Dalí, visionari de moda

Salvador Dalí és conegut per les seves impressionants i oníriques obres surrealistes formades per rellotges tous o venus de Milo amb calaixos que han acabat convertides en un estil personalíssim de pintar. Pioner en molts camps de l'art va saber innovar com pocs en camps tan diferents com el de la publicitat, les instal·lacions artístiques i perfomances que creava quan ningú les feia i que no sempre van ser enteses. També va ser dissenyador de moda, tal com queda patent en els sis dissenys realitzats pel pintor per a la temporada de tardor del 1965, en què inventa models innovadors per banyar-se, per fer esport, en concret, per jugar al tennis, per estar còmodament a casa o per anar a festes, deixant palesa la capacitat visionària d'un artista que havia començat a col·laborar amb la moda en els anys trenta i que va saber anticipar les tendències actuals. Com a Comming back, un conjunt de barret, brusa oberta per l'esquena i pantalons de platja, on la peça inferior deixa veure l'inici del cul; una moda que fa amb prou feines uns anys va fer furor, sobretot en els més joves. Aquests dissenys de moda (i una altra vintena d'obres de l'artista empordanès creades des del 1921, quan tenia tot just 17 anys, fins al 1977, quan havia superat els 70), poden veure's a l'exposicióSalvador Dalí. Mestre en metamorfosis, organitzada per la galeria barcelonina Mayoral (Consell de Cent, 286) fins al febrer.

“Els models són en realitat prototips que li va encarregar el fabricant nord-americà Jack A. Winter, que si bé es van exhibir a París aquell mateix any, tal com va quedar reflectit en un vídeo que circula per Internet, no es van arribar a fabricar industrialment”, explica el comissari de la mostra Ricard Mas, un dels millors especialistes en aquest pintor.

“Les obres, realitzades amb aquarel·les, collage, sanguina, carbonet i tinta xinesa, reforcen el concepte Dalí com a personatge i creador total” explica, mentre fa ressaltar les anotacions fetes de pròpia mà del pintor en cadascuna de les obres, com en el vestit de nit titulat Yellow austronaut-clerical, en què es llegeix: “Els vestits més bells amb els litúrgics, de totes les religions. Barreja la litúrgia amb l'astronàutica i aquí hi ha la fortuna”. Mentre que a Extra Flat, amb el minúscul biquini que llueix la model es pot llegir: “Prohibit a aquelles que tinguin pit” i “Tres pèls púbics de rigor”, cosa que crida l'atenció sobre els tres pèls que sobresurten de les calcetes impossibles. “El mercat no estava preparat ni psicològicament ni tècnicament, perquè alguns dels models havien de fer-se de cuir plastificat o de niló transparent, com la camisa que va crear a Dalinienne Empire amb quinze corones”, prossegueix Mas, que creu que Dalí va dissenyar més models, a part d'aquests sis que han sortit ara a la llum.

El total de les obres, olis, aquarel·les, collage, dibuixos i escultures que poden adquirir-se, amb uns preus d’entre 20.000 i 100.000 euros, provenen dels fons de la galeria i de col·leccionistes privats que les han posat a la venda i recorren gairebé totes les etapes de l'artista, amb obres de la primera època com L'horta des Llaner, del 1921, i La mà trencada, del 1927, que va pintar amb uns vint anys, i fins a Dream passage, pintada el 1976.

L'exposició de Mayoral, organitzada en col·laboració amb la família de Descharnes (del qual poden veure's unes quantes dels centenars de fotografies que va fer al pintor i a Gala), The Dalí Museum de Florida i la Fundació Gala Dalí de Figueres, significa el retorn de Dalí a Barcelona després de diversos anys sense ser exposat en aquesta ciutat (a la mateixa galeria es va poder veure el 2003 Dalí, les inquietuds d'un geni), on l'obra del pintor brilla per la seva absència: quatre obres al MNAC i una pintura mural al Palauet Albéniz, que només pot veure's una vegada a l'any. Per això, Mas deixa anar la idea que la fundació del pintor a Figueres podria tenir un espai, “una sala amb unes quantes obres que es poguessin exposar al MNAC, després de signar una espècie de conveni entre els dos centres. Seria com un aperitiu del que es pot veure a Figueres i donaria presència de Dalí en aquesta ciutat”, conclou.