El grafiti es cola al museu

Per uns dies, el grafiti deixa les parets efímeres del carrer i troba refugi als envans institucionalitzats d’un museu. Sabadell ret homenatge a la trajectòria del veterà grafiter local Werens amb una exposició retrospectiva al Museu d'Art de la ciutat que repassa la seva llarga trajectòria de tres dècades. Una disciplina, normalment perseguida, que busca així una oportunitat per ser compresa i ser vista com un art i no com una gamberrada.

Ramon Puig, conegut artísticament com a Werens, no és el típic grafiter, almenys ja no ho és amb 47 anys acabats de fer. Va començar a pintar grafitis l’any 1986, una època grisa per a ciutats que havien estat referents del tèxtil, com Sabadell o Terrassa, on agonitzen les seves fàbriques. “La meva ciutat no m’agradava, era industrial i grisa, volia donar-li una mica de color i alegria”. A principis dels anys 90 viu a Londres en una colònia d'ocupes, una experiència que va quedar plasmada en una sèrie de dibuixos de marcat accent de denúncia social.

Una de les seves sèries més característiques té com a protagonista les flors. Hi predomina el color i s’apropa més a la pintura naturalista que al típic grafiti. A Werens li agradava pintar-les sobre cases tapiades. Les flors i la natura també s’imposen a la grisa ciutat en una sèrie on les plantes envaeixen els plànols urbans. “La natura s’imposarà a l’asfalt”. També ha explorat altres temàtiques com els drons, per denunciar el gran control de dades i vigilància dels governs a la gent, o els dibuixos de discjòqueis, habitualment per encàrrec per als músics.

Werens assegura que pintar al carrer és una lluita diària contra de la brigada municipal. “L’Ajuntament ho tapa tot, tant una flor com una firma”, es queixa. Però també contra la incomprensió d’algunes persones que veuen el grafiti com una bretolada. “Hi ha molta gent que t’insulta només veure’t amb un esprai a la mà; no miren ni el dibuix, i això fins i tot quan és un encàrrec”. Aquest artista defensa un estil de dibuix creatiu i amb missatge, sempre reivindicatiu, i es desmarca dels grafiters que omplen parets i portes d’habitatges amb la seva firma. “Van en contra de la meva filosofia, que és respectar l’espai dels altres”.

Després d’exposar en galeries petites de Sabadell i comarca, Barcelona o fins i tot Londres i Berlín, la mostra Werens. Art urbà (que es pot veure fins al pròxim 31 de gener) vol ser, segons el Museu d’Art de Sabadell, una forma perquè l'Administració i l'artista fumin la pipa de la pau “després de 30 anys perseguint-lo i tapant-lo”. L’exposició, a part de reconèixer la trajectòria de tres dècades d’aquest artista local, vol ser un instrument de pedagogia d'aquesta disciplina moltes vegades malentesa injustament. “Poder contemplar els grafitis en un museu permet que la gent observi amb més tranquil·litat els dibuixos i reflexioni sobre ells, i també els apreciï”. Admet que exposar en un museu li provoca “morbo” pel fet de poder pintar directament a la paret del museu i de poder fer intervencions a la casa Turull, un immoble protegit on s’ubica el museu.

Tot i la seva llarga trajectòria, Werens presumeix que no l’han multat mai. “No m’han enganxat mai, tinc una tècnica de fugida molt bona”. Si ho haguessin fet, diu, s’enfrontaria a una sanció d‘uns 300 euros, a part de la confiscació del material. Amb 47 anys a sobre, moltes nits encara continua agafant la bici, carrega el material al petit remolc i surt a patrullar per la ciutat per trobar una paret inert que pugui tornar a la vida. Pot presumir que pot viure del grafiti, gràcies als encàrrecs que rep i a la botiga i galeria Impaktesvisuals, que va obrir fa una dècada i que s’ha convertit en un referent a la comarca. “No em plantejo dedicar-me a res més, això és el que sé fer”.