La crítica a la publicitat a l’espai públic de Jordan Seiler, a Barcelona

Us heu fixat en les marquesines de la ronda Universitat? Jordan Seiler is in the city. A Barcelona. L'artista i activista de Nova York és un dels convidats del festival Openwalls i aquesta matinada ha deixat rastre al centre de la ciutat per denunciar el bombardeig de publicitat, missatges de privats, subratlla, que els ciutadans rebem a l'espai públic.

Un espai que Seiler (1979) defensa que és “el saló compartit de les ciutats” i sosté “que al món capitalista es fa servir de forma contrària a com s'hauria de fer servir: amb el concepte de privat davant del de públic i amb una comunicació que va en una sola direcció, de l'anunciant al veí”.

“No sóc un delinqüent, sóc un artista i activista que protesta, faig política. El que faig no és il·legal, és el que hauria de ser, retornar l’espai públic a la gent”

A Barcelona l'acció ha consistit a substituir els anuncis de 22 marquesines per cridaners dissenys en blanc i negre. Aquesta vegada no ha utilitzat text. “N'hi ha prou perquè la gent s'adoni del que estic plantejant, que la publicitat afecta la forma com entenem el món, el que pensem d'ell i de nosaltres mateixos”. “No pretenc que la gent li doni mil voltes a les meves accions. Si hi pensen i pensen en el seu significat un moment em fa feliç”, assegura qui es guanya la vida com a fotògraf o quan la seva obra entra en les galeries d'art. “La meva vida a NY és barata i inverteixo la majoria dels diners en això. A més acostumo a combinar viatges com aquest amb les vacances”. Després de Barcelona passarà per París, Brussel·les i Londres.

L'activista viatja per tot el món amb un munt de claus que fabrica ell mateix i que obren, assegura, les marquesines, els anomenats OPI, de moltes ciutats del món. Alt i prim, de negre de cap a peus, amb un serrell ondulat que recorda el d'Oscar Wilde i un llampec tatuat a cada dit índex, Seiler fa les seves accions a la vista de tothom i normalment de dia. Això sí, vestit com si fos un operari, per passar inadvertit. No es mostra gaire amic de l'anonimat des del qual actuen altres artistes urbans: “No sóc un delinqüent, sóc un artista i activista que protesto, faig política. El que faig no és il·legal, és el que hauria de ser, retornar l'espai públic a la gent”.

L'artista ha intervingut en desenes de ciutats però només ha estat detingut a la seva. Diverses vegades. Declara davant el jutge, li explica el sentit de les seves intervencions i com a màxim el magistrat l'obliga a retirar la seva obra. Però no té ni una multa, assegura. “És una paradoxa: a les autoritats no els agrada, però la gent sol estar-hi d'acord i empatitza amb el que faig”.

Seiler confessava aquest dimarts en una cafeteria del centre que no coneix Barcelona, però que, pel poc que havia vist, “és una ciutat més, global”. Més enllà de la crítica, l'activista pretén llançar el missatge que “la publicitat a l'espai públic no és una cosa inevitable”. “Això”, diu subratllant marquesines i publicitat als quioscos, “és d'una multinacional com JC Decaux o Clear Chanel, que s'omple les butxaques amb diners que podria revertir a la ciutat. Les ciutats han cedit els espais publicitaris a les empreses, que s'enriqueixen amb el nostre espai públic, és colonialisme. Les ciutats haurien de recuperar els espais publicitaris privats”. Sap l'artista que a Barcelona governen 11 regidors sorgits d'una candidatura ciutadana que al seu programa parlen de remunicipalitzar serveis privatitzats? “De debò?", pregunta. "No en tenia ni idea”, admet.

La tercera edició del festival Openwalls va començar dissabte passat i es perllongarà tota aquesta setmana. Un dels dies forts de la cita és aquest dimarts, quan durant tot el dia s'han fet conferències al CCCB, on l'indiscutible cap de cartell és la fotoperiodista Martha Cooper, que als 72 anys segueix documentant el món del grafiti i el hip-hop a tot el món. Durant el festival també es pintaran quatre grans murs. Aquest any els artistes són Borondo, Claudio Ethos, Roc BlackBlock i la parella formada per Zosen i Mina Hamada.