_
_
_
_
ENTREVISTA

“La declaració del Parlament és una barbaritat, un salt al precipici”

Josep Antoni Duran Lleida, líder d'Unió, proposa una ponència al Congrés, després del 20-D, que estudiï la reforma constitucional

Josep Antoni Duran Lleida aquest dimarts al Congrés.
Josep Antoni Duran Lleida aquest dimarts al Congrés.Bernardo Pérez

Ja fa tres anys que va advertir Mariano Rajoy al Congrés que si no feia res corria el risc de trobar-se amb una declaració d'independència a Catalunya. Rebutja de ple la declaració independentista aprovada al Parlament i proposa una ponència al Congrés que estudiï després del 20-D una reforma constitucional. Josep Antoni Duran Lleida (Osca, 1952) serà cap de llista d'Unió a les generals, per primera vegada sense Convergència, després que no aconseguís representació en les autonòmiques catalanes del 27 de setembre.

Más información
Duran: “La declaració atempta contra el principi de legalitat”
Duran nega a Mas capacitat per al diàleg i el veu entregat a ERC

Pregunta. Què li sembla la resolució del Parlament i la seva aprovació?

Resposta. Ja m'hi he referit àmpliament i és una barbaritat, una clara manifestació d'incompliment de la legalitat i això és el pitjor que pot fer-se en un Estat de dret perquè les lleis hi són per canviar-les, però quan no les compleixes perds tot tipus d'autoritat moral i política per fer aquell canvi de llei. L'aprovació és un salt al precipici, que no és bo ni per a la causa independentista ni per descomptat per a Catalunya, la seva projecció internacional i a la Unió Europea.

P. Què hauria de fer el Govern de Mariano Rajoy?

R. El que ha fet ja, demanar informe al Consell d'Estat i plantejar el recurs d'inconstitucionalitat i espero i desitjo i faig una crida als qui tinguin responsabilitats, perquè el curiós és que s'insta un Govern que no existeix, que el dia que el Constitucional suspengui aquesta declaració que no incompleixin la llei, ni provoquin mesures de cap tipus. Entraríem en una espiral que serà molt dolenta per a tots, pot fer créixer algunes urnes, però això és mirar només a curt termini. Mirant una mica més enllà és pitjor per a tots.

P. Preveu que es desobeeixi el Tribunal Constitucional?

R. Sóc conscient que s'ha imposat la irracionalitat política i tot pot passar i tot és esperable, però no vull situar-me en aquell estadi i vull ser molt escrupolós i guardar la serenitat. Falta reflexió i sobren emocions. La millor arma d'un demòcrata per combatre el que no es correspon amb la democràcia és complir les regles del joc.

És una barbaritat. S'ha imposat la irracionalitat política

P. Si hi ha desobediència el Govern espanyol hauria d'aplicar la llei del Constitucional i suspendre la presidenta del Parlament, fer ús de la via penal o la del 155 de la Constitució?

R. El que estic segur és que no ha d'adoptar mesures que siguin completament desproporcionades i afinar a veure qui té aquesta responsabilitat. Qualsevol mesura que passés per la suspensió de l'autonomia és alguna cosa que no castigaria els qui incompleixin la decisió del Constitucional, sinó que afectarien negativament la societat catalana i això seria un càstig que Catalunya no es mereix. Quan arribi el moment el Govern pensarà i decidirà i imagino que consultarà els grups parlamentaris.

P. L'independentisme ha passat el punt de no retorn?

R. Crec que aquesta declaració és un punt per a ells de no retorn però pitjor que porta Catalunya a la irrellevància... No només no tindrem independència, sinó que és possible que perdem part del que tenim com a autogovern. Els independentistes han fet un mal ús d'una força que tenen en escons, però no la tenen en nombre de vots. Ningú de Junts pel Sí va parlar de república durant la campanya electoral i ara la declaració parla de república. És un frau electoral.

P. És possible una sortida dialogada?

R. El 20-D ha d'obrir la via de la reforma pactada, d'actualització del pacte de la Transició. No veig cap altra solució i això és bo per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa. No n'hi haurà, i que quedi clar i ja n'hi ha prou d'enganyar. Cap tipus d'espai per negociar la ruptura, ni una coma per pactar la independència. Ni a l'Espanya d'avui, ni en la que governessin els socialistes, ni l'Alemanya d'avui, ni la França d'avui... Crec en la negociació com a única possibilitat per redefinir jurídicament i políticament l'Estat, no només per a la qüestió catalana, sinó per a altres esquerdes del sistema, com la llei electoral o les reformes socials. Els qui vulguin donar suport a qui es veu amb ganes de pensar que aquesta és l'única via jo faré tot el que estigui al meu abast perquè s'obri a la propera legislatura amb una ponència al Congrés que busqui una solució que passi per la transició és a dir que cadascun cedeixi i renunciï a alguna cosa.

