Rabell: “L’èxit seria poder celebrar el referèndum”

Lluís Rabell (Barcelona, 1954), candidat de Catalunya Sí que es Pot, s'estrena com a candidat i defensa el referèndum.

Pregunta. Els sondejos apunten que poden ser tercers quan fa mesos apuntaven que podien guanyar. Què ha passat?

Respuesta. Junts pel Sí ha mobilitzat el sentiment independentista polaritzant la campanya entre Espanya sí o Espanya no. Els dos costats han retroalimentat la dinàmica plebiscitària. Ha estat com una lluita de David contra Goliat. No ens ha agradat el caràcter d'aquesta campanya crispada.

P. Creu que han aconseguit fer-se un espai en aquest plebiscit?

R. La pressió ha estat molt forta. Aquest repte va més enllà del 27-S: tracta de donar una sortida política als treballadors i classes mitjanes que han sofert més la crisi. És la Catalunya social la que té la clau de la justícia social i de cohesió nacional. El bloqueig només es trencarà amb el referèndum. No és una via amortitzada. Aquest és un conflicte cronificat. És l'única forma de sortir de laberint.

P. Mas va impulsar la seva llista en avisar que davant hi havia els de el Sí que es Pot. S'ha rearmat així?

R. Ha estat un desafiament a les classes populars. La seva operació només funcionarà si no prenen la paraula i si segueixen infrapresentades. Veurem si hem aconseguit mobilitzar-los: però en els mítings ha vingut gent de totes les edats. Junts pel Sí és un artefacte polític dissenyat per Mas per reconduir el seu Govern i refundar l'espai nacionalista hegemonitzant-lo. No ho podria haver fet en uns comicis normals presentant-se com a Convergència.

P. Quines mesures consideren més urgents al seu programa?

A Artur Mas només el preocupa conservar el poder i el Govern

R. Contenir les d'emergència social: frenar els desnonaments, coordinant-nos amb els municipis; donar alternatives a les famílies en situació de dificultat i que la Generalitat resumeixi la seva responsabilitat en l'educació del 0-3. O les emergències en subministraments i beques menjador. Són mesures de justícia social per contenir els estralls i evitar que s'agreugin.

P. Amb la caiguda d'ingressos i el compliment del dèficit, té marge de maniobra un govern d'esquerres?

R. Les retallades són evitables i hauríem d'evitar-les. Aquí també hi ha molta trampa perquè les retallades són una forma de fer política. El Govern espanyol disposa un sostre de dèficit que administra segons la seva conveniència política. Quan el fixa a les comunitats autònomes, que són les gestionen els serveis públics, està induint una determinada política per empènyer a la privatització i escanyar les autonomies financerament. I el Govern català ha aplicat una política de privatització de la sanitat des del primer instant. No és una venda d'actius: els derivats a clíniques i centres de gestió privat. És utilitzar el poder polític per transformar el que és un servei públic en una aspiradora que desplaça recursos públics cap a interessos privats. És una manera molt perversa: no només són els recursos que tens sinó com els gestiones.

P. Són partidaris de l'ordinalitat i de la solidaritat finalista?

R. Si, hi ha certs principis que raonables: el d'ordinalitat, és a dir, que la solidaritat necessària d'un projecte compartit ha d'evitar el desequilibri d'arribar a l'extrem contrari. Es tracta que una comunitat que té capacitat de generació econòmica no es desinfli encara que contribueixi amb l'esforç que li correspongui. Però és impossible preveure una arquitectura federal sense abordar el més important i històric del país: una reforma fiscal que eviti el frau. Això costa molt car al desenvolupament social.

P. Fien el referèndum al canvi de majories després de les generals però només Podem hi dóna suport.

R. Sí, però fins i tot Mas ha dit que al final hauria de negociar-lo. El millor per a ell és una majoria estreta incapaç de conduir la secessió. Només li preocupa conservar el poder i el Govern i ocultar la seva gestió neoliberal. Aquesta és la seva obsessió.

P. Per què creu que el PSOE canviarà si ni tan sols reconeix Catalunya com a nació?

R. No per ideologia. Ho diu Pablo Iglesias: el PSOE només es mou quan Podem l'avança en les enquestes. El discurs del PP s'ha integrat en el del PSOE. Ja van competir per qui tenia la bandera espanyola més gran. És còmic però revelador.

Esperem que Junts pel Sí no tingui cohesió per formar Govern"

P. Diu que proposaran elevar des del Parlament al Congrés el referèndum. Quin vot demanarien? Llibertat de vot?

R. És prematur. Si hi ha un govern més amable és raonable que faci propostes perquè la gent no doni suport a la secessió. Veurem si permet arribar a una posició homogènia o donar llibertat. Tenim una cosa molt clara: el veritable problema no és el que voti la gent, sinó que pugui votar. El que canvia les coses a Catalunya i a Espanya és el referèndum. L'èxit dels escocesos va ser aquest. Sigui quin sigui el resultat guanya Catalunya i la democràcia. Representaria reconèixer el subjecte polític i tindria un impacte incalculable en la configuració de l'Estat.

