Desconnexió i debilitat

La resolució adoptada avui pel Parlament constitueix sens dubte el desafiament més greu a l'Estat democràtic de Dret instaurat per la Constitució de 1978. Amb aquesta s'inicia un nou “procés polític” que portarà Catalunya a un llarg període de conflictivitat, inestabilitat institucional i inseguretat jurídica. La declaració planteja nombrosos interrogants, que ara ja no es poden respondre només pel Dret, precisament perquè aquest té els seus límits i debilitats com a instrument per resoldre conflictes polítics.

La resolució serà impugnada davant el TC, i suspesa en virtut de la mateixa Constitució, però els efectes jurídics suspesos d'una mera declaració política són incerts. S'aplicarà la reformada Llei del Tribunal per suspendre càrrecs polítics, però serà difícil suspendre un Parlament, i potser calgui acudir a l'art. 155 per primera vegada. Però la resolució posarà també de manifest la debilitat de les forces independentistes i la inconsistència de les seves propostes.

La primera, la seva escassa legitimitat democràtica, que desmenteix el respatller d'una “àmplia majoria sobiranista en vots i escons”. La segona, que aquesta resolució parlamentària es dirigeix a un Govern inexistent, al qual s'insta a “adoptar mesures” per fer efectiu, ni més ni menys, que l'inici del procés de creació d'un Estat català independent i l'obertura d'un procés constituent. La tercera, perquè s'exigeix al futur Govern complir “exclusivament les normes i els mandats emanats” del Parlament, sense supeditar-se “a les institucions de l'Estat”, mandat que li impedirà aplicar la legislació espanyola o europea, com es llegeix ja a l'Annex, o seguir acudint al TC perquè això seria contradictori amb la “desconnexió democràtica” de l'Estat.

Catalunya passarà així de l'Estat de Dret a l'Estat sense Dret. Finalment, la debilitat serà clamorosa quan es “posi en coneixement de la UE i la comunitat internacional” que el Parlament es disposa a “iniciar negociacions” per a la creació d'un Estat, sense saber amb qui. Fora ja del món del Dret Constitucional, entrarem en el Dret Internacional, en el què el que finalment preval és el “principi d'efectivitat”, és a dir, la via dels fets. Arribats a aquest punt, la debilitat hauria de reconduir el procés a la política.

Enric Fossas Espadaler és catedràtic de Dret Constitucional (UAB)