Consells per a impuntuals

A les persones ens treu de polleguera esperar. Acostumem a ser poc benèvols amb els impuntuals. Més per la sensació de pèrdua de temps que perquè l'altre arriba tard. També existeixen els qui sempre arriben en punt, de vegades en excés. La puntualitat no és un tret de la personalitat, sinó un bon hàbit que forma part de l'ordre. És una filosofia de vida. La idea que “encara que m'organitzi, no aconsegueixo ser puntual” és falsa. Tots els que vulguin arribar a l'hora poden aconseguir-ho.

Les persones impuntuals atribueixen la seva tardança a excuses com un excés de compromisos, una agenda caòtica, no saber organitzar-se… Tot això és cert, però també pot influir-hi la falta de motivació, tenir l'autoestima baixa (per què han arribat a l'hora si consideren la seva aportació poc interessant) o fins i tot desaprovació i provocació cap a qui convoca.

La majoria de les persones impuntuals acostumen a afirmar que per més que ho intenten, no aconsegueixen arribar a temps. Però solen referir-se als passos que fan un cop ja han tancat la porta de casa o de l'oficina. Llavors és quan els entra la pressa, caminen corrent, s'estressen…, i pensen que això és fer tot el possible. Fins i tot busquen reafirmar-se en altres persones preguntant: “Oi que hem corregut?”. Sí, han corregut, però quan ja no hi havia solució. La puntualitat s'inicia amb la planificació, no amb els metres finals abans de la cita.

Les persones que arriben tard pateixen conseqüències negatives. Una és la pèrdua de credibilitat. Quan algú fa tard una vegada, tothom acostuma a ser empàtics amb l'ensopegada, però quan es fa tard de forma ­reiterada, la conseqüència és que les seves excuses no són creïbles, i les seves promeses de canvi per a l'ocasió següent, tampoc.

Arribar tard projecta una imatge negativa del triganer. La impuntualitat és sinònim de desorganització, de no tenir paraula, de ser poc professional. Ningú vol fer tractes amb una persona irresponsable que arriba tard als seus compromisos.

La impuntualitat és un motiu d'estrès per a qui arriba tard i per a qui espera. Retardar-se en una cita condiciona la trobada, perquè l'empipament que genera en qui espera no desapareix quan arriba la persona, sinó que acostuma a perdurar, i el que hauria de ser una trobada efectiva o divertida es converteix en una altra cosa.

Arribar tard és l'inici del bucle.

Arribar tard és l'inici del bucle. Els impuntuals acaben desorganitzant la seva agenda, el seu temps i el dels seus acompanyants. Aquesta és una de les pitjors conseqüències: l'efecte d'arrossegament. Com que tots pensen que algú arribarà tard, faran el mateix. Començaran a retardar la seva incorporació a la feina, a la reunió o al sopar. La impuntualitat és contagiosa.

Com s'ha d'actuar amb les persones que tenen aquest defecte? Dependrà de cadascú. El primer és dir-los que us molesta esperar i demanar-los que, per favor, avisin si faran tard. Amb el telèfon mòbil, tothom pot fer una trucada o enviar un missatge i ser considerat amb qui espera.

Si es tracta d'un impuntual consumat, no reforceu el seu comportament esperant-lo. No endarreriu la reunió, ni la classe, ni tan sols el sopar. Si ho feu, només aconseguireu que l'impuntual segueixi sent-ho i que els que sí que han estat educats i han arribat a la seva hora sentin que se'ls falta al respecte. Aquests 10 consells són per treballar la impuntualitat.

1. Detecteu en què perdeu el temps i limiteu-ho. Escriviu a l'agenda quant trigueu a fer cada activitat i quadreu el que teniu planejat perquè pugueu fer-ho tot. Tenir una hora d'inici i una altra de finalització també us agilitarà la ment. Saber a quina hora acaba permetrà divagar menys i centrar-se en el tema. No us torneu a embolicar, compliu els horaris.

2. Organitzeu les vostres coses. Moltes persones impuntuals arriben tard per falta d'organització. En sortir de casa els falta el mòbil, no troben les claus, no saben on han deixat l'agenda i un llarg etcètera. Tingueu un lloc clar on col·locar el que necessiteu a l'hora de sortir o calculeu prèviament cinc minuts més per preparar-vos abans de sortir.

