El Parlament se situa fora de la llei

El Parlament de Catalunya ha traspassat avui una barrera inèdita des que hi ha democràcia i ha aprovat per 72 vots a favor i 63 en contra la resolució que proclama l’inici del procés cap a la independència, advoca per desobeir les institucions espanyoles (començant pel Tribunal Constitucional) i insta la Generalitat a complir només les lleis emanades de la Cambra autonòmica.

La votació reflecteix la divisió que viu la societat catalana entre partidaris i detractors de la independència i que avui s’ha traslladat a un debat sense l'acalorament d'altres jornades. Junts pel Sí i la CUP han justificat la proposta en “una demanda social majoritària”, legitimada per les eleccions del 27 de setembre, mentre que els altres partits neguen aquest argument i recorden que aquell dia van perdre el plebiscit.

El debat parlamentari i la votació de la resolució secessionista ha estat exempta de la tensió dialèctica que calia imaginar, a la vista de les maniobres de la setmana passada. PP i Ciutadans van acudir, sense èxit, al Tribunal Constitucional per reclamar la suspensió de la sessió i les forces independentistes van forçar la interpretació del reglament de la Cambra per votar la resolució al més aviat possible.

No s’ha produït ni una interrupció, en forma d'esbroncada o aplaudiment, als portaveus dels diferents grups. Cadascun ha exposat els seus arguments ja coneguts, a favor i en contra de la independència i de la resolució. Tampoc hi ha hagut trànsfugues, a diferència del que va passar amb l'elecció de la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, que el 26 d'octubre va rebre el suport de cinc diputats de Catalunya sí que es Pot.

Al debat i la votació d'avui li ha faltat el grau d'èpica amb el qual l'independentisme ha impregnat algunes jornades des que el president en funcions Artur Mas va llançar el seu envit fa ja tres anys. A l'exterior del Parlament hi havia una pantalla gegant de televisió davant la previsible assistència de milers de persones, però amb prou feines hi ha acudit unes desenes de manifestants de signe molt diferent, proveïts de banderes espanyoles i estelades. La divisió no ha derivat en cap incident.

L'interior del Parlament sí que s’ha convertit en un eixam de càmeres de televisió i micròfons de ràdio pels quals han desfilat tots els líders polítics. I a l'hemicicle ha regnat la fredor en els gestos, amb aplaudiments més que tebis o inexistents d'alguns consellers del Govern català després de l'aprovació de la resolució.

Ha estat un debat que amb prou feines ha durat dues hores i en el qual la nota de color l’han posat els diputats del PP, que han desplegat banderes catalanes i espanyoles mentre els diputats independentistes aplaudien el resultat de la votació. De la tribuna de convidats tampoc han sorgit crits a favor de la independència ni ha sonat l'himne de Catalunya (Els Segadors) com altres vegades.

Els 11 parlamentaris de Catalunya sí que es Pot, per la seva banda, han desplegat cartolines a favor de la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Això és el que ha defensat el seu portaveu, Joan Coscubiela, en una altra resolució que també ha debatut la Cambra i que només ha obtingut el suport del seu grup. Els 10 diputats de la CUP s’han abstingut i tots els altres partits hi han votat en contra.

Junts pel Sí i la CUP invoquen en la resolució que “el mandat democràtic” rebut el 27 de setembre justifica la ruptura de legalitat espanyola perquè van aconseguir “una àmplia majoria en vots i en escons”. L'oposició coincideix en ple en què no existeix una vinculació com aquesta amb el resultat de les urnes i recorden que els independentistes van convertir les últimes eleccions en un plebiscit sobre la independència i el van perdre, ja que les forces secessionistes van aconseguir el 47,8% dels vots.

La resolució està redactada en un llenguatge que no té res a veure amb la moderació que ha caracteritzat Convergència Democràtica des de la seva fundació, fa ja 41 anys. El text sembla una cessió d'aquest partit i d'Esquerra Republicana cap a la CUP amb la intenció que aquesta voti la investidura d’Artur Mas, qui hores després d'aprovar-se la resolució ha llegit el seu discurs d'investidura.

El desig de Junts pel Sí de celebrar la votació de manera precipitada i hores abans de la investidura es preveu com un intent d'apuntalar Mas, precisament en el moment més delicat de la seva carrera política. Malgrat l'acord visualitzat en la votació, la CUP insisteix que complirà la seva reiterada promesa de no fer president Mas, per la qual cosa si no es busca un candidat alternatiu hi haurà noves eleccions al març.

La resolució secessionista proclama sense objeccions l'inici del “procés de desconnexió democràtica” amb Espanya per aconseguir l’“apoderament” de la ciutadania, un substantiu emprat per les forces de l'esquerra emergents nascudes després del 15-M. Per si quedés algun dubte de la seva intencionalitat, la resolució insta el Govern català a complir exclusivament els acords que sorgeixin de la Cambra catalana. És a dir, s'anuncia la desobediència a les “institucions de l’Estat espanyol” i la vulneració de les lleis vigents, i s'assenyala directament el Tribunal Constitucional, del qual es diu que està “deslegitimat” després de la sentència de l’Estatut de 2010.

Per possibilitar l'anunciada “desconnexió” de la legalitat espanyola, la resolució promet que en el termini màxim de 30 dies s'iniciarà la tramitació de les lleis que facin factible aquest procés constituent, així com de la Seguretat Social i d'Hisenda pública. Això significa que abans que se celebrin les eleccions generals, la Cambra haurà seguit donant passos cap a la secessió, però en aquell moment el Tribunal Constitucional ja haurà suspès la resolució i haurà advertit el Parlament i la seva presidenta que no faciliti aquest procés sota el perill d'incórrer en desobediència, com ha advertit l'oposició.