P. És possible aquesta sortida amb Mas i Rajoy?

R. Ha passat el temps del diàleg bilateral i Mas i Rajoy, encara que en proporció diferent, en són responsables. Ara la sortida es farà en el marc parlamentari i insisteixo en la idea de la ponència. Vam ser capaços d'un gran pacte a la Transició i cal recuperar aquell esperit de convivència i consens. Avui més enllà de la propaganda independentista no hi ha proposta real. Sé que és difícil però més difícil va ser al 78 i més difícil és negociar la independència. No veig un altre marc que el parlamentari amb una ponència que es prengui de debò les demandes polítiques i altres esquerdes del sistema polític.

P. Però l'opció que vostè representa va ser derrotada a les urnes pels catalans el 27 de setembre.

Aplicar l'article 155 seria un càstig a Catalunya, que no s'ho mereix

R. Sí, ho va ser. No tenim representació parlamentària. Vam ser víctimes de diversos elements: errors propis, el marc plebiscitari que no ho era jurídicament, però sí políticament, érem un partit que no estava en l'escena política de forma autònoma, vam tenir en poc temps ruptura interna de la coalició i d'Unió... Ara els factors i l'escenari són diferents. Molts que van poder votar Junts pel Sí de bona fe i van pensar que no podria haver-hi ruptura unilateral es troben amb la declaració d'independència i volen la negociació i l'acord. Necessitem pactar una disposició addicional a la Constitució que reconegui la realitat nacional, blindar la llengua i la cultura, un concert fiscal solidari i que això sigui consultat a la ciutadania. Reflexionar si l'Estat de les autonomies funciona i reformar el Senat.

P. Preveu eleccions anticipades a Catalunya?

R. Desgraciadament és un dels dos escenaris, els dos són dolents i no sé quin és pitjor. O bé un Govern condicionat per la CUP, que amb tots els meus respectes és una opció antisistema, antisistema capitalista i que desitja estar fora de la UE i jo no desitjo que Catalunya estigui ni un sol segon fora d'Europa. Un Govern que tingui de crossa la CUP és un Govern que va més enllà de la paràlisi de futur. L'alternativa és una altra vegada eleccions, quatre eleccions en cinc anys. M'agradaria poder prioritzar i parlar d'altres coses com l'atur, però estem embussats en el tema d'independència.

P. A vostè que ha treballat amb els dirigents de Convergència, quina impressió li fa veure'ls amb dependència de la CUP i desobeint les lleis?

R. Em sorprèn, és alguna cosa que no encaixa en la meva opinió sobre Convergència i els seus electors. No ho entenc. No renego del passat de CiU i no vull basar les meves propostes en la crítica, però que CDC admeti que se suspenguin les converses per a la investidura perquè les CUP qüestionaven que els Mossos, d'acord amb un mandat judicial, procedeixin a detenir presumptes responsables d'accions anarquistes és que no entenc absolutament res.

P. Li poso nom a aquesta opinió: Jordi Jané va treballar amb vostè al Congrés, era membre de la Mesa amb perfil institucional i ara és conseller de governació i vota la desobediència.

R. Aprecio molt Jané i per això no vull dir més del que és ja visible. Em costa veure'l però l'estic veient aplaudir encara que potser no amb l'efusivitat d'alguns altres, no deixo d'estar perplex, però són persones a les quals estimo i tinc afecte.

P. Preveu esquerdes a Convergència?

La solució ha de sortir després del 20-D d'una ponència al Congrés

R. Les meves funcions són intentar que Unió recuperi el seu espai. Sembla ser que hi ha diferències importants a CDC, però no vull entrar en això. M'agradaria que si realment existeixen aquestes veus prenguessin consciència. Haig de dir que també hi ha hagut immobilisme per part del Govern central, recordeu que fa tres anys vaig advertir al Congrés el president del Govern que si no feia res hi hauria una declaració unilateral d'independència i el temps em dóna la raó i caldrà recuperar-lo.

P. Coneixia vostè el tema del 3%?

R. No, no, no. I haurà de provar-se, hi ha una investigació que haurà de portar-se a fons, que la Justícia segueixi el seu camí, però amb presumpció d'innocència. Hi ha notícies preocupants, però fins que no es demostri per qui ha de demostrar-ho cal deixar-ho en mans dels jutges.

P. Coneixia vostè l'enriquiment de la família Pujol?

R. No, no, no, jo no porto la seva declaració de patrimoni i no tinc ni idea del que tenen, ni del que tenien i si el que es publica és cert o no. Per a això hi ha els jutges i aquesta no és la meva funció.

P. Els de CiU han estat governs corruptes?

R. Que jo sàpiga no. A tot govern pot haver-hi una persona que hagi fet que no s'hagi ajustat a la llei, però no han estat governs corruptes. Una altra cosa és que un dia es descobreixi que hi ha hagut alguna cosa, però jo he estat conseller i poden mirar l'acció del meu govern des del primer dia fins a l'últim. Corrupció n'hi ha hagut i n'hi ha a tot arreu, però l'important és que els jutges la persegueixin i tinguin mitjans.

P. I creu com Mas que hi ha una cacera?

R. No vull entrar en això. És evident que de vegades hi ha hagut informes policials que no s'han correspost després amb la realitat, però Déu me'n guard d'admetre que la Justícia és manejable i manipulable. Si acceptés com a demòcrata això jo que tinc responsabilitats públiques estic dient al ciutadà que en un plet privat no acati la Justícia.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_