Ciutadans encapçala l’oposició a l’independentisme a costa del PP
El partit de Rivera obté amb Inés Arrimadas 25 escons i gairebé triplica el resultat del 2012
Ciutadans s'ha convertit en la segona força més votada a Catalunya, gairebé triplicant els seus registres del 2012, quan va obtenir nou diputats, i col·locant-se per davant del PP, el PSOE i Podem per primera vegada en els seus deu anys d'existència. No obstant això, el gran resultat assolit per Inés Arrimadas, de 25 escons, combinat amb el de la resta de forces, semblava descartar la possibilitat de formar una majoria alternativa a l'independentisme. Només tres mesos abans de les properes eleccions generals, la formació emergent reflecteix la seva capacitat per atreure una part important de l'electorat potencial del PP i confirma a les urnes les decisions estratègiques d'Albert Rivera, que aquest estiu va decidir no optar a la Generalitat i competir per la Moncloa.
“Analitzem el resultat com un gran èxit”, ha dit José Manuel Villegas, subsecretari general del partit i cap de gabinet de Rivera. “Sabíem que el panorama seria complex després de les eleccions. Tocarà asseure's, parlar i intentar formar govern, tot i que sembla difícil aconseguir majories parlamentàries. A veure si CDC i ERC [els dos partits que integren Junts pel Sí] són capaços de formar-lo”.
La formació emergent ha treballat durant la campanya perquè els electors la percebessin com una opció de centre capaç de convèncer votants del PP, que ha atret amb un missatge ferm en contra de l'independentisme, i els del PSC, als quals ha ofert polítiques socials i de reactivació econòmica. La multiplicació dels resultats del 2012 ha reforçat la seva posició com a únic partit amb capacitat per pactar a banda i banda de l'arc polític i hauria d'impulsar, segons membres de l'Executiva del partit, les seves opcions a les generals de final d'any.
“Les eleccions catalanes i les generals són dues parts del mateix. Això influirà amb tota seguretat perquè Catalunya és el lloc d'Espanya en el qual es viu amb més claredat la necessitat de regeneració”, ha valorat Juan Carlos Girauta, eurodiputat, número u del partit per Barcelona de cara a la cita electoral de final d'any i membre de l'Executiva. “No hem jugat mai a l'ambigüitat ni cedit en les nostres conviccions per pactar amb Convergència o ERC. El discurs ha estat igual a tot arreu i ha tingut premi”.
Ciutadans ha afrontat la cita del 27-S sense tenir ni una sola alcaldia a tot Catalunya. Amb una candidata, Inés Arrimadas, nascuda fora d'una comunitat en la qual no el coneixia el 70% de l'electorat, segons el CIS. Sense el seu rostre més reconeixible, Rivera, com a cap de cartell. I amb una implantació superficial a les províncies de Girona i Tarragona, on no havia arribat als 9.000 vots en les eleccions municipals del 24 de maig. No obstant això, la tirada de la marca i la insistència a fer campanya al cinturó roig de Barcelona, on més ha augmentat la participació, li han permès doblar o gairebé triplicar (sempre segons el 63,7% escrutat) els escons que ha obtingut el 2012, i sumar representants a les quatre províncies catalanes per primera vegada en la seva història.
Expansió sense precedents
Aquest balanç completa la metamorfosi d'un partit que només va decidir fer el salt a la política nacional al final del 2014. El resultat electoral completa uns registres impensables per a una formació que va acomiadar l'any passat en ple debat sobre si havia de fusionar-se o no amb UPyD, amb tan només dos eurodiputats, nou diputats autonòmics (tots a Catalunya) i un grapat de regidors. Avui, després d'un procés d'expansió sense precedents en la història política d'Espanya, Ciutadans té representació a 12 parlaments autonòmics, suma més de 1.500 regidors i, segons totes les enquestes, lluitarà amb Podem per convertir-se en el tercer partit amb més diputats al Congrés després de les generals de final d'any.
Tot i que l'equip d'Albert Rivera ja fa deu anys que treballa, tot això ha passat en menys de dotze mesos. Dirigents del partit confien ara que les eleccions catalanes suposin el punt d'inflexió que transformi Ciutadans de soci preferent del PP i el PSOE per als pactes en una opció guanyadora. Després del 27-S, la lluita per la Moncloa.
Arrimadas: “Només hi ha una opció: noves eleccions”
“Presidenta! Presidenta!”, criden centenars de persones mentre Inés Arrimadas entra amb Albert Rivera al saló on Ciutadans celebra que ha sumat 25 diputats en les eleccions catalanes. Abans que la candidata demani noves eleccions (“Només hi ha aquesta opció”), l'habitació s'omple d'un soroll ensordidor que tot just permet escoltar la gran triomfadora de la nit, de Jerez i de 34 anys. “Ciutadana Catalunya!”, s'uneixen a l'uníson els seguidors animats pels polítics, tota l'Executiva del partit a l'estrada, amb les mans entrellaçades després de l'èxit a les urnes. “Millor units”, clama la gentada. El triomf és electoral, però sembla futbolístic.
“Artur Mas va convocar aquestes eleccions perquè deia que la majoria dels catalans estaven amb ell. Avui s'ha demostrat que la majoria dels catalans li hem girat l'esquena”, diu Arrimadas, a qui gairebé no deixen parlar, tapada per crits de “tres per cent”. “L'única cosa que pot fer Mas”, segueix la candidata de Ciutadans, “és dimitir”. “Amb aquests resultat només hi ha una opció: unes noves eleccions en les quals ens presentem com a partits, amb els nostres programes”, afegeix barrejant el català i el castellà. “Representarem, també, els que han votat independentista. Treballarem per tots, perquè volem solucionar els problemes de tots”.
Abans, durant i després, la festa taronja. “No es pot No es pot!”, criden els seguidors de Ciutadans mentre Artur Mas apareix a les televisions. A l'hotel Barceló Sants, celebracions, brindis, càntics i aplaudiments per a cada escó sumat per Ciutadans. Segons avança la nit, puja el volum d'una festa que ha unit els afiliats que es van sumar a l'aventura en el seu naixement, quan la formació va debutar amb tres diputats al Parlament (2006), i els que s'incorporen ara, a esclat d'un èxit electoral amb el qual Arrimadas gairebé triplica el resultat del 2012 (25 diputats respecte als nou de llavors). Un càntic uneix els assistents: “Visca Espanya i visca Catalunya”. Un altre acaba per dominant: “To soy español, yo soy español”. És el gran èxit d'una nit viscuda com si fos una final de la Champions, de transistor en transistor, pendents de la ràdio i de les teles.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
