Sala i Martín, l’economista de capçalera de TV3

L’economista Xavier Sala i Martín té un espai per parlar d’economia i temes adjacents a Divendres, on fa a les tardes una master class abreujada, amb Tian Riba i la presentadora del programa d’oients. Doncs bé, TV3 ha decidit dedicar 50 minuts el diumenge a l’economia i els ha tornat a donar a Sala i Martín, convertint-lo en autèntic economista de capçalera de la Corporació. Sala i Martín té una capacitat enorme, envejable, d'explicar-se amb claredat, sense protegir-se amb dialectes acadèmics de l’especialitat. Però, massa convençut d’aquesta habilitat, creu que pot sostenir tres quarts d’hora de televisió, amb ell parlant i amb Tian Riba de discretíssim acompanyant. Gairebé sembla que aquest hi és tan sols perquè el professor pugui desviar la mirada, no hagi d’estar tota l’estona dirigint-se a la càmera, a l’espectador-alumne, i es pugui amagar que estem assistint a un llarguíssim soliloqui.

El primer programa d'Economia en colors va ser un èxit d'audiència (673.000 espectadors, 21,2% de quota) i es va centrar en el tema de la innovació. La tesi és que n’hi pot haver en sectors tradicionals i en empreses sense departament dedicat a aquest menester. Va donar exemples de manual (Zara, McDonald’s, Ikea...) que ell mateix ha explicat un pilot de vegades. El cas que va sortir del mostrari habitual va ser presentar Guardiola explicant l’ús del fals 9 per aprofitar un forat entre les línies del Reial Madrid... i guanyar-lo, dos a sis. Va ser l’entrevista final, l’únic moment que Sala i Martín s’ho va mirar mentre Riba portava la conversa. L’únic moment veritablement diferent del programa, on es parlava d’innovació més com una actitud, una conducta necessària, que no pas com una estratègia de negoci. Guardiola va fer una bona xerrada sobre què és ser entrenador sense fórmules rutinàries o, si ho voleu, una persona inquieta. El paper subaltern en aquests darrers minuts de Sala i Martín, però, era relatiu. Ell va ser a la junta de la victòria per 2-6 contra el Reial Madrid. S’estava callat perquè, en el fons, es parlava, també, d’ell.

L’economia és  “equacions més ideologia” i en aquest terreny seria profitós no només conèixer l’opinió del solitari ponent

Vist aquest primer capítol, i llevat que hi ha hagi cops amagats en el futur, sobta que en la literatura promocional, els seus responsables parlessin que era un nou format que es podria utilitzar en el futur per explicar economia des de la televisió. Nou format? Per un grafisme que ja tothom ubica als llocs més impensables? Per una generositat més gran amb els exteriors? El director de TV3 va arribar a dir que després de tants anys s'havia trobat la manera d’explicar l’economia. I què fan l’esplèndida gent de Valor afegit, amb Albert Closas al capdavant, que, sense tants escarafalls, ja han fet més de 500 programes! Allí també parlen d’innovació i t’ensenyen casos més petitons, és veritat, però molt més inèdits, com una empresa olotina de cosmètica sostenible o una petita drassana d’Arenys, pioners a fer servir la fibra de vidre.

Dissabte va tornar ‘Amb filosofia’, on els seus responsables deixen parlar els convidats. No cal que el primer galant es mengi totes les escenes

El programa sembla que no convidarà altres economistes. Ni partenaires acadèmics ni molt menys col·legues discrepants amb el pensament del seu conductor. Si Economia en colors fos un programa de ciència per explicar la llei de la gravetat això no seria cap problema. Amb un que ho faci, i ho faci bé, ja n’hi ha prou. Però l’economia, com predica Varufakis (perdoneu la citació) és “equacions més ideologia” i en aquest terreny seria profitós no només conèixer l’opinió del solitari ponent, que té la seva, com tothom, sinó l’estat de la qüestió i del debat.

Precisament, dissabte a la nit, al Canal 33, va tornar Amb filosofia. Un humil però saludable programa sobre pensament, recomanable. No hi ha cap filigrana llevat d'un meritori treball de muntatge per anar alternant les reflexions que fan els convidats, en espais diferents, sobre el tema proposat. Aquest primer dia eren quatre i parlaven del viatge. Del turisme com a estandardització de l’experiència de viatjar; del viatge “radical”, no contemplatiu, dels emigrants, etc. El director i el subdirector del programa, Emili Manzano i Xavier Antich, plantegen la qüestió i tenen la gentilesa de deixar-nos escoltar els seus convidats, sense que el primer galant s’hagi de menjar totes les escenes.