En el debat previ a la votació, Raül Romeva, que va ser cap de llista de Junts pel Sí el 27 de setembre, ha defensat aquest dilluns al matí la proposta de resolució independentista que es debat al Parlament perquè es tracta d'una "demanda massiva" de la població catalana. "Es compti com es compti, en vots o en escons, el resultat de les eleccions expressa una voluntat clara, incontestable", ha dit Romeva, per qui aquests comicis han estat "el referèndum que no vam poder fer", pel veto del Govern espanyol a la consulta que es va acabar celebrant fa avui un any.

Romeva, que s'estrenava com a parlamentari, ha insistit en el to social de la resolució i ha insistit que és "imprescindible per començar a treballar ja" i "donar resposta a les urgències i els reptes socials" que té la societat catalana.

La república catalana que es pretén crear a partir de la resolució, ha insistit Romeva, assegurarà l'existència d'un Estat de dret que ara no hi és, permetrà lluitar contra la corrupció i garantirà la separació de poders.

El diputat de Junts pel Sí ha advertit que el desig d'independència no l'aturarà "l'artilleria legalista", en al·lusió a la suspensió que aprovarà el Tribunal Constitucional després del recurs que presenti el Govern central. "Si no és avui, serà demà, ha arribat l'hora d'anar a totes", ha afegit Romeva en un to solemne.

Anna Gabriel, diputada de la CUP, s'ha sumat també a la defensa de la resolució assegurant que es tracta d'"un acte de ruptura amb la legalitat i la imposició espanyola", ja que "l'Estat espanyol no ens representa". En la mateixa línia que Romeva, la parlamentària de la formació anticapitalista ha carregat també contra el "fonamentalisme constitucionalista" i ha reivindicat la legitimitat democràtica enfront de la legalitat.

Catalunya Sí que es Pot

Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya Sí que es Pot, ha presentat la seva pròpia proposta de resolució a favor d'un referèndum que s'ha debatut i es votarà gràcies a Junts pel Sí. “No es pot construir res sense donar la veu al poble de Catalunya. Aquest camí encara no l'hem recorregut del tot”, ha afirmat el diputat ecosocialista, que ha destacat que aquest instrument és l'únic que tindrà eficàcia jurídica i política.

El seu pla és que es pugui fer el 2016 i ha subratllat el suport que la votació ha rebut de Podem, Esquerra Unida i ajuntaments del canvi. En una intervenció duríssima, Coscubiela ha afirmat que la legislatura no pot començar pitjor en recordar els casos de corrupció que afecten Convergència, ha acusat Carme Forcadell de violar el reglament del Parlament i ha lamentat la "política de búnquers". Al seu parer, el procés neix viciat perquè el 27-S no va llançar cap mandat democràtic. “Això és un engany que només portarà a la frustració, tret que pensin en un xoc de trens. És una fugida cap endavant”, ha assenyalat l'ecosocialista que ha incidit en la necessitat d'afrontar la situació d'emergència social abans que el debat de la resolució. “Tenen tot el dret a discutir la seva proposta, però no a paralitzar el govern en aquesta situació d'emergència social”, ha insistit.

La cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha qualificat el pla de Junts pel Sí i la CUP de “bogeria” per voler “saltar-se les lleis”, a més de no tenir ni tan sols la majoria suficient ni per reformar l'Estatut. “És el principal desafiament a la democràcia en els últims 30 anys”, ha insistit.

De forma molt clara, la diputada de Ciutadans ha sostingut que els diputats de Convergència s'han convertit a l'independentisme per tapar els casos de corrupció. “Vostès tenen 15 seus embargades pel 3% i el seu tresorer a la presó i sense fiança. Que curiós! No té res a veure, oi?”, ha assenyalat Arrimadas, que ha centrat tot el seu discurs a criticar Mas. “Quina colònia tan estranya som Catalunya! S'han equivocat de segle i de lloc. Som a la Unió Europea i al segle XXI”, ha remarcat Arrimadas.

Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha insistit a rebatre la idea de Junts pel Sí i la CUP que la independència és un desig majoritari de la població catalana. "Es va perdre el plebiscit el 27 de setembre i l'objectiu de la legislatura ha de ser un altre", ha assenyalat el líder socialista, que ha rebatut fil per randa el contingut de la resolució.

"Parlen de negociar després de negar legitimitat a les institucions espanyoles", ha dit Iceta, que considera que la resolució divideix els catalans. "I situar les institucions catalanes fora de la llei és temerari i ens porta a un desastre segur que tindrà uns costos temeraris", ha insistit el líder socialista.

Iceta ha reiterat que els impulsors de la resolució "no tenen cap mandat democràtic per fer aquest pas" i ha insistit que "ens demanen que desconnectem de l'Estat de dret però estan desconnectant de la majoria".

PP

Per la seva banda, el líder del PP, Xavier García Albiol, també ha rebatut la idea de Raül Romeva que el desig d'independència sigui majoritari en la societat catalana. "De debò es creuen que la majoria dels catalans dóna suport a aquest camí?", s'ha preguntat el diputat durant la seva intervenció, en la qual ha defensat una esmena de modificació a la proposta de resolució. En una intervenció realitzada gairebé totalment en castellà, Albiol ha recordat l'aportació dels immigrants en la construcció de Catalunya i adreçant-se directament a Mas, l'ha advertit: "Ni vostè ni ningú ens expulsarà d'Espanya". El dirigent del PP ha insistit que el seu partit "no permetrà que ningú hagi de fer servir el passaport per sortir de Catalunya" i ha acabat la seva intervenció amb visques a Espanya i a Catalunya.