Turquia decideix el futur d’Erdogan marcada per les crisis siriana i kurda

Els turcs voten avui per segona vegada en cinc mesos sobre el futur del president, Recep Tayyip Erdogan. Està en joc la recuperació de la majoria absoluta que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista) fundat pel mandatari va perdre per primera vegada en 13 anys. I la reforma constitucional per implantar un règim presidencialista a la seva mida. Turquia continua sent ara una societat extremament polaritzada entre partidaris i detractors d'Erdogan, però ja no és la mateixa que la del passat 7 de juny.

Des de llavors ha estat impossible formar govern, la guerrilla separatista del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha trencat una treva de dos anys i ha tornat a atemptar contra les forces de seguretat. L'Exèrcit turc s'ha implicat en la guerra siriana, amb atacs directes de la seva aviació i la seva artilleria. També ha patit el pitjor atemptat de la seva història, amb 102 morts i 400 ferits, el 10 d'octubre a Ankara. I Europa està afrontant el major èxode de refugiats en dues dècades, amb desenes de milers de sirians que es juguen la vida per escapar per la costa turca.

“Aquests comicis són un referèndum per donar llum verda a un repartiment del poder dissenyat per Erdogan i el seu entorn”, destaca del columnista turc Yavuz Baydar, “que simbolitza el creixent aïllament de Turquia”. La intervenció per part de la policia de dos canals de televisió i de dos diaris crítics amb la política de l'AKP en vigílies de la votació no ha estat un bon senyal.

Les eleccions se celebren a més enmig del llarg pont del Dia de la República, commemorat dijous, i sense que Turquia s'hagi adaptat a l'horari d'hivern el cap de setmana anterior, com la resta dels països europeus i de la conca mediterrània, en un gest autocràtic surrealista atribuït a Erdogan. La participació electoral d'avui serà clau per determinar si el seu partit torna a superar el llistó de la majoria absoluta de 276 escons en una assemblea de 550, davant dels 258 que va aconseguir al juny. Però els últims sondejos no reflecteixen que el vot de Turquia hagi canviat. Les enquestes coincideixen que els resultats de l'AKP no variaran gaire respecte al 40,6% dels sufragis que va obtenir al juny.

L'escriptora i hispanista turca Özlem Kumrular (Istanbul, 1974) encarna els votants laics que rebutgen el model polític religiós d'Erdogan. “Molts liberals i progressistes el van votar, però jo no vaig caure en el parany”, assegura la traductora al turc d'El lazarillo de Tormes, doctorada a la Universitat de Salamanca. “Els seus mandats han suposat els anys més foscos per als laics”, confessa Kumrular, que no amaga que el seu vot serà per al Partit Republicà del Poble (CHP). “Ha canviat i ara representa els votants de centre i socialdemòcrates”, sosté l'autora de la novel·la De Estambul a Rodas.

Kemal Kiliçdaroglu, el dirigent que ha renovat l'antic partit únic fundat per Atatürk, no té el carisma d'Erdogan, però ha aconseguit que la socialdemocràcia remuntés el seu declivi a Turquia després de dècades de programes nacionalistes antieuropeus. Els estudis d'intenció de vot l'acosten al 30%, davant del 25% que va aconseguir al juny. La classe empresarial turca i els diplomàtics occidentals veuen ara de bon ull una eventual gran coalició entre l'AKP i el CHP per retornar l'estabilitat al país i espantar l'amenaça del desgovern.

“Em sembla la millor opció per a Turquia”, reconeix l'exdiplomàtic i analista polític Akin Özçer, de 63 anys, autor d'estudis sobre el nacionalisme basc i del llibre La España plural. “Vaig haver de demanar l'excedència a Exteriors; aquests temes llavors eren un tabú”, explica el fundador del portal digital bilingüe Hispanatolia. Özçer continua sent un dels liberals laics que voten el partit d'Erdogan. “L'AKP ha de completar les seves reformes amb una nova Constitució”, argumenta, “però ja no podrà imposar un model presidencialista. No té prou pes polític”.

Les altres dues forces en lliça semblen descartades per a un eventual pacte de govern. El Partit d'Acció Nacionalista (MHP, extrema dreta), en teoria més proper a l'AKP, ha vist com els islamistes soscavaven les seves bases electorals. El seu líder, Devlet Bahçeli, sembla obstinat a més a tancar totes les sortides polítiques a Erdogan.

El Partit Democràtic dels Pobles (HDP, nacionalista kurd), va negociar amb el Govern en l'anterior legislatura esmenes constitucionals per al reconeixement de drets de les minories. La represa de les hostilitats per al PKK ha trencat les vies de diàleg. El líder de l'HDP, Selahattin Demirtas, havia aconseguit atreure votants de l'esquerra turca per superar el llindar del 10% dels vots nacionals, que limitava l'accés dels kurds al Parlament d'Ankara.