Berlín i París alerten del risc de les respostes nacionalistes davant la crisi

Un quart de segle després de la caiguda del Mur, Europa s'enfronta a la crisi de refugiats amb el risc de sucumbir a un perillós replegament nacionalista. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, han comparegut aquest dimecres davant l'Eurocambra amb un missatge d'unitat i d'alerta davant els reflexos nacionalistes que reapareixen aquí i allà. "El nacionalisme és la guerra", va dir el mandatari francès. "No necessitem menys Europa, sinó més Europa. Europa ha de reafirmar-se o en cas contrari veurem el final d'Europa".

"Una Alemanya lliure i unida en una Europa lliure i unida". A Estrasburg ressonava l'eco imponent dels discursos de Helmut Kohl i François Mitterrand després de la caiguda del Mur, ja fa 25 anys. Eren uns altres temps. Fa un quart de segle, el 1989, la història es va accelerar: la caiguda del Mur va suposar la fi del món hibernat de la Guerra Freda i una nova i prometedora etapa per Europa. Dues dècades i mitja després, Merkel i Hollande intenten fer també una crida a la unitat enmig de la crisi de refugiats, una osca més per a la successió gairebé eterna de crisi que se superposen com les capes d'una ceba des de fa gairebé 10 anys.

Aquesta unitat no acaba d'aparèixer. Hongria acaba d'aixecar un mur —còpia enverinada d'aquell que va saltar a miques fa 25 anys— a la seva frontera amb Sèrbia. Algun país ha arribat a dir que només accepta refugiats cristians. A Brussel·les, en fi, hi ha hagut enormes problemes per trobar solucions d'emergència i diversos països es desentenen o prefereixen quedar-se al marge del repartiment de refugiats que proposa la Comissió Europea.

Potser tampoc siguin aquests els temps més adequats per als grans discursos: l'euro s'aferra avui a una narrativa de supervivència; ha deixat enrere els anys d'èxit. Durant la crisi financera, els grans bancs es van replegar als seus països: es va produir una renacionalització dels sistemes bancaris, patrocinada —per cert— per la negativa en rodó de Merkel a compartir els costos de la crisi (immortalitzada amb aquell "chacun sa merde", o cadascú el que li toca, de Merkel).

Tant la cancellera com Hollande avisen ara del perill d'aquest tipus de respostes en el cas de la gestió de la crisi de refugiats. Però ni Merkel ni el president francès han ofert solucions radicalment noves: Berlín ha apuntat la necessitat d'una autèntica política europea d'asil, i ha reivindicat les solucions "en origen", als països dels quals surten els refugiats; París ha recordat que sovint només França és capaç d'intervenir militarment per evitar situacions potencialment explosives, i ha reclamat una política exterior més decidida. Això ha estat tot.

Així i tot, els discursos han tingut algun moment de brillantor. "El sobiranisme és la guerra", ha subratllat Hollande parafrasejant Mitterrand, "no hi ha res més en va que tancar-se en un mateix; això suposaria el declivi d'Europa", ha vaticinat. "Hem après les lliçons de la història", ha continuat Merkel. "Tota la UE ha de responsabilitzar-se dels refugiats, sensibilitzar l'opinió pública i trobar una resposta conjunta que combini solidaritat i responsabilitat", ha subratllat.

Merkel és ferma candidata al Nobel de la Pau per obrir els braços als refugiats en una de les fases més agudes de la crisi; dies després, no obstant això, va suspendre la lliure circulació de persones a la frontera entre Alemanya i Àustria. Diversos eurodiputats van retreure a Merkel aquest viratge. Al cap i a l'últim, també a Alemanya han reaparegut certs reflexos nacionalistes, que es visualitzen en les enquestes amb una recuperació del populista Alternativa per a Alemanya. Potser per això Merkel ha tirat per elevacions. "Hi ha 60 milions de refugiats al món; molts miren Europa. Cal trobar la forma de respondre aquest desafiament conjuntament", ha apuntat la cancellera davant els aplaudiments generals de l'Eurocambra.

Amb alguna excepció: Marine Le Pen s'ha declarat "l'antiMerkel" i li ha criticat amb duresa la seva "propaganda" a favor "d'obrir les fronteres, per després tancar-les". Merkel no ha entrat al joc. Hollande sí: "Aquells que no n'estiguin convençuts, que surtin d'Europa, que surtin de l'euro, que surtin de Schengen i que surtin fins i tot de la democràcia, si és que això és possible", va respondre en un arravatament que ha rebut la salva d'aplaudiments més gran de la tarda. Una mica de picant, però res a veure amb l'èpica d'aquell Kohl-Mitterrand de fa 25 anys, això no. Són uns altres temps.