Aturar la xenofòbia

La perllongada i difícil crisi dels refugiats està servint de combustible per al creixement dels moviments xenòfobs i els populismes d'extrema dreta a Europa. Així s'ha constatat en eleccions celebrades a països com Suïssa i Àustria, i la mateixa tendència assenyalen les enquestes de països com Polònia i Suècia.

Cal fer front a aquests moviments abans que sigui massa tard. Mentre la riuada humana dels refugiats es dispersa penosament per rutes alternatives a mesura que se li tanquen les fronteres, la sensació de desbordament va calant en l'opinió pública europea.

La ciutat alemanya de Dresden es va convertir el diumenge en l'escenari de dues manifestacions antagòniques. D'una banda, el moviment Pegida —acrònim de Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident—, envalentit en el seu primer aniversari, reunia 20.000 seguidors en defensa de la deportació massiva i immediata dels refugiats acollits. Davant, organitzacions humanitàries i forces democràtiques es manifestaven a favor de mantenir una política d'acolliment solidari i respectuosa amb els drets humans.

I mentre a Suïssa guanyava les eleccions, millorant els resultats anteriors, un partit xenòfob, la ciutat de Colònia responia de forma contundent a la violència donant la majoria absoluta a la candidata a l'alcaldia agredida per la seva política favorable als refugiats, posant de manifest una resposta clara a la intransigència i la xenofòbia.

La cancellera Angela Merkel apareix com a diana d'aquests moviments xenòfobs. La resistència a assumir una política comuna per afrontar la crisi dels refugiats fa recaure sobre Alemanya el pes més gran del problema i està perllongant de forma perillosa una crisi que comença a erosionar la popularitat de Merkel al seu propi país. Seria molt preocupant que aquesta tendència continués. La política que defensa i aplica la cancellera és l'única que pot permetre superar aquesta crisi sense danyar el projecte de construcció d'una Unió Europea forta i cohesionada. No cal oblidar que les proclames xenòfobes contra emigrants i refugiats van habitualment acompanyades de missatges contraris a la UE.

Aquests moviments qüestionen l'essència mateixa d'Europa, basada en valors de tolerància i en la superació dels conflictes per la via del diàleg i la concertació. Ara volen treure profit d'una conjuntura inflamable i extremadament complicada, amb un odi a l'estranger que els seus elements més extremistes converteixen en violència, com l'atemptat contra la candidata de Colònia o els atacs que pateixen els centres de refugiats. En les últimes setmanes, alcaldes de ciutats que s'han mostrat disposades a acollir refugiats han estat també amenaçats.

Ni Europa pot inhibir-se, ni aquest és un problema intern d'Alemanya. L'és de tot Europa, i la millor forma de parar els intransigents passa ara per ajudar Angela Merkel en la seva política d'acolliment i col·laborar-hi per trobar una sortida conjunta i solidària a la crisi de refugiats.