El nou Bicing tindrà també bicis elèctriques i arribarà a més barris

L'Àrea de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i l'empresa pública BSM ultimen el que serà un dels grans contractes del mandat de l'alcaldessa Ada Colau: el concurs per adjudicar el Bicing a partir de 2017, quan finalitza l'actual contracte de Clear Chanel. La segona generació de les bicis públiques, que van arribar a la ciutat el 2007, tindrà estacions mixtes, amb bicicletes normals i elèctriques, un model inèdit entre les ciutats amb bicicleta pública, i creixerà en flota per arribar a més barris. A més, el concurs premiarà la producció local de la nova flota. Estan en l'aire altres qüestions, com si el servei s'integrarà a la T-Mobilitat —compartint targeta o fins i tot amb una integració tarifària— o si les bicis portaran publicitat.

El que és segur és que hi haurà dos preus, més alt per a la bici elèctrica. Els detalls finals dependran en bona part de la sostenibilitat d'un sistema que costa 17 milions d'euros a l'any, dels quals el 75% són de finançament públic i només una quarta part es paga amb els 95.000 abonaments (que van caure un 21% entre 2011 i 2014) i la publicitat de Vodafone (un milió). L'Àrea de Mobilitat, que capitaneja la regidora Mercedes Vidal, també insisteix en la participació de les entitats en el disseny del nou sistema.

El concurs del Bicing és de gran complexitat, tanta com requereix engegar i gestionar el servei: ha d'estar adjudicat el març de 2016 perquè el nou sistema estigui al carrer funcionant un any després. És a dir, l'adjudicatari tindrà un any per fabricar 7.000 bicis, mil més que les actuals, i substituir les 400 estacions, que seran més. Hi haurà Bicing, per exemple, a la Zona Universitària, on ara no n'hi ha. O en barris d'orografia complicada o allunyats del centre (Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris o el Guinardó), perquè les bicicletes elèctriques permetran salvar desnivells i arribar abans.

L'elèctric, més car

No està decidit encara quin percentatge de la flota serà elèctric —els que sí que seran elèctrics seran els cotxes i vehicles de servei del Bicing—, però la prova amb 300 bicis elèctriques de fa un any va permetre a BSM constatar que és viable ampliar la seva implantació. El Bicing elèctric és més car de fabricar, són més cares les estacions i gasten més: però també s'ha constatat que amplia en 10 anys l'edat dels usuaris i atreu més dones: si al Bicing analògic la proporció entre usuaris i usuàries és 60%-40%, en l'elèctric és meitat i meitat.

Amb un cost anual del servei de 17 milions, el concurs no baixarà de 170 milions. Que poden ser més, perquè una de les idees que hi ha sobre la taula és perllongar el concurs: la proposta de BSM així ho suggereix, perquè la inversió sigui més viable i rendible per a l'operador que guanyi; però l'actual Govern no és partidari de concursos a molt llarg termini. Fonts de BSM asseguren que la segona generació de bicicleta pública de Barcelona és molt atractiva per als operadors. Són entre quatre i deu les empreses que el podrien assumir i la capital catalana els atreu per la marca de la ciutat, el volum i la infraestructura cicilista. El concurs el dissenyen conjuntament BSM i Mobilitat i políticament depèn de la quarta tinent d'alcalde, Janet Sanz, d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat.

L'auge de la mobilitat a pedals a Barcelona ha anat en bona mesura de la mà del Bicing, que ha exercit de motor. El 2007, quan es va implantar (1.500 bicis i 100 estacions d'entrada), els trajectes fets amb la bici pública van representar el 85% del total dels que pedalejaven. La primera oferta d'abonament costava només sis euros a l'any, la qual cosa va provocar un devessall inicial que va tocar sostre el 2009, amb 139.670 abonats. Avui són 95.000 i l'abonament anual costa 47 euros. 14 més per als que estan provant la modalitat elèctrica. En el futur Bicing també hi haurà dues tarifes. Avui la bola de la bicicleta ha crescut tant que la bici pública representa amb prou feines el 25%, que són més d'un milió de desplaçaments cada mes en aquest vehicle. El global de desplaçaments diaris amb bicicleta el 2014 va ser de 136.440; un 15,5% més que el 2011. Malgrat aquest creixement i a la sensació d'auge que els ciutadans tenen de les bicis, el potencial és enorme perquè els desplaçaments amb bici només representen l'1,8% del total.

El Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 preveu doblar-los amb mesures com ampliar la xarxa de carrils bicis prioritzant grans eixos, augmentar els aparcaments, reduir la sinistralitat, pacificar el trànsit a la ciutat amb el projecte de les superilles… i “treballar per millorar l'eficiència del sistema de bicicleta pública”.