Adriano va defraudar a Hisenda 700.000 euros

Els futbolistes que van cedir els seus drets d'imatge a empreses fantasma en el paradís fiscal de Madeira (Portugal) estan topant ara amb la justícia. Després de destapar el presumpte frau comès per Xabi Alonso i Javier Mascherano, Hisenda apunta ara a Adriano. El defensa brasiler del Barça sembla que va defraudar 700.000 euros en impostos entre el 2011 i el 2012. Així ho indiquen les conclusions de l’Agència Tributària, a les quals ha tingut accés EL PAÍS. L'organisme veu indicis de delicte i ha traslladat el cas a la Fiscalia.

Hisenda acusa Adriano Correia d'eludir el pagament de l’IRPF a Espanya mitjançant un entramat d'empreses que li va permetre ocultar els seus ingressos per drets d'imatge. El muntatge fiscal va ser dissenyat quan el Barça va fitxar Adriano procedent del Sevilla, el 2010. Per consell dels seus assessors, el jugador va comprar una empresa preexistent amb seu a Funchal –la capital de l'arxipèlag de Madeira– i de nom francès: Chacun a sa Place. Adriano va cedir a aquella empresa, que no té cap activitat, els seus drets d'imatge per una mica més de dos milions d'euros.

Chacun a sa Place, figura com a “majorista de mercaderies no peribles”, té amb prou feines tres treballadors i comparteix espai amb les societats usades per Mascherano i Xabi Alonso per obtenir avantatges fiscals: porta X, sisena planta, número 12 E, carrer 31 de Janeiro. Aquesta mateixa adreça acull un total de 23 societats pantalla, sense activitat real, i és el que els experts en lluita contra el frau coneixen com nius o bústies.

Quan va vendre els seus drets d'imatge (2010), Adriano tenia la consideració d'expatriat i es beneficiava, per tant, dels avantatges fiscals previstos per la llei Beckham, de manera que no va haver de pagar impostos pels més de dos milions que, presumptament, va ingressar aquell any. El cas és que Chacun a sa Place (empresa sense activitat) no li va pagar aquesta quantitat perquè no podia fer-ho. Li va reconèixer, en canvi, un deute que se li va anar abonant en anys posteriors. En aquells exercicis, Adriano sí que hauria d'haver tributat per l’IRPF.

El contracte entre Adriano i el Barça estableix que el club paga al jugador el 85% en nòmina, i el 15% restant a l'empresa que posseeix els drets d'imatge. Va haver-hi un moment que el club no es va sentir còmode abonant aquell 15% a l'empresa de Madeira. El jugador va decidir llavors regular la seva situació i va presentar dues declaracions d’IRPF complementàries pels seus drets d'imatge: gairebé 190.000 euros el 2011 i més de 450.000 el 2012. Però llavors, no obstant això, Hisenda ja l’estava sotmetent a inspecció i el jugador no va poder resoldre l'afer en la via administrativa. La Fiscalia ha de decidir ara si es querella contra ell per la petita quantitat de diners que ha d'abonar encara.

Contractes amb Nike

El frau té una segona pota (de menys quantitat) relacionada amb la gestió dels drets d'imatge fruit dels seus contractes publicitaris amb Nike. El jugador no va declarar els ingressos que va obtenir per aquesta raó a través d'una empresa a Miami.

El mecanisme per defraudar el fisc és molt semblant al que van emprar Mascherano, Alonso i molts altres jugadors de futbol. El comú denominador, més enllà de la coincidència de domicilis, és que va ser dissenyat pel mateix despatx d'advocats bilbaí i gestionat per la mateixa empresa andorrana.