Una altra foto, un altre nen

La tràgica mort al setembre del nen sirià Ailan Kurdi, el cadàver del qual va ser trobat ofegat, de bocaterrosa en una platja turca, es repeteix dolorosament gairebé cada dia, durant el trajecte que milers de refugiats i immigrants emprenen per arribar a Europa des de Turquia. Un nou naufragi davant l'illa grega de Lesbos, amb set morts –entre els quals hi ha tres nens i un nadó–, engrosseix el nombre de baixes d'aquesta crisi immisericordiosa –més de 3.000 morts al Mediterrani aquest any, segons l'Acnur– mentre que el ritme d'arribades a Grècia se situa en unes 7.000 al dia, més de 450.000 des del gener. El país hel·lè és la principal porta d'entrada a Europa dels estrangers, la majoria refugiats de la guerra siriana.

El sinistre s'ha produït quan un bot de fusta que transportava 39 refugiats i immigrants ha xocat amb una embarcació de la Guàrdia Costera grega; els agents han recuperat els cossos sense vida d'un home, dues dones i quatre nens, un dels quals era un nadó. Algun dels menors encara tenia l'armilla salvavides quan els han portat portat a terra, inerta, en braços dels guàrdies. Una trentena de persones han aconseguit ser rescatades; 276 en total han salvat aquest dijous la vida en tres operacions de rescat fetes davant d'aquesta mateixa illa, i les de Quios i Kos. La vigília, un altre naufragi havia deixat tres morts.

Segons les primeres investigacions, el xoc de les dues embarcacions –una closca de nou plena a vessar de persones davant d'una fragata que centuplica la seva mida– s'ha produït per les adverses condicions meteorològiques, amb forts vents i onades de diversos metres. La imminència del mal temps ha intensificat la sortida de barcasses des de Turquia; aquest dimecres, una dona siriana amb dolors de part es va veure obligada a embarcar per no perdre el torn i va donar a llum quan va trepitjar la platja, també a Lesbos.

Punts calents

Davant de l'apel·lació de Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, a Grècia per a una vigilància costanera a càrrec de patrulles conjuntes amb els guardacostes turcs –cosa que el Govern d'Atenes descarta–, Grècia lluita com pot enmig d'una crisi que desborda les seves illes –les autoritats de Lesbos ja han alertat que no hi ha espai per enterrar els ofegats– i sobrepassa la capacitat material i administrativa del país. A més d'habilitar antigues instal·lacions olímpiques a Atenes per donar recer als refugiats que periòdicament són traslladats al continent, el Govern ha obert, en temps rècord, el primer hot spot (punt calent) dels cinc previstos al país (i exigits per Brussel·les). Està situat a Mitilene, capital de l'illa de Lesbos, i la seva comesa és la recepció, el registre, la presa d'empremtes dactilars i, per tant, el sedàs entre refugiats –és a dir, aquells que poden sol·licitar asil a Europa– i immigrants, que seran deportats. Participen en el procés d'identificació experts europeus de les agències comunitàries.

El comissari europeu del ram, Dimitris Avramópulos, anirà aquest divendres a Lesbos per visitar el primer punt calent grec. Els altres s'obriran cap a finals de novembre a les illes de Quios, Samos, Leros i Kos, destinació principal de les màfies que trafiquen amb refugiats, tot i que hi ha arribades esporàdiques a d'altres illes més llunyanes com Amorgós. Amb l'establiment d'aquests punts calents, la UE vol assegurar-se que els nouvinguts són convenientment identificats per evitar fluxos descontrolats interns cap al centre i nord d'Europa, com va passar en l'apogeu de la crisi, entre l'agost i el setembre.