Margallo, i ara Belén Esteban?

Margallo-Junqueras. Qui ha guanyat el debat? Per determinats articulistes hi ha un problema previ, encara que Margallo ho fes bé... ja havia perdut perquè, com escriu Isabel Sansebastián a Twitter: “veure al ministre d’Exteriors d’Espanya debatent amb el líder d’ERC és vergonyós”. Pitjor encara si, com l’articulista creu, Margallo “a sobre no sembla que guanyi, com hauria de ser”. David Gistau (ABC) considera que el debat va ser una derrota per a Margallo “abans fins i tot de dir bona nit: era un estranger a una televisió estrangera on només faltava un d’aquests serveis de traducció simultània a què estan tan acostumats els ministres d’Exteriors. Repeteixo, d’Exteriors”. El moderador, Josep Cuní, el va presentar com a membre de la Junta Directiva del PP.

Per l’editorial de l'ABC, Margallo guanya on no havia d’haver jugat. “Va deixar Junqueras sense arguments”. Margallo va utilitzar el llenguatge de la legalitat, la política internacional, la història i el sentit comú mentre Junqueras “no sortia dels tòpics falsaris”. Toni Bolaño (La Razón) després de lamentar l’abús de cites legislatives que obligaven a consultar l’Aranzadi per no perdre el fil, creu que “tant Margallo com Junqueras van estar bé perquè van satisfer als seus respectius públics. Tots dos van guanyar”. Cristina Rubio (El Mundo), subratlla el problema que el debat estigués gravat des del matí, fet que va provocar que es fes servir una versió del document de Junker que la Comissió Europea va desautoritzar posteriorment. Però, “el que no té excusa possible són els exemples de Margallo sobre els països divorciats dels seus Estats: Palestina, República del Sàhara, Ossètia del Sud, Abkhàzia, Katanga”.

Ahir hi va haver un guanyador clar: la cordialitat. Amb un García Margallo que es va guanyar el respecte general amb la seva actitud raonada (Joaquín Luna)

A Libertad digital, el diari de Jiménez Losantos, titulen que Junqueras polvoritza Margallo. Per aquest mitjà, “els arguments del republicà semblaven més contundents, mentre que Margallo parlava del frustrat intent de secessió de l’estat de Texas, del desastre del 98 o de la guerra d’Algèria. El desastre va ser absolut”. Margallo tenia arguments numèrics, però Junqueras més claredat dialèctica. Margallo, subratllen, va acabar dient que qui mana a Catalunya, “el cap”, és l'Oriol.

Per eldiario.es, Margallo va trencar el mur del PP davant de l’independentisme i va encetar el debat del marc europeu per elevar-lo a l’ONU, “organisme del qual ha dit que Catalunya tampoc no formaria en part”. Nació digital considera que Junqueras “acorrala Margallo sobre el ring europeu”. Elplural.es destaca una frase de Margallo a Junqueras: “et donaràs una trompada monumental” i l’ha vist donant els arguments econòmics contra l’autoexclusió de Catalunya de la UE davant d’un Junqueras rebutjant les profecies apocalíptiques. El confidencial creu que Junqueras va guanyar per punts. Per l'Ara, Maragall no se'n surt davant de Junqueras

Joaquín Luna defensa a La Vanguardia que ahir hi va haver un guanyador clar: la cordialitat. Amb un García Margallo que es va guanyar el respecte general amb la seva actitud raonada. Però, “és possible que a la Moncloa no li hagin fet arribar cap telegrama de felicitació com el que va rebre el gran Pepe Legrà la nit que va silenciar tot Gal·les noquejant el seu ídol local Howard Winstone i conquerint el títol de campió d’Europa”.

El debat, informa La Vanguardia, va tenir 892.000 espectadors i un 28,2% de quota de pantalla. El minut d’or, va superar el milió d’espectadors. El debat de TV3 amb els caps de llista va reunir 610.000 espectadors (22,3%).

Belén Esteban. S’han acabat els debats. Sembla que sí. Però, ahir, La Vanguardia encara es preguntava si seria possible que avui, a 8TV (emissora del mateix grup) se'n pogués veure un entre Belén Esteban i un representant de l’independentisme que encara no s’havia trobat ni sembla que es pugui trobar. Amb tot, a Twitter, la productora del programa té penjada avui una piulada dient que “ens retrobem demà a Trencadís [...] i, qui sap, el debat de Belén Esteban”.

Els cartells de la festa major del Prat imiten la propaganda electoral amb gegants i capgrossos

Trencadís és una producció de La Fábrica de la Tele que també és la responsable de Sálvame i des d’on fan promoció reiterada de l’espai de 8TV i des d’on s’ha organitzat la gresca final sobre aquest hipotètic debat. Ho explica Vertele: dimecres, Belén Esteban va dir que no feria el debat. La productora justificava la proposta com una “tasca pedagògica i d’apropament”. Belén Esteban no ha amagat mai les seves opinions sobre la qüestió. Amb motiu de la publicació a Interviú de fotos de Karmele Marchante, col·laboradora també de Sálvame, només tapada amb una estelada, l’anomenada princesa del poble va manifestar que “Espanya som tots, ho defensaré tota la meva vida” i va atacar Marchante. “Si aquesta senyora defensa la bandera independentista que se’n vagi a treballar a TV3, amb tots els meus respectes”. Mentrestant, Marchante ha denunciat que companys de Sálvame l’han tractat de “guineu catalanista”

Cartells i publicitat. El Mundo explica avui que Xavier Trias, quan era alcalde de Barcelona, va donar tracte de favor a l’ANC per posar una gran lona publicitària a la façana de La Pedrera l’octubre de l’any passat, en vigílies del 9-N, on es promocionava la seva campanya de Volem un país nou, sí o sí. El diari recull una denúncia de Ciutadans que fa una comparació de tarifes municipals per aquesta mena de publicitat. Desigual va pagar 20.459 euros; Renault, 17.200, Apple, 13.639 i ANC... 7.518.

També Punt Avui parla de cartells, però es tracta d’un assumpte més festiu. El Prat celebra el 26 de setembre la festa major. I els cartells de la festa imiten els dels partits polítics. Enlloc, però, de la imatge dels candidats, hi apareixen els gegants i capgrossos de la població (Paulina, Rotllà, Joanet, Belcebú, Groucho, Nas de Carxofa). Alguns poden relacionar-se amb l’actual campanya i d’altres recorden moments del passat (El caloret de l’infern porta a Rita Barberà). El dissenyador, Òscar Calzada explica que no s’ha volgut ficar en política ni ofendre ningú, “sinó fer conya, que quan la gent veiés els rètols es preguntés si estava veient un polític o un gegant”.