L’anàlisi del discurs dels candidats

Sense cap dubte un dels temes del que més s'ha parlat al llarg d'aquesta campanya han estat les pensions. En tots els debats, l'enfrontament estava servit quan el moderador treia aquest tema.

El candidat de la llista independentista Junts pel Sí, Raül Romeva, sempre repeteix el mateix mantra quan es parla de pensions: "El superàvit de les pensions a Catalunya en els últims 15 anys és de 25.000 milions d'euros, mentre que a Espanya era de 80.000 milions". Per la seva banda el candidat del Partit Popular, Xavier García Albiol, no deixa de dir que en els sis primers mesos de l'any 2015 el dèficit de les pensions a Catalunya era de 3.000 milions d'euros.

Encara que sembli impossible totes dues afirmacions són correctes. El truc dels candidats és jugar amb les dates per així decantar l'electorat. Romeva dóna les xifres dels últims 15 anys, és a dir, entre 1995 i 2011. Si prenem el dèficit de les pensions entre aquests anys la dada que dóna Romeva és gairebé correcte. Segons dades de la Generalitat el superàvit de les pensions a Catalunya en aquests anys va ser de 24.126 milions d'euros, una mica menys del que assegura Romeva; mentre que el dèficit de les pensions a Espanya era superior al que assegurava, en concret la xifra seria 82.740 milions d'euros.

No obstant això, les quantitats que apunta el candidat popular també són correctes. Si es tenen en compte les dades que ha donat el Ministeri de la Seguretat Social en els sis primers mesos d'aquest any, les arques catalanes han ingressat un total de 5.768.892.156,45 euros, als quals cal restar 8.803.463.368,36 que la Generalitat ha de pagar en les pensions. Aquesta operació suposa un dèficit de 3.034.571.212 euros.

Un dels principals arguments que ha repetit en tots els debats el candidat del Partit Popular, Xavier García Albiol, és que existeix un document de la Generalitat en el qual Govern admet que si Catalunya s'independitza podria viure un corralito. Un document que el popular assegura "va rescatar d'un calaix" perquè la Generalitat volia amagar-lo. Cosa que no és certa, ja que aquest document està penjat a la web de la Generalitat i es troba amb facilitat.

"La independència de Catalunya pot arribar a crear una situació de gran inestabilitat financera inclosa la possibilitat d'un corralito", aquesta és la frase que Albiol ha repetit fins a la sacietat en tots els debats. Però el que no ha volgut dir el candidat del PPC és que la frase completa a què s'ha referit tantes vegades diu el següent: "L'estratègia del Govern espanyol de crear resistència i la resposta ciutadana a Catalunya poden arribar a crear una situació de gran inestabilitat (inclosa la possibilitat d'un corralito) de fet, aquesta possibilitat s'utilitza a Espanya per fer dissuadir a Catalunya d'avançar en el procés d'autodeterminació".

En aquest mateix document la Generalitat explica una sèrie de mesures per evitar que això passi entre les quals es troba, per exemple, "preparar un pla de contingència per mantenir la liquiditat del sistema econòmic, si és possible amb la col·laboració d'institucions exteriors".

El candidat de la CUP, Antonio Baños, ha destacat en diverses ocasions que el pas de Mas per la Generalitat s'ha caracteritzat principalment per les retallades. Baños va assegurar en el debat de La Sexta que s'han retallat 5.300 milions d'euros a Catalunya.

La xifra donada per Baños és certa segons l'última presentació per als inversors feta per la Generalitat, tot i que per ser més exactes la quantia que es dóna en aquest informe és de 5.316 milions d'euros.

El candidat d'Unió, Ramon Espadaler, va assegurar en el debat de La Sexta que el dèficit fiscal de Catalunya era de 12 milions d'euros, una xifra no del tot exacta.

Si es prenen com a referència les dades que ofereix el Ministeri d'Hisenda en el document del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats publicat aquest any, però que fer referència als comptes de 2012, el dèficit fiscal de Catalunya —la diferència entre el que aporten els catalans 'a la caixa' i el que reben— és de 7.439 milions d'euros.

No obstant això, cal tenir en compte que per calcular aquesta xifra el Ministeri d'Hisenda utilitza el mètode de càrrega-benefici. Segons la Generalitat el dèficit fiscal de Catalunya seria, utilitzant aquest mètode, d'11.087 milions d'euros. Però el Govern espanyol per calcular aquesta diferència també empra el mètode del flux monetari, que llança valors molt més alts. En concret, aplicant aquest sistema, el 2011 Catalunya hauria perdut 15.006 milions d'euros.

L'atur és, segons el CIS, un dels problemes que més preocupa els espanyols i els catalans. El candidat del Partit dels Socialistes Catalans (PSC), Miquel Iceta, va voler recordar en el debat de La Sexta les retallades que el Govern de CiU ha fet al Servei d'Ocupació, l'INEM català. Segons Iceta "Mas ha retallat en un 38% els fons dedicats a l'ocupació".

La dada real és una mica més alta. Segons les xifres del projecte de pressupostos per 2015 de la Generalitat entre els anys 2010 —quan Mas arriba a la presidència— fins a 2015 el pressupost dedicat al Servei d'Ocupació s'ha reduït un 58,4%, la qual cosa es tradueix en 537,5 milions d'euros menys.

La corrupció ha estat un altre dels grans temes que s'ha tractat durant la campanya. Per a la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, els últims casos de corrupció que esquitxen Convergència són "inacceptables". Durant el debat de La Sexta, Arrimadas va utilitzar els casos de corrupció per atacar el candidat popular, García Albiol. "El Govern del PP ha indultat polítics de CiU per corrupció política", va assegurar la candidata.

Aquesta dada és certa, el 2012 el Govern de Mariano Rajoy va indultar Víctor Manuel Lorenzo Acuña, i Josep María Servitje, tots dos condemnats per corrupció i tots dos militants d'Unió, tot i que en aquell moment aquest partit encara estava agermanat amb Convergència.

El candidat de Catalunya Sí que és Pot, Lluís Rabell, ha embestit els seus contrincants polítics amb un altre dels temes que més preocupa els catalans des que va esclatar el cas Pujol: el frau fiscal.

Durant el debat de TV3 el candidat de la confluència va assegurar que el frau fiscal a Catalunya s'eleva entre els 11 i els 16 milions d'euros segons el Sindicat de Funcionaris d'Hisenda. A pesar que el coordinador d'aquest sindicat, Miguel Ángel Mayo, ha donat aquestes dades moltes vegades ha estat impossible trobar cap tipus de document d'aquest sindicat que confirmi o desmenteixi aquesta xifra.

Un altre dels punts en què més ha insistit el candidat del Partit Popular per fer referència als desavantatges de la independència és la caiguda de la inversió estrangera a Catalunya.

"La inversió estrangera va baixar un 13,3% a Catalunya l'any 2014, mentre que en el conjunt d'Espanya només ha caigut un 9%" ha assegurat en diverses ocasions Albiol.

Les dades que presenta Albiol fan referència a 2014 i són certes, al llarg de l'any passat la inversió estrangera a Catalunya va caure un 13,3%. Però, segons les últimes dades presentades pel Ministeri d'Economia i Hisenda la inversió estrangera a Catalunya en els primers sis mesos de l'any 2015 ha crescut un 422%, per les grans inversions que s'han dut a terme en el sector de l'automòbil.