Quan l’‘homo digitalis’ es posa al volant

Que la tecnologia digital està canviant les nostres vides és una obvietat. La majoria de les vegades la millora, però algunes també l'empitjora. Per descomptat, ja no sabem viure sense el mòbil i si per casualitat ens l'hem deixat a casa tornem a buscar-lo, encara que caigui el món. La sensació de buit i de desprotecció que ens produeix veure'ns de sobte sense l'aparell que ens connecta amb els altres és tan gran, que és com dir que ens connecta amb l'existència.

Certament, portar sempre l'oficina a la butxaca, com diu la publicitat dels telèfons d'última generació, és un gran avantatge, sobretot per als nostres caps, perquè augmenta la nostra productivitat a costa d'ocupar espais de la nostra vida abans reservats a l'oci o a la lluna de València. Però sobretot implica un canvi en la manera de viure i treballar que exigeix estar permanentment connectat. Ja no hi ha buits per a la contemplació, ni tan sols quan caminem pel carrer. Quan tenim l'ocasió, ens submergim en la pantalla. La cosa és que si ho fem al metro, no passa res. Però a força de convertir aquesta possibilitat en hàbit, i l'hàbit en patró de conducta, tendim a aplicar-lo sempre i a tot arreu. També quan anem al volant. I això ja no és tan positiu. Les distraccions al volant són la causa de gairebé el 40% dels accidents de trànsit, i el tercer motiu de distracció és parlar pel mòbil; tot i que el codi de circulació ho penalitza severament, l'hàbit està tan arrelat que l'amenaça de sanció amb prou feines resulta dissuasiva.

En realitat, som víctimes de l'excés de confiança. Creiem que podem fer diverses coses alhora, però conduir ja és, en si mateix, fer moltes coses alhora. Conduir de forma segura exigeix que tots els sentits estiguin en alerta i pendents del que passa a la carretera. Rebre una trucada implica desconcentrar-se. I teclejar en una pantalla no només suposa apartar la vista, sinó també apartar la ment de la conducció. El que segurament no saben els conductors que ho fan és fins a quin punt parlar pel mòbil minva la capacitat cognitiva i de concentració. Fins i tot pel sistema de mans lliures, en què l'efecte de distracció és igualment perillós perquè retarda el temps de reacció davant qualsevol imprevist. Per exemple, si ja en condicions normals no veiem al voltant del 15% dels senyals de trànsit, quan fa un minut que parlem pel mòbil deixem de percebre'n més del 50%. Diferents estudis han constatat que conduir parlant per telèfon equival a fer-ho amb una taxa d'alcoholèmia d'entre 0,8 i 0,10 grams per litre de sang. Per fer-se una idea, el màxim permès és de 0,5.

Tot això es resumeix en una dada: parlar pel mòbil incrementa en un 23% la probabilitat de tenir un accident. Els cotxes més avançats ofereixen connexió a Internet i múltiples aplicacions digitals. En la publicitat fan ressaltar que amb aquestes “podrà mantenir la productivitat en els desplaçaments”. El problema és que el preu que cal pagar pot ser la pròpia vida.