Iceta salva el PSC i el manté com a força decisiva a Catalunya

Miquel Iceta Llorens (Barcelona, 1960) va ser la sorpresa d’ahir a la nit. Fa un any, quan va ser triat secretari general dels socialistes catalans, pocs van pensar que aconseguiria la gesta de mantenir el seu partit com a tercera força davant l'ascens de Ciutadans, i veient l'enfonsament del PP.

Iceta salva a el PSC i ho manté com a força decisiva en Cataluña

Iceta sempre ha estat aquí, en el PSC, des de molt jove. La seva passió per la política va fer que fes els passos reglamentaris: ingrés a les joventuts socialistes i regidor (a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat). No hi ha hagut cap àmbit institucional en què no hagi estat. La seva fina i aguda intel·ligència, la seva capacitat d'interpretar i proposar sortides a situacions difícils, segons tots els que han treballat amb ell, van portar el que va ser vicepresident del Govern d’Espanya Narcís Serra a nomenar-lo subdirector del departament d’anàlisi del gabinet de la Presidència del Govern espanyol.

Iceta i José Enrique Serrano, el director d'aquell òrgan, de summa rellevància per la delicadesa dels afers que tractaven, van ser persones clau a la Moncloa els difícils anys noranta, última etapa del Govern socialista de Felipe González.

De la Moncloa al Congrés dels Diputats, de la Carrera de San Jerónimo a Catalunya com a parlamentari autonòmic i amb càrrecs de més o menys importància segons el líder del PSC del moment. Però sempre escoltat, sempre respectat, com un dirigent indispensable per navegar els molts avatars d'un PSC, al qual els ciutadans anaven perdent afecte i inclinació en cada elecció. La crisi del partit dels socialistes catalans s'aguditzava a mesura que la societat començava a fracturar-se i els independentistes feien la seva proposta de secessió. El PSC forcejava entre el dret a decidir, però per votar 'no' a separar-se d’Espanya, però dins d'una Espanya federal i en clara discrepància amb el PSOE…. I en els sondejos cada vegada més a la baixa.

Enmig d'una crisi interna de gran envergadura amb l'abandó del PSC de quadres rellevants, Miquel Iceta es presenta com a aspirant a primer secretari del PSC. Sense rival, és votat per més de 85% dels vots. “Iceta és molt llest, val molt però això no hi ha qui ho remunti”. Aquest era el comentari general en el PSOE.

No ho ha remuntat, però ha impedit l'enfonsament. És més, hi ha satisfacció. Ha perdut 4 escons i 9.000 vots. Mai haurien pensat que traurien aquest resultat fa un parell de mesos, quan les previsions eren de catàstrofe. L'aposta va ser molt arriscada, però Iceta i el PSC van decidir fer-la en oposar-se frontalment a qualsevol senyal independentista. “Per una Catalunya millor en una Espanya diferent”. Amb aquest lema de campanya el PSC escenificava la unitat d'acció amb el PSOE; de Miquel Iceta amb Pedro Sánchez.

El polític català, ara, en el primer lloc de la fila, té davant la missió més transcendental que han d'afrontar Catalunya i Espanya en el seu conjunt els propers anys. Aquest polític, que sempre s’ha declarat espanyol, encara que s'enutja profundament amb algunes incomprensions de barons territorials del PSOE, ha de treballar per convèncer perquè tiri endavant un procés de reforma federal. El resultat del 27 de setembre li dóna ales. “El plebiscit no ha obtingut ni el 50% dels vots, ha fracassat”. Convivència, diàleg i reforma, són els puntals que ara comença a construir. Amb Pedro Sánchez.