea Legislativa per presentar peticions (art. 495). Presó de tres a cinc anys.
- Injuriar greument l'Assemblea Legislativa quan es trobi en sessió o alguna de les seves comissions en els actes públics en què les representin (art. 496). Multa de 12 a 18 mesos.
- Pertorbar l'ordre de les sessions de l'Assemblea Legislativa (art. 497). De sis mesos a un any de presó (si és greu) o multa de 6 a 12 mesos (si no és greu).
- Impedir als membres de l'Assemblea Legislativa assistir a les seves reunions i coartar la lliure manifestació de les seves opinions o l'emissió del seu vot emprant força, violència, intimidació o amenaça greu (art. 498). Presó de tres a cinc anys.
- Envair de manera violenta o intimidatòria el local del Consell de Govern de la comunitat autònoma. Presó de dos a quatre anys.
- Coartar o obstaculitzar per qualsevol mitjà la llibertat dels membres del Govern de la comunitat. Presó de dos a quatre anys.
- Calumniar, injuriar o amenaçar greument el Govern de la Nació, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, el Consell de Govern o el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat. Multa de 12 a 18 mesos.
- Impedir als membres d'aquests organismes assistir a les seves reunions emprant la força, la violència o la intimidació. Presó de tres a cinc anys.
- Injuriar greument exèrcits, classes o cossos i forces de seguretat. Multa de 12 a 18 mesos.
- Rebel·lió: alçament públic i violent per, entre altres finalitats, declarar la independència d'una part del territori nacional. Presó de fins a 30 anys.
- Sedició: alçament públic i tumultuari per impedir per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, l'exercici legítim de les funcions assignades a autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials. Presó de fins a 15 anys.
En aquests dos últims casos se sanciona específicament, recorda la Fiscalia, “la conspiració, la proposició i la provocació” per cometre els delictes.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