P. Catalunya Sí que es Pot es va crear al juliol. Paga el peatge de tenir poc temps de vida?

R. I tant! El factor temps incideix. I sí, és un handicap que jo sigui poc conegut. Això es compensa treballant molt i amb ajuda de gent coneguda com Pablo Iglesias i Alberto Garzón, que són referents d'una part de la nostra gent.

P. ICV clamava per l'aliança i Podem va reaccionar després de les municipals. Va arribar tard?

R. Cal entendre-ho. És una força emergent i jove i en poc temps ha matisat el seu projecte [el dret a decidir].

P. El va sorprendre que Iglesias apel·lés als catalans fills i néts d'extremenys i andalusos a ensenyar les dents i a no avergonyir-se dels seus orígens?

Veurem si Esquerra Republicana surt del forat en un moment donat"

R. No correspon a la cultura de les esquerres a Catalunya i va grinyolar. Volia dir que era necessari aixecar un projecte per superar la fractura social amb polítiques de justícia social i de debat nacional. Comparteixo l'anàlisi que hi ha una geografia de la pobresa de classes socials que s'han vist, sentit i se senten menyspreades i que és vital tornar-les a mobilitzar en clau progressista. No és evident que l'esquerra madrilenya entengui la complexitat catalana. El que fa Podem de defensar a Madrid i Sevilla el dret a decidir és d'una valentia inaudita.

P. Una cosa és parlar de classes socials i una altra d'orígens.

R. Ja, però aquesta percepció ve per la manera com les elits aborden a aquesta franja de la societat. Hi ha més etnicisme a CDC que en la relliscada de Pablo com el lema de l'España subsidiada per la Catalunya productiva o Aquí no hi cap tothom. O l'imaginari que es desprèn de TV3, que tracta de forma desviada els informatius o de generar una determinada forma de país... Això acaba donant o construint una idea que hi ha certa catalanitat, que hi ha bons catalans i altres de dubtosos. Va interessar magnificar la frase per ocultar el problema de fons i ocultant la responsabilitat. Hi ha un cert paternalisme de les classes acomodades. Són ells els que encara no han acabat de sortir del clixé de l'etnicisme.

P. Li sap greu que Ada Colau no hagi fet campanya per a vostè després que Iniciativa i Podem ho fessin per ella?

R. Hauria anat bé. Ha cregut que era millor la distància institucional. No tots els seus votants s'identifiquen amb nosaltres. Estic convençut que li agradaria que el president fos un votant i còmplice de BComú.

P. El PP ha sigut una fàbrica d'independentistes?

R. Jo sóc federalista però vaig votar sí-sí perquè era la forma més enèrgica d'enviar-los a fer punyetes i de protestar. Hi ha molts federalistes indignats.

P. El Govern de Mas diu que no pot legislar perquè el Govern impugna totes les lleis al Tribunal Constitucional. Ho comparteix?

R. Vaig dir que el Constitucional actua com el gendarme del PP. A ningú a Alemanya se li ocorreria judicialitzar temes polítics. Aquí hi ha una politització i una derivada de greuge nacional en l'actuació del PP. El Constitucional està altament politzat i utilitzat pel partit del Govern i això complica molt les coses. Tenim paradoxes com la de l'Estatut: passatges i principis que han estat contestats i suprimits en el de Catalunya van ser admesos en el d'Andalusia. És una politització extrema. No parlem d'una situació de racionalitat sinó d'un conflicte polític.

P. El va sorprendre que Raül Romeva accedís a encapçalar la llista de Junts pel Sí?

R. Em va decebre. Vaig fer campanya per ell en les europees del 2004. Sempre ha estat una persona amb valors i una trajectòria d'esquerres i s'ha posat davant d'aquest artefacte per donar una rampell de transversalitat i emmascarar la reelecció de Mas. Que s'hagi prestat a aquesta operació em sap greu però tothom comet errors en la vida.

P. Junts pel Sí tindrà cohesió ideològica?

R. Esperem que no pugui formar govern. A partir del 28 caldrà fer política. Proposarem votar el Consorci de Lleida. Què votaran?

P. Vol liderar un gabinet d'esquerres, però no té suports...

R. Veurem si Esquerra surt del forat en un moment donat. O si decideix dissoldre's. Jo espero que no. Esquerra és una tradició amb més o menys força que forma part del paisatge polític català i de les idiosincràsies de les classes populars. Suports puntuals? No, no descartem res. Volem arribar amb forces per determinar moviments que uns altres no han imaginat que som capaços de fer.

P. Iglesias i Garzón han fet campanya sense coincidir. Li agradaria que pactessin per a les generals?

R. Hi ha una discussió entre ells entre Podem i Garzón i el moviment que el lidera dins d'Izquierda Unida. Nosaltres respectem aquest procés de debat. Però pensem que si funciona el nostre invent aquí, el nostre projecte ajudés al fet que la discussió vagi millor a tot Espanya.

P. Haurà valgut la pena si no arriben als 20 escons o es queden lluny de la primera força?

R. Estem obligats a caminar sense garanties, però el camí que estem obrint és el bo.