Hillary Clinton surt reforçada del primer debat demòcrata

Hillary Clinton va imposar els anys d’ofici davant les càmeres de la CNN i va fer evident la distància entre ella i la resta dels candidats demòcrates pel que fa a l’experiència a primera línia. En el primer debat de primàries del Partit Demòcrata, el públic nord-americà va veure aquest dimarts cinc persones amb experiència diversa debatre sobre economia, polítiques socials, política exterior i classe mitjana, potser per primera vegada en aquesta campanya. La mateixa Clinton va acabar el debat destacant la diferència amb els debats republicans. Donald Trump va ser ignorat de manera insultant.

Els cinc candidats demòcrates es redueixen a tres. L'exsecretària d’Estat, el senador Bernie Sanders i l'exgovernador de Maryland Martin O’Malley. L'únic pla convincent de la CNN sobre la situació del Partit Demòcrata era aquell en què sortien els tres. Clinton, al mig, va dominar el debat com domina unes enquestes en les quals amb prou feines baixa del 40% i arriba al 79% de suport entre els demòcrates, a part de ser la candidata més coneguda de qualsevol partit amb l'excepció del milionari televisiu Donald Trump. Res d'això va canviar en el debat.

La campanya de Clinton té pocs perills externs, el seu perill és més aviat d'implosió. La bomba interna és la seva actuació com a secretària d’Estat durant l'assalt al consulat dels EUA a Bengasi (Líbia), en què van morir quatre nord-americans. El Partit Republicà, en una croada per fer-la responsable de les morts, va descobrir que Clinton va utilitzar la seva adreça electrònica personal per a feina oficial. Des de llavors, Clinton s'ha disculpat, ha dit que era un error i ha lliurat 55.000 pàgines de correus electrònics perquè siguin analitzats i publicats.

Sanders tanca el debat sobre els correus: "Ja n'hi ha prou d'emails!".

En el debat va tornar a repetir la seva defensa. Quan va arribar el torn dels rivals per atacar el punt més feble de Clinton, el públic va veure entusiasmat un partit unit. O’Malley va dir: “No ens poden definir els correus, hem de parlar de qüestions serioses”. Sanders, en to indignat va dir: “Els americans estan farts de parlar dels e-mails. Ja n'hi ha prou de correus!” i va estendre la mà a Clinton, ella li va donar les gràcies i el públic es va posar dempeus. Va ser el moment de la nit. "Va ser el moment de la campanya, honest, sincer", deia a EL PAÍS a la sala d'anàlisi Ted Devine, assessor de Sanders.

Va resumir la diferència entre debatre de política i cercar brega. Només l'exsenador Lincoln Chafee, un personatge marginal en aquesta campanya que provocava riures a la sala de premsa, va tractar de posar en dubte la fiabilitat de la candidata. Vol contestar-li?, li van preguntar a Clinton. “No”. Una altra ovació. Els demòcrates van deixar clar que no pensen participar en cap polèmica que pugui afeblir Clinton, encara que sigui a costa que la seva campanya de primàries sigui com una passejada.

A la sala d’anàlisi (spin room), l'exalcalde de Los Angeles Antonio Villaraigosa, implicat en la campanya de Clinton, comentava a EL PAÍS que "els altres candidats entenen que aquesta elecció al final és entre demòcrates i republicans. En un moment en què el Partit Republicà està segrestat per l'extrema dreta cal mostrar unitat". Per Villaraigosa, hi ha un reconeixement tàcit que ella serà la candidata.

Però això no significa que Clinton no hagi de respondre pel seu passat. Si hi ha una taca difícil en el currículum progressista de Clinton és sens dubte haver votat a favor de la invasió de l'Iraq el 2003. En el debat se la va considerar “la pitjor decisió en política exterior de la història”. Fins i tot Chafee, que en aquells dies era senador republicà, va votar-hi en contra. Va tractar d'utilitzar-ho contra Clinton en preguntar-se quina classe de decisions prendria com a presidenta en altres crisis si en un moment com aquell va votar a favor de la invasió. Clinton ho va despatxar amb una frase: “El president Obama va validar el meu criteri quan em va fer secretària d’Estat i he passat moltes hores amb ell a l'habitació de crisi” de la Casa Blanca.

El gran duel de la nit era entre Hillary Clinton i Bernie Sanders, la candidata inevitable que havia d'unir el partit i el candidat sorpresa que l'ha obligat a situar-se en afers perillosos des del punt de vista presidencial com l'educació gratuïta o la necessitat de regulació de la banca. Sanders, no obstant això, va haver de començar per explicar què significa la socialdemocràcia en un país on el terme socialista és políticament tòxic. Va dir que els EUA eren l'únic país avançat que no té sanitat universal i permisos de maternitat. Va comparar la seva proposta amb els sistemes dels països nòrdics. El tema va acabar amb el presentador preguntant a cadascun si es considerava un capitalista. Clinton va matisar que la defensa d'aquells temes no era incompatible amb la defensa de la lliure empresa i el petit negoci, que va identificar amb la llibertat mateixa.

Sanders va tenir els seus millors moments en els seus atacs a la gran banca. “El Govern no regula Wall Street, Wall Street regula el Govern”, va dir durant la seva denúncia de la influència dels poders corporatius sobre la política. També va brillar quan va explicar que la seva campanya ha renunciat als diners dels grans donants i només admet 30 dòlars per persona. Però també en això va renunciar a atacar Clinton, que té darrere seu un grup super-PAC de recaptació il·limitada. Els assessors de Sanders explicaven a la sala d'anàlisi que la seva campanya no és sobre ell ni sobre Clinton, és sobre problemes concrets.

Clinton: "Cal plantar cara a Putin".

Bona part del debat el va ocupar la política exterior. Els candidats van començar parlant de la implicació recent de Rússia en la guerra civil siriana i van acabar parlant del mar de la Xina, fins al punt que en cert moment Sanders es va quedar sense paraules perquè no sabia ben bé a què havia de respondre. Sanders va dir que Rússia es penedirà d'haver entrat a Síria “quan comencin a morir russos”. Clinton va dir que la relació amb Rússia s'havia espatllat amb el retorn de Putin a la presidència i va demanar zones segures per a la gent que fugi.

El debat va acabar pràcticament sent un míting de Clinton. Els demòcrates van aparèixer com una pinya entorn de qüestions cabdals com l'educació gratuïta i els permisos de maternitat i de malaltia i la necessitat de trobar una via cap a la ciutadania per a 11 milions d'indocumentats. Van mostrar diferents enfocaments sobre l’Iran, sobre les armes o sobre la legalització de la marihuana (Clinton va dir que no estava preparada per donar-hi suport totalment), però fins i tot en la dissensió es van limitar a expressar la seva proposta i van renunciar a atacar-se. Sanders va deixar clar que ell està aquí per posar els temes sobre la taula. O’Malley va mostrar el perfil nacional de líder demòcrata jove que està buscant, i els altres dos van aconseguir els seus minuts a la televisió. Ningú assaltarà la candidatura de Clinton.