Caicedo dóna un punt a l’Espanyol sobre la botzina

Els brams disconformes de la graderia han estat persistents, els escarafalls del tècnic Sergio González no han cessat i a l'Espanyol, afectat per un sobtat atac d'amnèsia perquè s'ha oblidat de jugar a futbol, l'ha premiat la divina providència en l'últim segon del partit. Ha estat en un centre de Duarte que ha picat amb el cap Asensio i que el porter Andrés ha escopit amb l'ajuda del travesser. Però el mateix Asensio ha recollit el rebuig i ha posat l'interior del peu per connectar un centre-xut que Caicedo ha xutat d'esperó a gol. Era l'empat sobre la botzina, un regal massa generós per a l'Espanyol i un martiri per al Granada, que ja en el duel passat davant de l'Sporting va veure com se li escapava el triomf en els instants finals, culpa de dos gols sobre la botzina. No és que el joc del Granada hagués estat per tirar coets, però sí per vèncer en el partit de tennis de la central del Power8 Stadium –pels xuts bidireccionals– o més aviat la cançó de bressol, per avorrit.

Sergio González ha entès que l'Espanyol no està fet per al futbol alegre i de saló, sinó que funciona amb un futbol més coratjós i directe, sense amb prou feines pausa ni frontera a la medul·lar. Però davant del Granada ha portat el seu joc fins a la hipèrbole, futbolistes dominats per l'estrès perquè no han fet tres passades seguides sinó que s'han expressat amb xuts a la recerca d'un Caicedo tan generós en l'esforç com solitari en la seva batalla. Sobretot perquè l'equip ha jugat amb les línies massa estirades, fent tan llarg el camp que ni tan sols hi ha hagut temps per als migcampistes de participar de les segones jugades, de reconvertir en perill les esfèriques que dormien al pit del davanter equatorià. Per tant, sense arribades ni intenció, l'Espanyol s'ha desdibuixat a la zona de tres quarts. S'ha reclamat amb esperança angoixada l'aparició d'Asensio, el messies de la pilota blanc-i-blava. Però el Granada ha lligat en curt, sempre amb ajudes a l'eix perquè no sortís de la segona passada o no armés la cama per a l'última passada o un xut oportunista.

El Granada tampoc ha proposat res més, encara que sí que ha tingut presència pels costats. Isaac ha estat un mal de cap pel jugador del planter Rober Correa de la mateixa manera que les incorporacions ofensives del lateral Foulquier han creat disbarats que no han acabat en gol perquè Pau López ho ha evitat. Com en el centre de Piti que el mateix Foulquier ha rematat cap a l'escaire i que el guant del porter ha desviat; o com el que El Arabi no ha sabut veure la ruptura del seu lateral, una oportunitat d'or que s'ha quedat en no-res. Comprensible, no obstant això, la poca incidència de l'ariet marroquí, que ha coixejat des del primer quart d'hora, però que s'ha mantingut dempeus tot el primer acte perquè així ho ha volgut Sandoval.

Isaac, extrem dret elèctric, ha descol·locat l’Espanyol amb les seves curses i passades

Però el Granada ha fet bona la teoria del futbol garrepa que invoca les jugades a pilota parada com la millor de les solucions per guarir les penúries. Ha estat Piti qui ha posat el centre temperat cap al punt de penal i Babin, un ogre de l'àrea perquè hi ha posat el cos i la grapa, també l'experiència, ha guanyat la parcel·la i la rematada, un cop de cap caient i creuat que ha descol·locat Pau, estàtua puntual. Llavors l'Espanyol ha pretès jugar tot el que no ha fet durant el partit i de miracle s'ha sortit amb la seva. Tot i que ha costat. Amb Cañas accelerat i Diop invisible a l'ofensiva –encomiable, en qualsevol cas, la seva voluntarietat i desplegament en l'exercici defensiu–, l'Espanyol s'ha refugiat als costats. No ha participat de la idea Hernán Pérez, desafinat en la passada. Però sí que ho han fet per moments Víctor Álvarez i Duarte per l'esquerra, més profunds i vertiginosos, encara que amb el peu tort a l'hora d'assortir pilotes a l'àrea i fins i tot d'executar la rematada perquè Víctor Álvarez ha creuat en excés la bola que ha facilitat a Caicedo en l'única contra blanc-i-blava amb perill.

Amb la necessitat a coll, l'Espanyol ha arriscat amb el sistema –ha perdut un mig a canvi de guanyar un altre punta– i la jugada li ha sortit cara perquè Sandoval ha exigit a Isaac que es quedés d'extrem per furgar en la ferida. I prou que ho ha aconseguit perquè en una carrera ha estat a punt de sorprendre Pau amb un xut que ha xiuxiuejat el pal per fora, i en una altra s'ha endut una manotada de Rober que ha acabat amb l'expulsió del lateral. Ha estat el duel d'Isaac, que gairebé posa el llaç a la seva actuació amb un frec a frec davant de Pau –validat per una excel·lent passada en profunditat de Foulquier- ben resolta pel porter.

Ja no quedava Espanyol i semblava que tampoc fortuna. Més que res perquè Abraham no ha sabut concloure amb el cap una centrada d'Asensio amb la porteria buida per davant. No ha passat el mateix en l'última ranera del partit i entre Asensio i Caicedo han fabricat un gol del no-res, un empat per donar-se per satisfet.