Línia vermella en l’economia del Barça

“Els diners són a la gespa”, assegura Susana Monje, vicepresidenta econòmica del Barça després que el soci votés a favor de Josep Maria Bartomeu com a president del club. Abans, va ser tresorera de Javier Faus, que es va responsabilitzar dels comptes de l'entitat quan Sandro Rosell la va heretar de Joan Laporta, i va reconduir l'àrea econòmica d'una institució “en fallida”, segons ells. Monje assegura que els comptes quadren, que presentarà un balanç amb benefici en la propera assemblea de compromissaris i que si cal fitxar al gener no hi haurà problema. Però en el club s'adverteix Luis Enrique, quan demana fitxar Nolito, davanter del Celta, per 18 milions d'euros, que s’ho prengui amb calma, que espanta l’Ebitda (el resultat d'explotació calculat sense tenir en compte les despeses per depreciació i amortització dels actius), aquell indicador econòmic que els experts anomenen el core business de l'organització i que mostra si les operacions ordinàries van pel bon camí o no.

Els estatuts del club obligarien

L’Ebitda és l'indicador que serveix per controlar el deute net del club, que era de 430 milions d'euros quan la junta de Rosell va assumir el càrrec el 2010, va passar a 287 milions el 2014 i ara es troba en 328 milions. Els estatuts del club, reformats precisament amb Rosell, estipulen que el deute no pot superar l’Ebitda multiplicat per dos. Per a aquesta última temporada, no ha de ser més alt del 2,75 (anirà disminuint en 0,25 per exercici). Serà a partir del 2018 quan s'ajustarà al 2,0. No obstant això, l'últim balanç indica que la relació entre l’Ebitda i el deute està ara en 3,2. Xifres perilloses per a la directiva, obligada pels estatuts a conservar l'equilibri patrimonial, que si continua en aquesta dinàmica hauria de dimitir. És cert que en la temporada 2014-2015 l'entitat va augmentar la facturació fins a un límit històric de 608 milions d'euros, però també va veure com es van incrementar les despeses en un 23% i el benefici net va passar de 41 milions a 15 després del triplet.

 La directiva assegura que la situació està controlada i avala més fitxatges

Al creixement del deute net, després de quatre anys consecutius en què havia disminuït, s'hi uneix una altra preocupació greu: l'augment de la massa salarial, que va arribar al 73% respecte als ingressos, una xifra que posa en una situació perillosa el Barça en relació amb les regles delfair playfinancer de la UEFA (el límit imposat per l'organisme europeu és del 70%). “En aquest sentit no tenim cap problema. Ningú ens ha cridat l'atenció. El tema està controlat”, asseguren en el club, quan se'ls adverteix que la massa salarial ha passat del 65% al 73% d'una temporada a l’altra (dades que inclouen les seccions, que representen aproximadament un 5%). “És alta, però no extralimitada”, esgrimeixen els agents econòmics del club, que avisen que les properes renovacions no corren perill.

El club espera tancar pròximament el nou contracte de Rafinha (ara lesionat) mentre que el de Neymar ha quedat momentàniament aparcat. Queda també per resoldre en un sentit o en un altre el d’Adriano. La facturació del Barça, d'altra banda, va en augment (s'estima que per al 2016 arribi als 633 milions d'euros) o almenys, d'això presumeixen en la nova estructura de recursos organitzada per Bartomeu, convençut que, si ha estat capaç d'atacar el deute (aquest any s'acabarà de pagar el crèdit sindicat), també podrà afrontar la remodelació del Camp Nou, un projecte que costarà uns 600 milions d'euros.

“Si vam poder rebaixar el deute mantenint la competitivitat de l'equip, podrem finançar la remodelació de l'estadi”, pronostiquen des de l'executiva del club, obstinada a millorar els contractes amb els patrocinadors.