3. Disposeu d'un marge d'error. No establiu els temps com si no hi hagués trànsit o pensant en una reunió perfecta. Deixeu sempre un marge de 15 minuts. Si al final no hi ha cap imprevist i arribeu abans, aprofiteu per revisar l'agenda o posar idees en ordre, o endueu-vos un llibre i llegiu. És preferible aparèixer 10 minuts abans que 10 minuts tard.

4. No endarreriu el moment de llevar-vos quan soni l'alarma. Un dels millors plaers per a moltes persones és apagar el despertador i seguir dormint cinc minuts més. Si us agrada endarrerir-lo, deixi-ho per al cap de setmana, però no per als dies en què altres persones depenen de la vostra presència. Poseu el despertador lluny del llit, de manera que aturar-lo us obligui a sortir del vostre lloc còmode. I no torneu enrere. Inicieu la vostra rutina. Aneu directament al bany, serviu-vos un cafè i poseu-vos les piles.

5. Calculeu de forma objectiva el temps que comporta cada tasca. No valoreu el que us agradaria trigar, sinó el temps que realment hi invertiu. Quant temps trigueu a triar la roba, a esmorzar, a maquillar-vos? Quant trigueu a fer el trajecte en el transport que utilitzeu, el vostre passeig fins a l'estació o la parada d'autobús, fer cua, treure el bitllet, baixar l'escala que us porta a l'andana? Són moltes les persones que diuen que el tren o l'autobús que agafen triga 10 minuts i surten de casa amb els segons justos pensant que es teletransportaran fins allà i que, per descomptat, el seu mitjà de transport els estarà esperant quan hi arribin. Ni tan sols compten els dos o tres minuts entre un tren i el següent. Si a aquest càlcul irracional li afegim el de menjar, esmorzar, les trucades, reunions, contestar correus…, resulta que al final del dia hem deixat de comptar almenys amb un marge de dues hores.

6. Porteu rellotge i consulteu-lo. El mòbil ha substituït el rellotge de polsera, però és més fàcil mirar l'hora en aquest rellotge que no pas treure el telèfon de la butxaca o de la bossa.

7. Obligueu-vos a arribar 10 minuts abans a qualsevol cita. Almenys fins que aprengueu a gestionar el vostre temps. Quan ho hàgiu aconseguit, es pot proposar arribar cinc minuts abans, i posteriorment, dos minuts abans. Així no fallareu mai. És preferible que hàgiu d'esperar que no pas que us hagin d'esperar els altres.

8. Planifiqueu l'agenda amb racionalitat. Si satureu la vostra agenda amb moltes activitats i temps impossibles de complir, és normal que sempre arribeu tard. Escriviu-hi el que és viable, amb el temps que emprareu per aconseguir-ho. I al marge, en el mateix dia, anoteu altres temes pendents que no siguin ni urgents ni importants i que, si us sobra temps, pugueu atendre.

9. Si sou despistats, poseu-vos alarmes o anoteu el que heu de fer a l'agenda. La memòria de treball, també coneguda com a memòria a curt termini, té els seus límits. Si abuseu de la vostra capacitat de record, oblidareu temes que haureu d'atendre fora d'horari i us desorganitzaran el que teníeu en aquell moment.

10. Aprengueu a dir que no. Les persones molt sol·lícites i servicials acostumen a tenir problemes per dir que no a les peticions i els favors dels altres. Eviten el conflicte i valoren tant la seva col·laboració i ajuda que acaben per sobrecarregar-se. Tenir compromisos de més alenteix i retarda l'agenda. La persona que us demana un favor compta que no el pugueu fer. Compliu primer amb els seus compromisos, excepte excepcions, i després, si ho decidiu, dediqueu el temps que sobri a atendre els altres o a les vostres pròpies qüestions. Teniu dret a gestionar el vostre temps lliure com vulgueu.

La impuntualitat és una mala targeta de presentació. No és bona companya ni en la vostra professió ni en la vostra vida personal. Prengueu-ne nota.

elpaissemanal@elpais.com