El partit d’Erdogan recupera la majoria absoluta a Turquia

El partit del president Recep Tayyip Erdogan va capgirar aquest diumenge els sondejos a Turquia quan va recuperar a les urnes la majoria absoluta, amb prop del 50% dels vots, que havia perdut cinc mesos abans, quan va sumar un 40% dels sufragis. Per donar la sorpresa, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista i conservador) no ha vacil·lat a apel·lar al vot de la por i agitar davant els ciutadans l'amenaça de la inestabilitat econòmica pel fracàs en la formació d'un Executiu de coalició després dels comicis de juny. La ruptura, al juliol, de l'alto-el-foc que mantenia des de fa dos anys la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) també ha contribuït a reforçar entre els votants l'opció per un Govern fort.

Ni ells mateixos s’ho esperaven. Els dirigents de l’AKP consultats en la recta final de la campanya es mostraven partidaris de forjar una gran coalició amb el Partit Republicà del Poble (CHP, laic i socialdemòcrata), ja que veien molt llunyana la possibilitat de superar el 47% dels vots que assigna la majoria de 276 escons en una Cambra de 550 diputats.

Els responsables del CHP de Kemal Kiliçdaroglu, que es van veure estancats en el 25% dels sufragis, descartaven anit qualsevol opció de pacte amb l’AKP, el grup parlamentari del qual tindrà, amb el 99% de les paperetes escrutades, 316 diputats (49,4% dels vots).

El cap de llista del partit islamista, el cap de Govern sortint i exministre d’Exteriors Ahmet Davutoglu, es va limitar a tuitejar en el seu compte oficial la piulada “Alhamdulilá! [Lloat sia Déu!]”, amb el qual els musulmans solen celebrar la superació de les dificultats, abans de llançar des del seu bastió a Konya (centre d’Anatòlia) els clàssics missatges a la unitat nacional dels guanyadors a les urnes.

L’AKP ha contingut l'avanç del seu principal rival laic però també s'ha fet amb bona part dels vots de sectors religiosos del Partit d’Acció Nacionalista (MHP, ultradreta) que ha caigut en només cinc mesos del 16% al 12% dels vots.

Més dramàtic encara va ser el recompte per als nacionalistes kurds del Partit Democràtic del Poble (HDP), que amb el 10,7% dels sufragis a escala nacional, es va mantenir fins al final en el llindar del 10%, per sota del qual la Constitució vigent exclou la possibilitat de comptar amb representació parlamentària.

El ressorgiment de la violència del PKK ha passat factura al partit de Selahattin Demirtas, el jove dirigent prokurd que havia intentat ampliar la seva base electoral entre sectors de l'esquerra a Turquia identificats amb Syriza, a Grècia, o Podem, a Espanya. El doble atemptat suïcida atribuït a Estat Islàmic que va causar 102 morts el 10 d'octubre passat a Ankara també ha fet prendre consciència a molts electors de la implicació de Turquia en la guerra a Síria, on les seves Forces Armades han llançat en els últims mesos bombardejos aeris i d'artilleria contra posicions gihadistes.

Sembla que els turcs van parar atenció aquest diumenge a la veu de Erdogan quan va dipositar el seu vot al districte de Camilla, a la part asiàtica d'Istanbul. “És l'opció que més beneficia l'estabilitat de la nació”, va respondre el president turc quan li vam preguntar si esperava l'elecció d'un Govern amb majoria absoluta. La participació va aconseguir el 85,8% del cens, pràcticament igual a la dels comicis del juny passat, en una jornada electoral que es va desenvolupar sense gaires incidents.

El president turc aspira a reformar la Constitució perquè s'atorguin poders executius al cap de l’Estat, segons el model que regeix a França des de 1958. En l'actualitat les seves funcions es veuen limitades a la moderació de la pugna entre els partits i la promulgació de les lleis, amb un relatiu dret de veto.

L’AKP, malgrat tot, no comptarà ara com ara amb la majoria qualificada de 330 escons (les tres cinquenes parts de la Gran Assemblea d'Ankara) per poder sotmetre directament a referèndum dels ciutadans l'esmena constitucional sobre l'ampliació del poder del president.

Un país polaritzat

El mapa electoral de Turquia va mostrar anit la polarització que divideix la seva societat en els últims anys de mandat de l’AKP, amb una gran taca taronja (el color del partit islamista d’Erdogan) en la majoria de les províncies turques, incloses Istanbul i Ankara, i amb percentatges de vot de fins al 75% en feus com Konya.

Un grapat de circumscripcions a les costes de l’Egeu continuen sent fidels als principis laics del CHP, amb la ciutat d'Esmirna al capdavant, mentre la regió del sud-est d’Anatòlia es manté sota el control aclaparant del nacionalisme kurd.

La deriva que adopti el partit d’Erdogan mostrarà en els propers dies si Turquia avança cap a un procés de reconciliació nacional mitjançant l'elaboració per consens d'una nova Constitució, o es dirigeix cap a un sultanat de facto sota el comandament d’Erdogan, el líder que més poder ha acumulat en la història recent del país.

La repressió de les protestes juvenils, com les del parc de Gezi d'Istanbul el 2013, l'assetjament a la premsa dissident i la creixent imposició de valors islàmics al conjunt de la societat fan témer que Turquia continuarà encara anys estancada a les portes de la UE.